Patti Smith, Princesa d’Astúries de les arts

Patti Smith s’ha pres el Princesa de les arts com un símbol de "l’amor que sento per Espanya, un país que, durant dècades i a través de diferents generacions, m’ha expressat el seu afecte i suport, i on sempre m’he sentit recolzada i estimada". Smith va descobrir la seva vocació artística durant una visita al Museu d’Art de Filadèlfia, amb els seus pares i els seus germans. A l’ensopegar a les seves galeries amb els quadros de Picasso es va quedar sense alè: "Sabia que m’havia transformat, commoguda per la revelació que els éssers humans creen art, que ser artista era veure el que d’altres no podien veure". I així ha estat tota una vida, revelant nous horitzons abans que la resta hagi encertat a endevinar-los. En l’àmbit literari, és sabuda la seva devoció per Federico García Lorca i, més aquí en el temps, pel xilè Roberto Bolaño.

Llista de reconeixements

La Madrina del punk ha visitat Espanya sovint. A finals de l’any passat va tocar i va arrasar al Teatro Real de Madrid i a la Cúpula Atlántica de Monte San Pedro, a la Corunya. A Astúries ha fet un sol concert fins ara, a la Laboral de Gijón l’any 2010. L’agost del 2019, inesperadament, va fer un alto en la seva gira europea, que l’havia portat de festival a festival pel nord-oest de la Península, de León a la Corunya, i es va prendre uns dies de descans a Ribadesella.

El premi Princesa d’Astúries de les arts se suma a una llarga sèrie de reconeixements que han anat apuntalant una carrera molt singular, tan poderosa en el rock com en la literatura, i que inclouen, entre d’altres, el National Book Award per les seves memòries Éramos niños (2010), la Legió d’Honor i l’Orde de les Arts i les Lletres a França o la inclusió en el cànon de les grans de la música per treballs com Horses (Grammy Hall of Fame) o Because the night (premi ASCAP a una de les cançons més interpretades).

La seva candidatura va ser presentada per l’escriptora Inés Martín Rodrigo i en el jurat va tenir en el periodista musical Pablo Gil i la cantant i compositora Christina Rosenvinge els seus dos principals valedors. Rosenvinge es va referir ahir a la música de Patti Smith com a "rock literari", una definició improvisada durant una xerrada informal, després de la lectura de la sentència, però que s’ajusta bé al que fa la seva col·lega. "Podia haver guanyat aquest premi o, també, el de literatura, perquè en la música de Patti Smith la qualitat de les lletres és excepcional", va assenyalar, i no només en el format "cançó", on, va explicar, "és una de les pioneres a barrejar paraula parlada, spoken word, amb expressió musical, amb un estil inimitable". "És una de les mares –pare també– fundadores del rock", va remarcar.

I més encara, va continuar, Rosenvinge: "Ha tingut dos fills, va tenir una aturada en la seva carrera per dedicar-se a la criança i va tornar com a dona ja madura, va reprendre, va escriure un llibre de memòries que és fundacional, que té un valor literari i testimonial incommensurable". "És un altre tipus de dona creadora, lliure, xamànica: és importantíssim que sigui allà a la seva edat, amb l’esperit intacte", va dir. L’escriptora Estrella de Diego va reparar, a més, que les passions literàries de Smith han contribuït a "obrir un túnel entre els Estats Units i Europa, perquè ha llegit i estimat, i cantat, poetes simbolistes com Rimbaud".

El jurat, al justificar el premi, encadena expressions com "impetuosa creativitat", "gran potència expressiva", "estil vigorós", "cançons bategants", "visió poètica de la vida", "compromesa a oferir un missatge d’esperança contra les injustícies, i, com a conclusió, "inconformista i transgressora, exemple per a moltes artistes, ha commogut oients i lectors de tot el món i continua inspirant les noves generacions".

Manifest visual

Notícies relacionades

El somni dels delirants

Torbador busseig en els rituals del ‘bullying’

Autora d’himnes com People have the power, eterna lluitadora per una llibertat més enllà dels gèneres, el seu andrògin posat per a la càmera del seu company Robert Mapplethorpe a la portada de Horses, camisa blanca, jaqueta a l’espatlla, corbata solta, es va convertir en un manifest visual i una de les imatges més icòniques del món del rock, i va redefinir l’espai de les dones en la música i l’escena rock.

Nascuda a Chicago el 1946 en el si d’una família treballadora que després es va traslladar a Nova Jersey, Patti Smith va trobar el seu refugi en la bohèmia del Chelsea Hotel de Nova York a finals dels 60. Allà va conèixer Mapplethorpe, company sentimental primer i amic després. La seva carrera musical va arrencar als primers 70. El 1975 va publicar Horses, produït per John Cale, un àlbum que fusionava poesia beat i rock cru i que definiria el punk. A finals dels 70 va aconseguir el seu èxit comercial més gran amb Because the night", coescrita amb Bruce Springsteen. Es va retirar el 1980 per formar una família amb el guitarrista Fred Sonic Smith, i va tornar als 90 amb energia renovada.