El xou de la moda feta art

Al capdavant d’aquesta edició, que va recaptar la xifra històrica de 36 milions d’euros, hi va haver Anna Wintour junt amb Beyoncé, Nicole Kidman i Venus Williams com a copresidentes, mentre Jeff Bezos i Lauren Sánchez van exercir de presidents honoraris, un patrocini, el de l’amo d’Amazon, que no ha estat exempt de polèmica. En diversos punts de Manhattan, incloent-hi la façana de l’edifici Chrysler, es van veure projeccions en contra de la participació dels Bezos, amb missatges com "Si pots comprar la Met Gala, pots pagar més impostos".

Si bé es va voler destacar també l’absència de Meryl Streep (va compartir amb Wintour la portada de Vogue ), des de l’entorn de l’actriu van assegurar que la intèrpret mai ha estat present en aquesta alfombra vermella malgrat haver-hi sigut convidada en nombroses ocasions. "Meryl ha sigut convidada a la Gala del Met durant molts anys, però mai hi ha assistit. Si bé aprecia Vogue, l’Anna i la seva increïble imaginació i resistència, aquest mai ha sigut el seu ambient", va declarar el seu representant a The Independent.

Aquesta vegada, es van trobar a faltar Timothée Chalamet, que va preferir el partit Knicks-76ers; Zendaya, embrancada en premieres, i Rosalía, en ple Lux Tour. La gran sorpresa de la nit ha sigut el debut en el sarau de Marta Ortega i el seu marit, Carlos Torretta. La parella va posar l’accent espanyol a la vetllada posant a l’alfombra vermella, una cosa molt poc habitual en ells. També s’hi va poder veure Georgina Ródriguez, com una verge de Fàtima, amb un rosari de set milions.

Atmosfera gòtica

Centrant-nos en l’espectacle, La temptació de sant Antoni, un quadro d’aire fúnebre de Leonora Carrington que data de 1945, es va convertir en la inspiració en la qual van treballar Madonna i Anthony Vaccarello, de Saint Laurent. Van crear l’atmosfera gòtica perfecta amb la seva performance a les escales.

Un altre efecte molt ben aconseguit va ser el que es va marcar l ’avi Bad Bunny. Hi va aparèixer irreconeixible, envellit amb pròtesis, cabells blancs, arrugues i bastó. El vestit negre a mida de Zara, amb llaç XL al coll, dialogava amb el cos envellit que proposava i remetia a una part de l’exposició en la qual s’aborda l’art d’envellir.

Beyoncé va tornar a la Met Gala amb magnificència després de 10 anys d’absència, fidel a Olivier Rousteing, ex Balmain. El seu look dibuixava sobre el cos un esquelet humà brillant, entre moda i anatomia, rematat amb una capa maxi de plomes en degradat i centenars de quirats de diamants Chopard. Una entrada teatral, magnètica i èpica. La seva aparició, al costat del seu marit, Jay-Z, i la seva filla Blue Ivy, va convertir l’alfombra en pur impacte.

I Rihanna va tancar la Met Gala 2026 com només ella sap: tard, magnètica i al costat d’A$AP Rocky. Va apostar per Maison Margiela amb un vestit escultòric de brillantor líquid, cos joia i efecte daurat. Un look entre armadura, obra d’art i diva futurista.

Sortides del museu

Més imatges a comentar. Tant Kendall com Kylie Jenner –amb els seus looks d’efecte mugró fora– van ser la versió carnal de la Victòria Alada de Samotràcia i la Venus de Milo. Dues germanes sortides del Louvre.

Sabrina Carpenter va portar la picada d’ullet més cinèfila de la vetllada: un Dior embolicat en autèntics fotogrames de la pel·lícula de Sabrina, el clàssic d’Audrey Hepburn. Membre del comitè amfitrió, va elevar la idea amb rínxols d’Old Hollywood i tocat vintage.

Notícies relacionades

El MNAC adjudica el trasllat a Sixena de les pintures profanes

Una reaparició exquisida a París

La reina de les disfresses i de les festes de Halloween, Heidi Klum, va portar la Met Gala 2026 al seu territori més teatral: hi va aparèixer com una estàtua de marbre vivent, amb vel petri, cos esculpit, pròtesis i pintura integral. Obra de Thierry Mugler, la referència mirava a les escultures vetllades del XIX, especialment La vestal velada, de Raffaele Monti.

També de Mugler va aparèixer Emma Chamberlain. La podcaster va ser literalment tela viva esquitxada de brotxades vermelles, blaves, verdes i grogues, pintada a mà per Anna Deller-Yee. La referència no era una obra única, sinó l’imaginari pictòric de Van Gogh i Munch. I el vestit d’Anne Hathaway, amb referències a la Grècia clàssica, era una oda a un poema de John Keats que va inspirar tant Michael Kors com l’artista Peter McGough, que va pintar el vestit a mà.