Bad Gyal, en bucle, amb luxe i monotema, en l’estrena del ‘Más cara tour’ al Palau Sant Jordi

Bad Gyal ofereix gaudi i connexió en el seu ‘fandom’, molt jove i molt femení, que es delecta amb la seva projecció de noia dura i determinada, capaç de resignificar el vocabulari més despectiu («‘zorra’») i de fer del moviment de natges una afirmació feminista (premiat cada vegada amb una ovació). Així va ser, aquest divendres, de nou, amb un plus de presentació visual: una estructura que ocupava tot l’escenari i pujava i baixava descobrint un espai tocat per un llum daurat i amb llargs sofàs per a ella i els seus ballarins, que en van ser 12. Artefacte una mica estrany que, quan reposava sobre les taules, ocultava part del seu interior i calia seguir-lo en les pantalles.

En l’àmbit musical, aposta fort pel nou material (16 de les 36 cançons de la nit, comprimides en una hora i 45 minuts), que va portar novetats discretes: destacables van ser la cadència r’n’b del tema d’obertura, conegut com ‘Un coro y ya :)’, i el vigorós encreuament de house i merengue de ‘Noticia de ayer’. En aquest ‘Más cara’, Bad Gyal dona més del mateix, potenciant el refinament en la producció, i amb cartes tan canòniques en el seu imaginari com la suaument reggaetonera ‘Da me’. Les seves metàfores no evolucionen gaire: «‘Me puso a cantar, el micro agarrar’», va cantar amb la seva veu de tènues matisos greus, acompanyada per una coreografia de ‘peep show’. A veure, no és que sempre estigui ‘pensant en allò mateix’, és que els recursos literaris són els que són.

Notícies relacionades

Mor Nicholas Brendon, actor de ‘Buffy, cazavampiros’, als 54 anys

Bad Gyal, en bucle, amb luxe i monotema

El repertori, sense gairebé pauses, va traçar un recorregut ben dissenyat, a través de seqüències molt llatines (la rescatada ‘Qué rico’) i trobades amb el rap (‘Perro’), acollint 8belial, del col·lectiu Disobey, en un contundent ‘Tic tac’ (va repetir en ‘Orilla’) i marcant-se reggaetons romàntics en ‘Última noche’ i ‘La iniciativa’. Segon bloc amb el tall gairebé baladístic de ‘De to’. Els números d’etapes passades van resultar molt filtrats en el ‘setlist’, fet que va suposar el disgust de fans veterans (una minoria, cal dir-ho), però hi va haver udols de plaer amb ‘Comernos’, ‘Otra vez’ (celebrant ser el «pussy k mana») i ‘Chulo pt 2’.

Va ser la Bad Gyal de sempre, la vedet d’El Molino transportada a l’estètica urbana, només que una mica menys fosca, amb menys carrer i ‘underground’, i més passarel·la i brillantors que en el passat, rematant amb les fites pretèrites, que van causar l’eufòria general: ‘Perdió este culo’, ‘Lo que no se mueva’ i una ‘Fiebre’ final que va defensar sola en escena, sense més attrezzo que la seva divina figura.