Un llibre aborda el mètode per aterrir el món de Stephen King

Allà podria haver acabat tot si la seva dona, providencial i clarivident, no hagués rescatat les quartilles de la paperera. "Les va llegir i em va insistir que continués", recorda l’autor a Escriure. Memòries d’un ofici. Bé per ella. Mesos després, King era milionari: va vendre els drets de l’edició de butxaca per 400.000 dòlars i va rebre un avançament de 250.000 dòlars per la seva segona novel·la, El misterio de Salem’s Lot.

El que no se sabia, almenys fins ara, és que en l’adolescent amb poders telequinètics de King, aquesta jove que resumia a la perfecció la furiosa tristesa de l’adolescència i el desencaix perpetu dels marginats, tenia en una primera versió de Carrie banyes mefistofèliques, un crani estranyament deformat i, pitjor encara, semblava disfrutar pensant en el mal que podia causar. Era un monstre diabòlic. L’anticrist.

"No s’assembla gens a aquesta Carrie trista, enfadada i pròxima que jo coneixia i amb qui vaig arribar a connectar igual que generacions de lectors", escriu Caroline Bicks, estudiosa de Shakespeare i titular de la Càtedra Stephen E. King de Literatura a la Universitat de Maine, a Monstruos en el archivo (Lunwerg), sucosa investigació que regira papers i estudia versions mai vistes de Cementiri d’animals i El resplandor per acabar desenterrant els secrets de King "a l’hora de crear alguns dels seus moments més icònics i esgarrifosos".

¿Un exemple? "Quan escric, he d’estar pendent de les repeticions de les paraules i de les rimes involuntàries, tot allò que soni cridaner a l’orella del lector", confessa King a Bicks. Tampoc és que espanti massa, però tot arribarà.

Disseny de l’"horror sonor"

"El terror s’inicia al cap, però el sentim a l’os de la por, a la pell, els òrgans. A les cicatrius. És al mateix temps universal i tremendament específic", reflexiona Bicks, que va dedicar el seu any sabàtic a indagar en l’arxiu del novel·lista, un espai annex a la casa victoriana de la família a Bangor, per estudiar "com creava els seus relats". ¿La primera sorpresa? La majordona dels King es diu, ai, Carrie. "Només faltaria", ironitza l’autora.

A Monstruos en el archivo. Mi año de terror con Stephen King, Bicks analitza a consciència cinc de les obres més emblemàtiques de l’escriptor, projecta les seves pors als manuscrits i anotacions que va trobant i estudia minuciosament els mecanismes que han permès a l’autor d’It terroritzar mig planeta. Amb Cementiri d’animals, per exemple, l’estudiosa descobreix com, esborrany a esborrany, l’escriptor va dissenyant un "horror sonor" a joc amb l’esborronadora història d’aquest cementiri capaç de reviure mascotes i altres éssers vius. "L’escena està esquitxada d’uns sons horribles així que es va complicant l’exhumació", anota.

La novel·la, publicada el 1983 i inspirada per l’atropellament del gat de la família King en una carretera, era tan "impactant i truculenta" que fins i tot el seu autor va intentar allunyar-se el màxim possible del manuscrit. "El vaig ficar en un calaix, convençut que ja se me n’havia anat la mà del tot. Simplement, em vaig quedar horroritzat amb el que havia escrit i amb les conclusions a les quals havia arribat", recorda King.

Al primer esborrany d’El resplandor, una altra troballa: números romans per organitzar les pàgines en actes i escenes i la idea original de King d’escriure-la en forma de tragèdia shakespeariana en cinc actes. Hamlet a l’Overlook i el somiador de Maine prenent apunts directament del bard d’Avon, "un mestre de la manipulació del llenguatge per crear i transmetre l’horror". "Hamlet i Jack [Torrance] estan paralitzats per una qüestió psicològica molt més complicada que ens parla d’una lluita que ens pot resultar més que pròxima: ¿Marxar o no marxar? ¿Fer cas als fantasmes del teu passat o construir-te el teu propi futur?", reflexiona Bicks.

Notícies relacionades

El ‘Werther’ liceista, pur teatre

Sílvia Abril: "Lluito per no defraudar-me a mi mateixa"

Un altre tipus d’horror, el de la guerra del Vietnam i la ferotge repressió de les marxes i protestes pacifistes, és a l’arrel d’El umbral de la noche, col·lecció de relats tramats durant els seus anys universitaris i reunits el 1978 en una antologia d’impacte gràcies a títols com Los chicos del maíz, El coco i La trituradora. "Parlarem d’una manera molt racional sobre com s’arriba al caire de la bogeria. No aixecarem la veu ni cridarem", adverteix King. L’estretor dels marges i el mecanografiat a espai senzill confirmen que si alguna cosa intentava King aleshores era estalviar paper i reduir despeses. "Molts dels contes se’m van ocórrer mentre em dedicava a rentar llençols o a sacsejar cucs d’uns tovallons de tela que feien pudor de llagosta", il·lustra l’escriptor, insigne exempleat de la New Franklin Laundry.

Complement ideal de Stephen King. Una gran celebración de la vida y la obra del gran maestro del terror, vistós volum biogràfic que es va publicar el 2024, coincidint amb el 50è aniversari de Carrie, Monstruos en el archivo s’endinsa també en el procés de gestació d’El misterio de Salem’s Lot, esgarrifosa història de vampirs que, correcció a correcció, es transforma en "una mirada crítica sobre la naturalesa autòctona dels horrors d’un petit poble".