Caitríona Balfe: "Sé que no acontentarem tothom amb el final d’‘Outlander’"

¿Quins són els reptes més importants de Claire en aquests últims episodis d’Outlander?

En l’últim episodi de la sèrie… té un gran repte. Crec que es tracta de mantenir la fe.

La producció ha rodat diferents finals per evitar filtracions i al principi de la temporada els actors encara no sabien quin s’emetria. ¿En té ja alguna idea?

No, no ho sé. Estic rebent els episodis setmana a setmana, com tothom. Així que estic tan a les fosques com els altres.

¿Va plorar vostè al rodar l’última escena de la sèrie?

L’última escena que vam rodar no és l’última de l’episodi, però sí, vaig plorar tota l’estona. La veritat és que vaig plorar moltíssim en aquesta última temporada.

¿Li preocupa no estar a l’altura del final que esperen els fans?

Sí, és clar. El Sam [Heughan, a qui interpreta Jamie] i jo vam voler fer la vuitena temporada principalment pels fans. Però sé que no acontentarem tothom, és impossible. La comunitat de fans no és un bloc únic: hi ha moltes opinions, a la gent li agraden personatges diferents i coses diferents. Només espero que, quan mirin la sèrie en el seu conjunt, puguin pensar: "Ha sigut un xou increïble i estem molt contents d’haver-ne format part». Diria que el viatge de Claire en aquesta última temporada és probablement el menys dinàmic de tots, i això va ser una mica frustrant, però és així com evoluciona la història, així passa també en els llibres.

En el setè episodi d’aquesta última temporada mor un dels personatges més estimats. ¿Hi haurà més comiats dolorosos?

No ho sé [riu].

Aquesta temporada inclou canvis importants respecte als llibres, especialment amb la mort d’aquest personatge del qual parlàvem. ¿Creu que aquesta variació, o altres que s’han fet en anteriors temporades, eren necessàries?

Ens hem allunyat dels llibres aquesta temporada perquè la història de la Diana segueix endavant i sempre hem fet alguns canvis. ¿Era necessari? Sé que la Diana ha dit que no ho creia. Jo no ho sé. Va ser una temporada complicada perquè treballàvem bastant a cegues: rebíem els guions just abans de rodar-los i normalment hauríem tingut una visió més global. Hi va haver moments en què em vaig sentir frustrada, especialment amb l’arc de Claire. Però ser showrunner és molt difícil i és impossible acontentar tothom. El Matt [Matthew B. Roberts] va fer el que va pensar que era correcte, i aquest és la seva feina. I qui ho vulgui diferent… que es converteixi en showrunner [riu].

Han sigut 12 anys de la seva vida. ¿Sent que ja ha tancat definitivament aquesta etapa?

No del tot, perquè seguim aquí parlant-ne, així que continua sent molt part de la meva vida. I sempre ho serà. Aquesta és la bellesa de participar en una sèrie així: no crec que deixi de parlar-ne o de la gent que he conegut gràcies a ella. A més, aquest últim any ha sigut molt bonic perquè he tingut oportunitats per fer altres treballs, molt variats, i això és emocionant a nivell personal. Potser quan s’emeti el final i ja no tingui aquesta connexió professional amb la sèrie ho sentiré d’una altra manera. Però sento que sempre serà una part enorme de la meva vida que no s’esborrarà.

La sèrie li ha permès evolucionar no només com a actriu, sinó també com a directora i productora. ¿Creu que ha modelat la seva carrera?

Totalment. M’ha donat una carrera i estic profundament agraïda per això. En una sèrie així et demanen de tot: el gènere fantàstic t’exigeix emocions molt intenses, però també hi ha acció, parts mèdiques… Crec que no hi ha res que no hagi hagut de fer en aquesta sèrie. I també he après molt com a productora. Tenir l’oportunitat de dirigir és una cosa que sempre agraïré.

Notícies relacionades

El Teatre del Raval reneix amb ‘Federico García’ després d’una reforma integral «tècnica i estètica»

Les Tres Xemeneies de Sant Adrià donaran dimensió ciutadana al Congrés Mundial d’Arquitectes de Barcelona amb una gran exposició i debats públics

A alguns actors els costa desprendre’s de personatges tan icònics a qui han interpretat moltes temporades. ¿Li preocupa?

No… Tot i que potser m’hauria de preocupar [riu]. Però no. Estic en una posició molt privilegiada: he tingut una feina increïble durant més de 10 anys i continuo podent treballar en altres coses. No és que tingui mil ofertes i triï el que vulgui. Però sí que, si m’arriba un projecte que és bàsicament una altra versió de Claire, puc dir que no. És una indústria difícil i hi ha molta gent passant-ho malament, així que poder treballar ja és un privilegi.