Un història real sobre el poder dels diners

En La mujer más rica del mundo, Huppert interpreta a una mujer poderosa que, según la actriz, no se define únicamente por su riqueza, sino por su libertad y decisiones. / EPC

Dirigida per Thierry Klifa, La mujer más rica del mundo s’inspira amb llibertat en la història de la ja desapareguda Liliane Bettencourt, hereva de l’imperi L’Oréal. En concret, se centra en la seva amistat amb el fotògraf François-Marie Banier, acusat junt amb altres persones (i jutjat) d’aprofitar-se de la debilitat de la llavors octogenària per beneficiar-se econòmicament. Klifa parteix d’aquesta història de rics per explorar l’efecte dels diners en la conducta de l’ésser humà. I l’efecte és ampli i variat. Parla, entre altres coses, d’ambició, desconfiança, manipulació, relació entre moral i diners i, sobretot, poder. La protagonista aboca els seus diners a acontentar el seu amic. Perquè vol i, sobretot, perquè pot. Però aquesta dedicació desperta la desconfiança del seu cercle íntim.

El film juga amb dues coses al seu favor. Una, la presència d’Isabelle Huppert com a protagonista. És igual si la psicologia del personatge no queda clara des del text, ella eleva aquesta dona al dotar-la de fortalesa i misteri. L’altra és la decisió del director d’explorar la història des de diferents angles (amb una atractiva reflexió sobre els motius de cada personatge). Es troba a faltar que la mordacitat voli més alt i un treball més sofisticat amb l’humor.

Temes:

Isabelle Huppert Humor

Inicia sessió 0 Comentaris