Silenci al temple del so

El que passa al Museu de la Música és gairebé màgic: concebut com a homenatge al so, quan un avança pels seus espais, zigzaguejant entre les vitrines plenes de tresors, sent que el vol disfrutar en silenci. Fins i tot els més petits -que enganxen el nas al vidre al veure els gongs gegants, i els llaüts­ amb pàtina històrica, i una mena d'ukeleles (que no ho són, perdoneu que no en recordi el nom: vaig descobrir que hi ha desenes de varie­tats d'allò que solem anomenar guitarra, simplement)- s'exclamen amb sordina. El vellut vermell, la llum tènue sembla que criden a la contemplació silenciosa de les meravellosament treballades guitarres del segle XVIII, els pianos d'armari i d'escriptori (¡i el de girafa!), les capses de música, les mandolinates i els diversos instruments mecànics (fins a arribar als sintetitzadors) amb què el museu il·lustra l'evolució de la música al llarg de la història i la seva extensió per tots els racons en què batega un cor humà. Una experiència deliciosa per compartir amb els més petits, i no només perquè entendran millor el valor de la música: sinó també per ensenyar-los a apreciar la bellesa dels instruments com a objectes plens de sentit.

EXPOSICIONS TEMPORALS

Notícies relacionades

Temples dedicats a les dives del pop

La vil·la on passen coses sensacionals

A més de l'exposició permanent i d'una sala interactiva en què, aquí sí, nens i no tan nens podran donar via lliure a la seva passió pel soroll, fins al 8 de gener s'hi pot veure la mostra temporal 'La gran nit del rock català', que celebra els 25 anys del concert del Palau Sant Jordi (nostàlgia dels que ronden els 40 mode 'on'), i fins al 27 de novembre 'Guitar on/off', per conèixer tots els secrets d'aquest instrument.

El museu, a més, té una programació familiar. La més imminent de les seves activitats és 'Quin gong!' (30 d'octubre, 17.30 h), un taller per descobrir com sona el gamelan, format per instruments de percussió i gongs, que acompanya rituals i danses a les illes de Bali i Java.