Un simfonia coral commemora al Palau el centenari de Gaudí

La directora Marin Alsop, una de les primeres dones que va aconseguir trencar el sostre de vidre de la clàssica, capitanejarà la Philharmonia Orchestra de Londres, la soprano Núria Rial i els cors de l’Orfeó Català –Cor Jove i Cor de Noies– i el Cor de Cambra del Palau de la Música.Antoni Gaudí (1852-1926) va dissenyar les torres de la Sagrada Família amb la idea d’inserir campanes en elles que ressonessin a molta distància. Somiava no només amb un gran temple arquitectònic sinó musical. Un segle després de la seva mort, les campanes que Gaudí va idear i sonaran per primera vegada al final de ‘Set somnis de Gaudí’, una obra amb música Olivia Pérez-Collellmir, catalana establerta a Boston, i llibret de la poeta Anna Gual, que s’estrena aquest dimecres al Palau de la Música Catalana. La directora Marin Alsop, una de les primeres dones que va aconseguir trencar el sostre de vidre de la clàssica, capitanejarà la prestigiosa Philharmonia Orchestra de Londres, a la soprano Núria Rial i als cors de l’Orfeó Català –Cor Jove i Cor de Cambra del Palau de la Música. "Fer aquesta obra és una bogeria que sorgeix de la passió de tots els implicats", va destacar en la presentació. Ella no coneixia la compositora, que mai havia creat una simfonia, però la va atraure la seva actitud i la història al darrere d’aquesta obra, amb mecenes privats, Patrick Mitchell i Renée Chan, dos enamorats de Gaudí i Barcelona. "Això va començar com una carta d’amor a Barcelona que la meva dona i jo vam descobrir a la nostra lluna de mel el 2005"."Fer aquesta obra és una bogeria que sorgeix la passió de tots els implicats", ha destacat en la presentació abans del seu primer assaig al Petit Palau. Ella no coneixia la compositora, que mai havia creat una simfonia, però el va atraure la seva actitud i la història que hi ha darrere d’aquesta obra, amb mecenes privats, Patrick Mitchell i Renée Chan, dos enamorats de Gaudí i Barcelona amb ganes de contribuir a la societat a través de la música. "Això va començar com una carta d’amor a Barcelona que la meva dona i jo vam descobrir a la nostra lluna de mel el 2005".

Alsop no en coneixia cap, tampoc la compositora, però l’instint li deia que valia la pena llançar-se a aquesta aventura que arriba a l’estrena després d’infinitat de connexions via internet entre tots els implicats. Va acceptar el repte sense haver vist ni una sola nota de la partitura. Amb el primer moviment que li va enviar la compositora va fer un workshop amb els músics per veure si funcionava i s’hi va implicar de ple. "Aquesta obra parla de l’arquitectura de la vida, del que la sosté. Va des del naixement fins a la vida en el més enllà i tot i que s’inspira en la història de Gaudí no va de fets sinó de sentiments".Alsop no coneixia cap d’ells, tampoc la compositora, però l’instint li deia que valia la pena llançar-se a aquesta aventura musical que s’arriba a l’estrena després d’infinitat de connexions via internet entre tots els implicats. "La seva passió em va enganxar, necessitem més passió en la vida", ha indicat. Va acceptar el repte sense haver vist ni una sola nota de la partitura. Però després, amb el primer moviment que li va enviar la compositora, va fer un ‘workshop’ amb els músics per veure si funcionava i es va implicar de ple. "Aquesta obra parla de l’arquitectura de la vida, del que la sosté. Va des del naixement fins a la vida en el més enllà i tot i que s’inspira en la història de Gaudí no va de fets sinó de sentiments. Parla de tot que el va inspirar no només externament sinó interiorment".

Dos-cents músics en escena s’encarregaran de donar vida a aquesta nova creació amb què Pérez-Collellmir espera "commoure els espectadors, emocionar i remoure’ls". La compositora se sent pròxima a Gaudí perquè el seu pare "va néixer davant de la Sagrada Família i es va fer arquitecte pel seu amor a Gaudí i al modernisme". De petita em solia portar amb ell i fèiem tours modernistes per Barcelona i Catalunya.Dos-cents músics en escena s’encarregaran de donar vida a aquesta nova creació amb què Pérez-Collellmir espera "commoure els espectadors, emocionar i remoure’ls". La compositora se sent molt pròxima a Gaudí perquè el seu pare, "va néixer davant de la Sagrada Família i es va fer arquitecte pel seu amor a Gaudí i al modernisme. De petita em solia portar amb ell i fèiem ‘tours’ modernistes per Barcelona i Catalunya".

¿Per què som aquí? ¿Com podem abraçar-nos els uns als altres? ¿Com podem crear un futur per als nostres fills ple d’esperança i pau? Són algunes de les qüestions que explora aquesta obra. Llum, estructura, matèria, naturalesa i transcendència són els pilars d’aquesta nova creació que dilluns passat va sorprendre per la seva força i delicadesa als que van assistir a una part de l’assaig al Petit Palau. El segon moviment destaca el treball de la percussió, amb set intèrprets i infinitat d’instruments.La compositora espera "commoure els espectadors, emocionar i remoure". ¿Per què som aquí? ¿Com podem abraçar-nos els uns als altres? ¿Com podem crear un futur per als nostres fills ple d’esperança i pau? són algunes de les qüestions que explora aquesta obra. Llum, estructura, matèria, naturalesa i transcendència són els pilars d’aquesta nova creació que aquest dilluns ha sorprès per la seva força i delicadesa als qui van assistir a una part de l’assaig al Petit Palau. El segon moviment destaca el treball de la percussió, amb set intèrprets i infinitat d’instruments, alguns curiosos.

