CaixaForum Barcelona es converteix en la casa d’Henri Matisse fins al 16 d’agost

Aquestes últimes paraules entre cometes pertanyen a Aurélie Verdier, conservadora en cap de les col·leccions modernes del Museu Nacional d’Art Modern Centre Pompidou i comissària de l’exposició 'Chez Matisse. El llegat d’una nova pintura', que des d’aquest divendres i fins al 16 d’agost es podrà visitar a CaixaForum Barcelona. La mostra, fruit d’un acord de col·laboració entre la Fundació la Caixa i el Centre Pompidou (tancat per reformes fins al 2030), reuneix 45 obres de Matisse i 49 d’altres artistes amb les quals s’estableix un joc de referències creuades que travessa un segle de creació i avantguarda.

Presència femenina

André Derain, Georges Braque, Robert Delaunay, Emil Nolde, Pablo Picasso, Pierre Bonnard, Le Corbusier, Barnett Newman i Daniel Buren són alguns dels convidats a aquesta 'Casa de Matisse' a què al·ludeix el títol de l’exposició. Un epígraf que, segons explica Aurélie Verdier, pretén posar el focus no tant en la idea convencional d’influència unidireccional com en la d’"hospitalitat o acolliment", perquè la de Matisse, apunta, és una obra "de portes obertes". Desafiant la històrica infrarepresentació de les dones en les col·leccions dels grans museus, la mostra convoca també una presència femenina important a través d’obres de Sonia Delaunay, Françoise Gilot, Natalia Goncharova, Baya, Anna-Eva Bergman i Zoulikha Bouabdellah.

Nascut l’últim dia del 1869 en una família de teixidors de Le Cateau-Cambrésis, al nord de França, Henri Matisse va desenvolupar des de petit una gran fascinació pels colors dels teixits que es fabricaven als tallers de la regió. Aquesta obsessió pel color es fa ja plenament manifesta en les seves primeres obres importants, com 'Luxe, calme et volupté' (1904), on, sota la influència de Paul Signac, abraça el divisionisme, un mètode basat en la separació de la paleta de colors. Però "el veritable moment detonant", subratlla Verdier, arriba un any després, a l’estiu del 1905, a Cotlliure, on Matisse i Derain pinten unes obres caracteritzades per un ús provocatiu del color, "pura exaltació cromàtica", que donaran carta de naturalesa al moviment fauvista.

Notícies relacionades

Rosalía, després de cancel·lar el seu concert a Milà per una indisposició: "Estic millor"

Maria del Mar Bonet publica el primer avançament del seu nou disc 'L'aigua no cansa'

A partir d’aquests inicis, l’exposició 'Chez Matisse' segueix un recorregut cronològic que passa pel descobriment de l’art no occidental i el primitivisme (aquí destaca el poderós esquematisme de l’oli 'El Luxe I'), el refugi en una certa foscor durant els anys de la Primera Guerra Mundial ('Interior amb peixera', una de les obres preferides de Verdier), la influència passatgera del cubisme ('Porta-finestra a Cotlliure'), les escenes d’interior amb models femenins de la seva etapa a Niça, el bloqueig creatiu i els dubtes que l’assalten a mitjan anys trenta i l’última etapa de la seva vida, en què, postrat en una cadira a causa d’una malaltia, dota el color d’una autonomia pròpia en una sèrie de 'collages' "pintats amb tisores". La mostra es tanca amb una reflexió sobre el paper de l’obra de Matisse com a inspiració de la nova modernitat, l’art pop i les formes postcolonials en la pintura, el cinema i el videoart.

A més d’un espai de mediació que recrea els tallers dels artistes i on els visitants poden experimentar amb el color, la forma i la composició, el programa paral·lel de 'Chez Matisse' inclou un cicle de conferències, visites comentades i activitats per al públic familiar.