Retrats de la gran família humana

Elretrat de Sharbat Gula és una de les peces centrals de l’exposició que, sota el títol Icons, reuneix des d’avui i fins al 6 de setembre unes 150 obres de McCurry al Palau Martorell de Barcelona, tot i que per al cartell que anuncia la mostra s’ha optat aquesta vegada pel retrat d’una altra nena afganesa, de mirada igualment commovedora, realitzat el 2002.

La foto de Sharbat Gula, va explicar McCurry després de l’acte de presentació, "va ser important perquè va cridar l’atenció del món sobre el que estava passant a l’Afganistan" després de la invasió soviètica de 1979. Per ell la mirada de la infància representa una cosa així com "un llenguatge universal". "En contextos molt diferents els nens comparteixen sempre la mateixa energia, la mateixa capacitat de jugar i de trobar llum fins i tot en les situacions més adverses".

Per això els nens tenen un protagonisme especial en aquesta exposició coproduïda pel Palau Martorell i el grup italià Arthemisia, que recorre els més de 40 anys de carrera de McCurry i que proposa un viatge fascinant al voltant del món –del Perú a Cambodja i de Togo a Papua Nova Guinea– en què es revela que, més enllà de la diversitat d’ètnies, tots pertanyem a la mateixa família humana. "A tot arreu del món les persones persegueixen més o menys les mateixes coses: amor, respecte, companyia i una mica de temps lliure per disfrutar de la vida", va dir McCurry.

El fotògraf ha desenvolupat bona part del seu treball en algunes de les zones més convulses del planeta, però defugint sempre el sensacionalisme banal i buscant amb el seu objectiu escenes i retrats que transmetin històries, experiències i identitats, de manera que el resultat passi a formar part d’una memòria universal.

Provocar una reflexió

Notícies relacionades

"Em sembla molt necessari riure’s d’una mateixa"

Un nou cor per al Museu Egipci

La comissària de la mostra, la italiana Biba Giacchetti, que fa més de 30 anys que treballa amb el fotògraf, va explicar que en la selecció de les peces s’ha prescindit de les imatges més desagradables i explícites. "A l’arxiu de Steve també hi ha molt dolor –va assenyalar–, però el que busquem aquí és induir una reflexió, no provocar malestar en l’espectador".

És una actitud que McCurry prova d’aplicar no només al seu treball sinó també a la seva vida (tot i que, en el seu cas, es fa difícil separar les dues esferes). "El món avui està en una situació terrible, amb totes aquestes catàstrofes que veiem cada dia –va comentar–. Al meu propi país hi ha problemes molt seriosos i veiem situacions que fan uns anys eren inimaginables. Però cal intentar ser optimistes, mantenir l’esperança i fixar-nos en els progressos que s’aconsegueixen cada dia en diferents àmbits i en la gent que intenta fer que les coses millorin, perquè aquesta és l’única manera raonable que tenim de sobreviure".