De la brutícia del CBGB al podi del National Book Award

En aquell moment, Smith treballava a Scribner, una llibreria situada en ple cor de Manhattan, i fantasiejava a tota hora amb escriure alguna cosa comparable a Il·luminacions, de Rimbaud. El rock and roll, per no parlar del punk, encara no estava en el guió. "Llegir m’apassionava. Anhelava llegir-ho tot, i el que llegia em creava nous anhels. De vegades me n’anava a l’Àfrica i oferia els meus serveis a Albert Schweitzer o, engalanada amb la meva gorra de pell d’os rentador i la meva polvorera de corn, defensava el poble com Davy Crockett", va deixar escrit a les primeres pàgines d’Uns marrecs, 43 traduccions i més d’un milió de còpies venudes a tot el món.

No va ser el primer llibre de l’autora de Horses –abans van arribar poemaris com Augurios de inocencia i antologies poeticomusicals com Babel, publicada a Espanya a la llegendària col·lecció Contraseñas d’Anagrama–, però sí el que va descobrir al món una narradora portentosa, agudíssima cronista d’una vida tan rica i tan plena que ha necessitat quatre volums més, Tejiendo sueños (2011), M Train (2016), L’any del mico (2020) i El pa dels àngels (2025), per ser explicada. No gaire lluny caldria situar Devoción, un deliciós passeig per París acompanyat per alguns dels seus fantasmes favorits; El libro de los días, fotodiari armat a partir de 366 instantànies i molts altres "esbossos d’oracles"; i El mar de Coral, homenatge a Mapplethorpe que va conviure en disc amb l’ajuda de Kevin Shields, cervell de My Bloody Valentine.

Notícies relacionades

El somni dels delirants

Torbador busseig en els rituals del ‘bullying’

Sols una cosa

"No imaginava que un dia, igual que Jo March, agafaria la ploma i em posaria a escriure", anota Smith a El pa dels àngels, últim títol – de moment–d’una bibliografia amb vista a Jean Genet, Sylvia Plath, Rimbaud i, sobretot, al seu adorat Roberto Bolaño, els passos del qual ha seguit tant a Mèxic com a Blanes. "Podria dir-se que soc una devota de l’escriptura, o que l’escriptura ho és de mi. Sentim devoció l’una per l’altra. No puc imaginar-me la meva vida sense escriure. Si només pogués quedar-me amb una cosa, em quedaria amb la literatura", reconeixia poc després de publicar Devoción i viajar a Estocolm per substituir Bob Dylan, Nobel de Literatura del 2016. Seria bo que el de Duluth li tornés ara el favor acompanyant-la a la cerimònia dels premis Princesa d’Astúries a Oviedo.