Kapwani Kiwanga ‘recolonitza’ la Fundació Miró

Amb un alt grau d’abstracció conceptual i formal, l’obra de Kapwani Kiwanga (Hamilton, Canadà, 1978) magnetitza no obstant per si sola per la seva senzillesa i elegància. Tot i que no està de més saber que el seu treball s’edifica sobre l’estudi de la transformació de la materialitat via desenvolupaments tecnològics, la història comercial i cultural del colonialisme i l’enquadrament de l’extractivisme del planeta per part de les persones en la temporalitat geològica.

"L’obra de Kiwanga és exigent, refinada i destil·lada", va dir Martina Millà, comissària de la mostra, ahir, en la presentació d’Estats canviants, la primera exposició retrospectiva a Espanya de l’artista, guanyadora del Premi Joan Miró 2025 pel "seva precisa formació i la seva cuidada formalització dels esdeveniments històrics i socials que han conformat les realitats contemporànies", va destacar en el seu moment el jurat del guardó. La mostra serà a la Fundació Joan Miró fins al 13 de setembre.

Una peça i una sèrie creades especialment per a l’exposició poden veure’s ja a Estats canviants. La peça és Sentinella, una escultura de caoba i vidre blau inspirada en els bottle trees dels afroamericans del sud dels Estats Units, herència africana de la diàspora forçada per l’esclavitud. Les ampolles penjades d’arbres tenen per objectiu atrapar esperits malignes. "És una forma de salvaguarda del coneixement ancestral", va informar Kiwanga.

La sèrie és Capacitat de càrrega, instal·lació tèxtil fruit de conèixer que Miró demanava als seus sastres una butxaca especial als vestits per guardar un garrofa, la seva connexió amb la Catalunya rural allà on fos. Se non è vero, è ben trovato. La butxaca, en qualsevol cas, "és una arquitectura protectora" que et permet portar a sobre la teva intimitat, va indicar Kiwanga.

D’altra banda, falta en l’exposició, de moment, el tapís de nova creació Canvi de to, que no ha pogut ser acabat a temps.

Estats canviants es divideix en sis àmbits, que van del primigeni en termes colonials al primigeni en termes geològics. L’àmplia i escarida instal·lació Camp el·líptic interroga per començar sobre com el sisal, fibra obtinguda de la pita, va saltar de Mèxic a l’Àfrica oriental per ser un dels cultius més importants de les transaccions colonials. La factualitat és una característica del treball de Kiwanga. Exposa fets, no denúncies.

Després d’haver travessat, per exemple, una sala que tant remet al control dels treballadors com també al del clima, llegeixi’s vigilància i hivernacles, la mostra desemboca en una dimensió geològica sobre les relacions entre l’Àfrica i Europa.

Notícies relacionades

El somni dels delirants

Torbador busseig en els rituals del ‘bullying’

Extensió social

L’extensió social d’Estats canviants té el seu màxim exponent a Un refugi a la nostra mida, projecte educatiu realitzat a l’escola Pau Sans de l’Hospitalet, enfocat al fet que els alumnes creïn i comparteixin els seus propis amulets de resistència. L’experiència educativa es trasllada a la mostra amb el que potser és la primera irrupció en un centre d’art espanyol, ni molt menys a Europa, de la cultura del sound system, d’origen jamaicà, cortesia de Maguette Dieng. Únicament per l’artesania de la fusta, al servei del so, val la pena la rematada.