Llibres
Una de les seves novel·les val un milió d’euros: Aena revela els cinc finalistes del seu premi literari
Rosa Montero ha anunciat els autors que optaran al nou (i cobejat) guardó: la sentència es coneixerà el 8 d’abril a Barcelona
Una de les seves novel·les val un milió d’euros. Així ho ha considerat el jurat del premi Aena de Narrativa que presideix l’escriptora Rosa Montero: Héctor Abad Faciolince (‘Ahora y en la hora’), Nona Fernández (‘Marciano’), Marcos Giralt Torrente (‘Los ilusionistas’), Samanta Schweblin (‘El buen mal’) i Enrique Vila-Matas (‘Canon de cámara oscura’) opten a un guardó que, econòmicament, compte, planta cara al Planeta, el més cobejat de les lletres espanyoles fins avui. La seva presentació el 26 de febrer va provocar un terratrèmol en el sector. I, des d’aleshores, les apostes no han cessat. Només hi havia una condició: les obres s’havien d’haver publicat en castellà o llengües cooficials al llarg del 2025. Jordi Amat, Nuria Azancot, Verónica Chiaravalli, Paula Corroto, Lara Hermoso, Anna María Iglesia, Daniel Marquínez, Antonio Martínez, Leandro Pérez de Miguel i Karina Sainz Borgo s’han encarregat del cribratge fins a quedar-se amb els cinc finalistes. La decisió es coneixerà el 8 d’abril a Barcelona.
A diferència d’altres premis, el d’Aena no està impulsat per una editorial. Per la qual cosa no es tracta d’un avançament en sentit estricte com succeeix amb la majoria. De fet, el guanyador rebrà la quantia en joc, així com els ‘royalties’ generats per les vendes posteriors. Per la seva banda, els quatre finalistes rebran 30.000 euros. «Estimo aquest premi i tant de bo es vagi desenvolupant per treure llibres que no siguin els obvis», ha remarcat Montero. La companyia, així mateix, invertirà un milió d’euros més a comprar exemplars per a escoles i biblioteques de les ciutats on Aena tingui aeroports.
Notícies relacionadesPilar Adón, Luis Alberto de Cuenca, Jorge Fernández Díaz, Leila Guerriero, José Carlos Llop i Elmer Mendoza elegiran, al costat de Rosa Montero, en tres setmanes, el guanyador de la primera edició. L’objectiu és fomentar la lectura i la creació literària. Un reconeixement amb vocació transatlàntica gràcies als suports de la Fundació Gabo i la Càtedra Vargas Llosa. Volen crear un Booker a l’espanyola, allunyat dels grans segells. I, per a això, estan involucrant el més granat de les lletres hispanes.
«Aquest premi és una alegria per als autors. Que es fiquin diners i visibilitat és meravellós. Intentar que tingui un pes en la literatura mundial és la gran aspiració. Ara bé, arribar a aquest lloc costa. S’ha de tenir en compte que és un guardó a un títol concret, no a una trajectòria, cosa que dificulta el procés», ha afegit Montero, acompanyada a la llibreria La Mistral per Nuria Azancot, Antonio Martínez Asensio i Jesús García Calero. I ha conclòs: «M’ha sorprès que es pregunti tant pels diners. Si no n’hi hagués tants pel mig, aquesta sala no estaria plena. Estem remant per mobilitzar el sector».
‘Ahora y en la hora’, d’Héctor Abad Faciolince (Colòmbia)
Crònica d’un violent episodi viscut pel mateix autor a Ucraïna, cosa que el fa enfrontar-se de nou als efectes devastadors de la violència i la guerra, la indignació per la mort dels innocents, la culpa i l’estupor de qui no ha caigut i el seu inapel·lable impuls d’explicar el presenciat.
‘Marciano’, de Nona Fernández (Xile)
L’autora creua audaçment la memòria i la imaginació per entendre la història recent de Xile, submergint-se en zones que semblen sortir dels límits terrenals, en les quals espai i temps no són tan clars. La narradora visita Mauricio Hernández a la presó per fer-li preguntes, convocant diversos personatges a fi d’entendre com va ser la seva convulsa trajectòria.
‘Los ilusionistas’, de Marcos Giralt Torrente (Espanya)
Història de com es coneixen els avis materns de l’autor l’estiu de 1931 en un poble costaner de Galícia i, alhora, una reflexió sobre els afectes, la memòria, els lligams de l’herència i la mateixa escriptura.
‘El buen mal’, de Samanta Schweblin (Argentina)
Llibre de contes els personatges del qual, vulnerables i profundament humans, estan atrapats en aquell instant en què l’estrany apunta a les seves vides per transformar-les, deixant alguns dempeus davant el dolor, d’altres dialogant amb la culpa o la tendresa i tots travessats per la incertesa.
‘Canon de cámara oscura’, d’Enrique Vila-Matas (Espanya)
El protagonista d’aquesta història ha seleccionat 71 llibres en una cambra fosca de casa seva amb la idea d’escriure un cànon desplaçat, dissident dels oficials. Cada matí en tria a l’atzar un i en treu a la llum un fragment amb destinació al Cànon, però la seva lectura influeix en la seva vida i també en la seva escriptura.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La protesta de docents atura el centre de Manresa: "És vergonyós que un mosso en pràctiques cobri més"
- La comunitat educativa berguedana talla la C-16 per demanar més recursos i menys burocràcia
- Més mobilitzacions Els metges de Catalunya tornaran a fer vaga el 19 i 20 de març
- Crisi bilateral Cuba promet "resistir" als plans dels EUA d'"apoderar-se del país"
- Condicions de treball El Suprem avala que les empreses donin més dies de teletreball als directius que als seus empleats