Geronimo Stilton torna a Fantasia

Que el teatre infantil, i més encara el musical, no és un joc de nens fa temps que ho saben els que el freqüenten. Les escenografies i les caracteritzacions cada vegada estan més cuidades, i els actors són capaços d'involucrar en la història no solament els nens, sinó també els grans, cosa que els guions, més elaborats i amb al·lusions a l'actualitat i els referents dels adults, ajuden a aconseguir. És clar que a la cartellera hi ha de tot, però no es pot negar que la tendència és aquesta, i es confirma quan un té davant els currículums dels implicats en el retorn als escenaris de Geronimo Stilton.

Després d'haver portat al teatre 100.000 persones a Barcelona i 20.000 a Madrid en el seu debut als escenaris fa sis anys, amb Àngel Llàcer com a director i Manu Guix com a autor de la música, el ratolí periodista torna a protagonitzar un musical, aquesta vegada a les ordres de Lluís Danés (responsable de 'Nàufrags' i 'LLITS', en teatre; de 'Llach, la revolta permanent, en cine), amb música de Xavi Lloses (company musical de Danés, que ha creat 21 temes de tots els estils per a l'ocasió), coreografies de Montse Colomé (que ha treballat amb Comediants i Carles Santos, entre altres) i llibret i guió d'Enric Llort. Déu n'hi do.

DRET A SOMIAR

Notícies relacionades

Berga treu les tendències de moda al carrer demà

Un mirador privilegiat de Manresa amb història

D'entre els membres del repartiment, es van presentar davant la premsa Beth Rodergas, que recupera les rastes en el seu primer paper de dolenta (a la foto), i també Geronimo Stilton, amb la seva americana verda i les ulleres a la punta del nas. Algun periodista va preguntar si era un actor caracteritzat. ¡No!: era el rosegador, acabat d'arribar de Ratònia, disposat a fer un parèntesi en la seva vida per tornar als escenaris. «La màgia s'ha de mantenir sempre, entre els més petits i els no tan petits», va argumentar Llort la resposta. De fet, aquesta és una de les premisses del seu guió per a 'Geronimo Stilton, gran retorn a Fantasia': «Està molt bé reivindicar els valors que Geronimo mostra als nens (amistat, humilitat, treball en equip, solidaritat...), però jo volia reivindicar també el dret a somiar», explica.

Per a Danés, és la primera incursió en el teatre infantil. «I m'ho vaig pensar abans d'acceptar-ho: el meu món és fosc. Però m'ho vaig plantejar com un repte. Serà l'entrada al teatre per a molts nens, així que m'ho he pres molt seriosament. Com un 'shakespeare'. O més». El segell del director, que ha pogut comptar amb els seus col·laboradors habituals, es veu en aspectes com l'escenografia, que combina una gran illa de formatges sobre la qual es projecten imatges que ambienten o creen personatges amb elements més artesanals, com marionetes. «És el més potent que he fet, en l'aspecte visual, des de 'LLITS'», assegura. «L'argument pot ser infantil, però l'espectacle agradarà també als adults», diu Beth. Un bon resum per a la trobada de dos mons que podrien ser antagònics, però són complementaris: el de Danés i el de Stilton.