Poder tou, bomba digital i vida més enllà del manga: el còmic asiàtic busca el seu lloc a Barcelona

Els dos títols, firmats pel hongkonguès Tony Wong Yuk Long i publicats a Espanya per Cómics Forum, amb prou feines van arribar a la dotzena de números, però van obrir una primera via de comunicació que, dècades després, quan l’hegemonia del manga sembla quedar fora de tota discussió, el Còmic Barcelona es disposa a reforçar, apuntalar i consolidar. La idea, explica el coordinador de les activitats culturals del festival, Oriol Estrada, és obrir pla per demostrar que no només d’historietes nipones viu el còmic oriental. Ni de bon tros. «Veiem que l’asiàtic, no només el manga, va cobrant cada vegada més força cultural i hem pensat que era el moment», defensa el comissari. 

S’explica així que, en la seva 44a edició, el Còmic Barcelona estigui consagrat a la cultura asiàtica i, en especial, als còmics de Hong Kong i Corea del Sud. «Hem tingut una visió una mica restringida del que és el còmic internacional. Ara es diu Còmic Barcelona, però abans això era el Saló Internacional del Còmic, i bàsicament venia gent d’Europa i Estats Units. Poques vegades venia algú d’Àsia», assenyala Estrada.

Per corregir un dèficit semblant, res millor que una mica de pedagogia. «Des de la dècada de 1980 fins a la del 2000, els còmics de Hong Kong van estar dominats pels gèneres d’arts marcials i kungfu. El model de publicació s’assemblava al dels còmics nord-americans, amb números setmanals o quinzenals. Al voltant del 2010, amb l’expansió d’internet i la popularitat dels webcómics, les vendes de còmics impresos van disminuir gradualment. No obstant, aquest canvi en els formats de publicació va donar lloc a una gamma més àmplia de temes i a obres de còmic més diverses», explica el hongkonguès Pen So, autor de ‘See You In Memories’ i un dels il·lustradors que formen part de la comitiva amb què la Hong Kong Comics & Animation Federation desembarca aquests dies a Barcelona. 

Epopeies i drames urbans

«Des de les caricatures polítiques i la sàtira il·lustrada de principis del segle XX fins a l’auge de la narració serialitzada, el mitjà es va desenvolupar en paral·lel a les ràpides transformacions socials i culturals de la ciutat. En la postguerra, Hong Kong es va convertir en un important centre de narratives il·lustrades populars, amb gèneres que anaven des d’epopeies d’arts marcials fins a drames urbans, caracteritzats per composicions dinàmiques, personatges expressius i un fort sentit del ritme influït pel cine», exposa la institució. A tall d’exemple, la Hong Kong Comics & Animation Federation exhibeix a Barcelona el treball de 25 historietistes i porta a la ciutat autors com Bonnie Pange (‘Mi singular amigo’), Kwong Chi It (‘L’arma letal de l’amor i la passió’), Linus Liu (‘Frankenstein’) i Rex KO (‘No hi ha ningú a la ciutat emmurallada’). 

Estrada, màster en Estudis d’Àsia Oriental i especialista en manga i cultura popular japonesa, també aporta algunes claus sobre el ‘manhua’, nom que rep el còmic xinès i taiwanès. «És una indústria amb moltes influències del manga però que també té caràcter propi. Als anys 80 i 90 sí que era al màxim arts marcials, que és el que funcionava també en el cine, però avui dia tens, per exemple, Pen So, que et fa una història costumista amb un punt fantàstic», explica. «En comparació amb el manga japonès o els còmics coreans, els còmics de Hong Kong no es limiten a un sol estil de publicació. Presenten molts estils i formats diferents, cosa que dona lloc a obres úniques i sorprenents», confirma el mateix Pen So. 

A nivell tècnic, la principal diferència amb el manga té a veure amb el consum: igual que els occidentals, els còmics xinesos també es llegeixen d ’esquerra a dreta i de dalt cap avall. «Però si te’n vas a Taiwan, que algun ens ha arribat, aquests ja són de dreta a esquerra, com els japonesos», matisa Estrada, que avança que, pel que fa a historietes, el gegant asiàtic no ha fet més que començar a desemmandrir-se. «Ara van arribant coses a poc a poc, però la Xina està en un moment de gran expansió. Tampoc és que els faci falta, amb un mercat de mil milions de persones, però sí que comencen a veure la utilitat d’aquest ‘soft power’ que el Japó ja va exercir molt bé en el seu moment a través dels productes culturals», diagnostica.

Apoteosi digital del ‘manhwa’

També Corea del Sud ha utilitzat amb puny de ferro i guant de seda el poder tou a l’hora d’expandir la seva cultura pel món i exportar fenòmens com ‘Hierba’, de Keum Suk Gendry-Kim; ‘Solo Leveling’, de Chu-Gong; ‘¿Qué le pasa a la secretària Kim?’, de Gyeong Yun Jeong i Kim Myeongmi; i ‘Tower of God’, de Siu. És l’encant del ‘manhwa’, còmic coreà que va créixer fortament marcat per la màniga durant l’ocupació japonesa, va ser utilitzat com a propaganda de guerra a mitjans del segle passat i ha generat un nou ecosistema creatiu gràcies a l’impacte dels ‘webtoons’ ,còmics digitals creats directament per llegir-se al mòbil. «És un fenomen que s’està expandint molt i està creixent de forma molt acusada», apunta Estrada sobre el gran fil conductor de la presència de Corea a Còmic Barcelona a través de la Korea Creative Content Agency (KOCCA). 

Els ‘webtoons’, nascuts a finals dels noranta, són resultat d’una feliç suma d’infortunis: la salvatge crisi econòmica de 1997 i el final de la censura als mitjans japonesos el 1998 van delmar les xifres de còmics publicats i venuts a Corea, mentre que la introducció d’internet d’alta velocitat va encoratjar l’escaneig i la pirateria.

Notícies relacionades

La 44a edició del Comic Barcelona obre les portes a la cultura pop asiàtica

Sánchez avala la "coherència" que Espanya no sigui a Eurovisió i sí al costat correcte

Tocada i enfonsada, la indústria va trobar la seva arma secreta en un nou tipus d’historieta digital que es presentava en format vertical i es llegia ‘online’ en plataformes especialitzades. El ‘pelotazo’ va ser tal que, després d’encadenar números de rècord, inspirar lucratives adaptacions cinematogràfiques i propiciar l’aparició de plataformes de pagament per lectura, el ‘webtoon’ ‘Solo Leveling’, addictiva història d’un caçador de monstres, va sumar el 2018 més de 14.000 milions de lectures i va generar ingressos superiors als 25 milions de lliures.

«En els seus títols més populars, el webtoon és molt manga, molt anime fins i tot per la paleta de colors que utilitzen, i està atraient una part de públic nou cap al còmic», celebra Estrada. La pregunta del milió, és clar, és si alhora l’hi estan robant al manga. «També hi ha autors japonesos que han començat a publicar en plataformes coreanes, així que potser el futur sigui una espècie de globalització panasiàtica del còmic en què no acabem distingint d’on venen les coses», relativitza.