Ágatha la torna a fer grossa

Últimament hi ha una moda bastant clara. Quan no pots defensar el que has fet, ho polititzes. Això és exactament el que ha fet la dissenyadora i empresària Ágatha Ruiz de la Prada en la seva última aparició. Ha sigut una de les convidades al docu-reality Negocio familiar (L’Agence), de Netflix. Un format que segueix una família d’agents immobiliaris que venen cases de superluxe per mig món. I aquí, en el capítol 9 de la sisena temporada, apareix Ágatha i la seva casa de Mallorca. L’ensenya perquè vol vendre-la. Passeja per totes les zones i tot queda ben glamurós, fins que arriba el moment de la piscina. Aquesta zona està afectada per la llei de costes i, per tant, és il·legal. No fa falta ser tècnic de res per adonar-se’n. Veus la imatge, la seva ubicació en ple penya-segat, i entens ràpid que allò és on no ha de ser. A més, no hi ha debat. Existeix una ordre judicial que diu que s’ha de tirar a terra.

La casa la va comprar el 1999 el periodista Pedro J. Ramírez i, després de la separació de la parella el 2016, va passar a mans de la dissenyadora en règim d’usdefruit, tot i que formalment està a nom dels seus fills, Cósima i Tristán. És a dir, que no estem davant d’una sorpresa d’última hora, sinó davant un tema que fa anys que està sobre la taula. Ha sigut un conflicte llarg i amb sentències sobre la piscina, que s’ha enderrocar. I no només això. També el terreny que l’envolta i l’embarcador que ella considerava privat i que li donava accés directe al mar ha sigut declarat il·legal. De fet, les imatges que surten de la finca parlen per si soles. La piscina és buida, bruta, plena de restes vegetals, amb un aspecte d’abandonament evident. Res a veure amb aquesta "meravella" que Ágatha descriu.

Amb els independentistes

Fins aquí, els fets. ¿El problema? Com decideix explicar-ho. Aprofitant que està parlant amb gent que no coneix el context, els ven una altra pel·lícula. Parla de "problemes amb els independentistes", directament els assenyala com a responsables de la situació i remata amb: "I finalment destruirem la piscina. Espero que estiguin contents". I ja estaria. La política pel mig. Ni una paraula sobre les sentències. Tot explicat a la seva manera per col·locar-se en el paper de víctima.

Aquesta polèmica no és la primera ni la segona que deixa Ágatha en una posició complicada. Portem una ratxa molt significativa. Mesos enrere, en el pòdcast de Pilar Vidal, va deixar anar que no li agrada sopar amb dones perquè "t’engreixes més" i que prefereix fer-ho amb homes per menjar menys. De primer de grassofòbia. Quan van arribar les crítiques, la seva defensa va ser: "Jo tinc moltes amigues grassonetes". Aquest clàssic a l’estil "no soc homòfob perquè tinc un amic gai" o el "no soc masclista perquè tinc mare i germana".

Notícies relacionades

Barcelona crea una ajuda de 850.000 euros per a llibreries

El llarg camí d’‘Euphoria’ cap al ressorgiment

I després va venir el programa Fiesta, de Telecinco. Parlant del seu canvi de domicili, va explicar com ho tenia tot molt desordenat. "Estic vivint com una gitana", va dir. La cantant Lolita va assenyalar com de racista era aquesta estigmatització.

Així que ara, amb la piscina, tot encaixa. La seva manera d’afrontar la vida està per sobre dels altres, tot des del prisma del privilegi. I és una pena, perquè Ágatha queia bé. Molt. Sobretot, quan va explicar com Pedro J. Ramírez l’havia deixat per una altra i com això la va deixar devastada. Llavors molta gent es va posar de la seva banda. Va ser fàcil empatitzar amb ella. Però això ja ho hem perdut. En molt poc temps ha aconseguit just el contrari, generar antipatia. Ella soleta. I escolta, d’això sí que no pot culpar els independentistes.