Un misteri amb el paisatge gal·lès com a protagonista 

Durant la dècada anterior, la directora Claire Oakley va ser considerada una gran promesa del cine britànic pels seus curts i el seu primer llarg, Make up (2019), interessant relat d’(auto)descoberta explicat amb els codis del thriller. Un film que hauria sigut encara més vist i celebrat si no s’hagués estrenat enmig de la pandèmia.

Ara, Oakley ressorgeix amb una minisèrie en què, com en el seu film revelació, treu molt de profit visual i atmosfèric d’un paisatge cruent on nosaltres, pobres mortals, som especialment mortals. Abans va ser la costa de Cornualla a l’hivern; ara són les terres del nord de Gal·les, on es troba (només en aquesta ficció) el poble de Morfa Halen, una petita comunitat aïllada regularment de terra ferma per la pujada de les marees. Un xaval de vuit anys, Cefin (Jack Thomas-Humphreys), és trobat mort en una séquia de drenatge per Jackie Ellis (Kelly Reilly), policia abans que professora d’escola primària. Va ser expulsada del cos tres anys abans per un cas sense resoldre: la desaparició de la seva neboda Nessa (Amara Atwal), una història sense resoldre.

El nou misteri torna al lloc el seu antic company, el subinspector Eric Bull (Rafe Spall, una mica més conegut pels seus papers còmics), no gaire ben considerat al lloc per haver-la espifiada amb Nessa. D’esquena a tots i a la llei, tornaran a unir forces a la recerca de la veritat. Sempre sota l’amenaça d’una tempesta que podria fer augmentar el nivell de la mar entre cinc i sis metres, i contra això probablement no pot lluitar l’escullera que es construeix amb el màxim esforç.

Oakley se serveix aquí d’ingredients força comuns en les sèries de misteri recents, sobretot britàniques: un infant mort (i una nena desapareguda), la manera més senzilla de jugar amb les pitjors pors d’una bona part del públic, una comunitat a priori calmada, en què la gent deixa obertes les portes de casa, però que en el fons és plena de secrets, una protagonista enfonsada alhora que motivada per la pèrdua, un policia que busca la redempció després d’haver fallat miserablement en una altra ocasió, etcètera. Però, a mesura que avança l’acció, aconsegueix sorprendre i trencar les expectatives amb matisos inesperats.

En la complexitat dramàtica de la història té el suport d’actors de nivell com Harry Lawtey i Jonathan Pryce, com l’avi del nen mort, patriarca i granger que lidera la resistència a evacuar el lloc per la tempesta en formació.

Notícies relacionades

Un Caldara inaugura el Festival de Pasqua de Peralada

Sara i Iker, freds i distants

Un altre factor diferencial és el vast paisatge de maresmes del títol, que amenaça d’empassar-se els protagonistes igual que el malvat perseguit, potser un misteriós apicultor, o els seus propis passat i secrets. En una entrevista amb la cadena Sky, Oakley afirma que sempre ha estat interessada en "la psicogeografia: com el paisatge pot tenir un efecte en els personatges i viceversa". La insistència en un paisatge desbordant afegeix un angle ecologista: la sèrie ens parla del canvi climàtic i la pujada de les aigües però embolcallat en un misteri d’assassinat.

Cal agrair a Oakley el ritme pausat amb què desfila la trama i ens explica els protagonistes. Potser al principi et fa l’efecte que ja has vist aquesta sèrie, però la seva tèrbola elegància no és pas tan comuna.