Cada moviment té relació amb una dimensió emocional i simbòlica de l’univers gaudinià: La natura, El taller, La dualitat, El dol, La revolta, La pregària i La basílica. El número set adquireix una dimensió espiritual central en aquesta peça que parla d’infància, dolor, creació i transcendència. Els sentiments de Gaudí davant aspectes que va viure, com la Setmana Tràgica o la mort de la seva mare apareixen on la compositora imagina els seus somnis.

El Cor de Noies, col·locat als bancs al costat de l’òrgan, interpreta el mateix arquitecte. "És una obra amb colors molt diferents i molt text, però tot està a punt. Hi ha moltes ganes d’assajar-la amb l’orquestra i d’estrenar-la", assenyala Pablo Larraz, director del Cor Jove de l’Orfeó Català.

Les campanes gaudinianes

La peça s’estrena coincidint amb la benedicció de la torre de Jesús de la Sagrada Família pel Papa. Al Palau, el concert es completarà amb una altra estrena relacionada amb la basílica: 84 campanes de Gaudí, del nord-americà David Cieri, que utilitza les tres campanes hiperboloides imaginades per l’arquitecte. Serà la primera vegada que s’escolti en una sala de concerts.L’obra s’estrena coincidint amb la benedicció de la Torre de Jesús de la Sagrada Família pel Papa. Al Palau, el concert es completarà amb una altra estrena relacionada amb la basílica més famosa de Barcelona: ‘84 campanes de Gaudí’, del nord-americà David Cieri, que utilitza les tres campanes hiperboloides imaginades per l’arquitecte i que juguen un paper clau en aquesta obra, incloses també a la partitura de Pérez-Colldemir. Serà la primera vegada que s’escolti en una sala de concerts.

Notícies relacionades

Verónica Sanz: "M’han dit roja i fatxa; aquí penses que alguna cosa devem haver fet bé"

Alberto San Juan mostra a ‘La luz’ la complexa evolució d’un capellà pederasta

El arquitecte i músic Galdric Santacana, director de la càtedra Gaudí a la Universitat Politècnica de Catalunya i comissari de l’Any Gaudí, va construir aquestes tres campanes després d’una investigació de 12 anys sobre aquests elements sonors que l’arquitecte volia col·locar a les torres de la Sagrada Família. Els esbossos originals de Gaudí van desaparèixer durant la Guerra Civil. Aquestes campanes sonen en el setè i últim moviment de l’obra de Pérez-Colldemir dedicat a La basílica. "El seu so és diferent de les campanes tradicionals litúrgiques. El seu propòsit és aconseguir notes més greus que a les campanes convencionals. Aquestes han arribat a un mi 3 al centre del piano i amb el sistema de Gaudí pots arribar al do de contrabaix". És un so nou amb un timbre diferent.L’arquitecte i músic Galdric Santacana, director de la càtedra Gaudí a la Universitat Politècnica de Catalunya i comissari de l’Any Gaudí, ha construït aquestes tres campanes després d’una investigació de 12 anys sobre aquests elements sonors que l’arquitecte volia col·locar a les torres de la Sagrada Família i atraure amb el seu so feligresos situats fins a tres quilòmetres de distància. Els esbossos originals de Gaudí van desaparèixer durant la Guerra CIvil. Aquestes campanes es van construir en paral·lel a l’obra i sonen en el setè i últim moviment de l’obra de Pérez-Colldemir dedicat a ‘La basílica’. "El seu so és diferent de les campanes tradicionals litúrgiques. El seu propòsit és aconseguir notes més greus que a les campanes convencionals. Aquestes han arribat a un Mi 3 al centre del piano i amb el sistema de Gaudí pots arribar al Do de contrabaix". És un so nou amb un timbre diferent.

Per Pérez-Collellmir, pianista i professora del Berklee College of Music de Boston, el primer àlbum de la qual, Olivia, va veure la llum el 2023, estrenar aquesta peça és "un somni". Per la compositora, tornar a Barcelona per estrenar la seva primera obra en un auditori com el Palau és com tocar el cel. No es tracta d’una obra breu, sinó de tota una simfonia que mai hauria fet si no hagués estat per haver sigut professora de música dels fills dels mecenes d’aquest projecte.Per Pérez-Collellmir, pianista i professora del presitiogo Berklee College of Music de Boston, el primer àlbun ‘Olivia’ va veure la llum el 2023, estrenar aquesta peça és "un somni". Formada al Conservatori de Música del Liceu i a la Facultat de Filosofia a la Universitat de Barcelona es va traslladar a Boston per fer un màster a Berklee. Per a la compositora tornar a Barcelona per estrenar la seva primera obra en un auditori com el Palau de la Música Catalana és com tocar el cel. Sobretot perquè no es tracta d’una obra breu sinó de tota una simfonia que mai hibiera fet de no haver sigut per haver sigut professora de música dels fills dels mecenes d’aquest projecte.