2026: ANY GAUDÍ

El Gaudí més desconegut

Un xalet de muntanya, un drac atrapat en un reixat, un parc al Pirineu, una escola que sembla un castell o uns fanals amb les ales de Mercuri... L’arquitecte de Reus és molt més que la Sagrada Família

Gaudí només va poder edificar la cripta de l’església de la Colònia Güell.

Gaudí només va poder edificar la cripta de l’església de la Colònia Güell. / JAVIER SAGRISTA ESTEBAN

4
Es llegeix en minuts
Núria Bonet Icart

I aquest no és cap altre reportatge més sobre Gaudí i el seu centenari; o almenys no ho pretén ser. És una petita guia per algunes de les obres d’un dels arquitectes modernistes més famosos i internacionals. L’acolorit trencadís del parc Güell, les formes impossibles de Casa Batlló i, per descomptat, les altíssimes torres de la Sagrada Família, són més que conegudes. Però aquí ens interessa capgirar el llegat no tan visitat d’aquest creador punter i inclassificable per Barcelona i per tot Catalunya.

Precisament aquesta setmana es commemora el centenari de la mort d’Antoni Gaudí. Va ser el 10 de juny de 1926 quan l’arquitecte de Reus va morir en plena voràgine constructiva del Temple Expiatori de la Sagrada Família. I precisament en aquesta data assenyalada, serà quan el papa Lleó XIV beneeixi i inauguri la torre de Jesucrist, el punt més alt i simbòlic d’aquesta basílica espectacular, que arriba als 172,5 metres d’altura i bat, així, tots els rècords mundials. D’aquesta manera, es representarà una cosa que semblava impossible: l’acabament arquitectònic de la Sagrada Família.

Quan semblava que ja ho sabíem tot d’aquest geni de l’arquitectura i el disseny, l’Any Gaudí ens ha deixat una de les alegries més grans: una nova obra reconeguda d’aquest autor. Es tracta d’un xalet de muntanya, d’estil eclèctic i amb un element que el fa únic, la seva escala exterior de cargol. L’edifici està situat a la serra de Catllaràs, enmig del bosc i, després de patir alteracions, va quedar abandonat. Ara, s’ha recuperat l’exterior de l’edifici tal com el va projectar Gaudí el 1902 per allotjar els enginyers i tècnics de les mines de carbó. S’està restaurant també el seu interior (turismelillet.cat).

Molt a prop d’allà, es troba un altre petit tresor, els jardins que va dissenyar Gaudí per als senyors Artigas en agraïment per haver-lo acollit a la seva casa de la Pobla de Lillet. Amb ponts sobre un rierol, decoració en trencadís i arcs catenaris, es tracta d’un atractiu turístic de primer ordre, i més si s’hi accedeix amb el Tren del Ciment, amb més de 100 anys d’història (turistren.cat).

Al Baix Llobregat hi ha un altre gran tresor gaudinià: la cripta Güell. Segons va dir Gaudí, si s’hagués finalitzat l’església de la Colònia Güell, hauria sigut «una maqueta monumental de la Sagrada Família». Ens conformem amb la meravellosa base de l’edifici, en pedra i amb decoració de vidre i ceràmica. Trobem els arcs de catenària que, mentre simplifiquen les càrregues, determinen l’ús de murs exteriors amb forma de paraboloides hiperbòlics. La visita a la Colònia Güell, amb diversos edificis modernistes, mereix una visita (gaudicoloniaguell.org).

Notícies relacionades

Tot i que sembli mentida, també a Barcelona s’amaguen obres de Gaudí menys conegudes. Els Pavellons de la finca Güell, al costat de la Diagonal, amb el seu icònic reixat amb referència a L’Atlàntida de Verdaguer, segueixen en procés de restauració, però poden visitar-se (rutadelmodernisme.com). La Torre del Bellesguard, als peus de Collserola, és tot un homenatge al seu passat medieval (bellesguardgaudi.com). I un no s’ha d’oblidar dels fanals de la plaça Reial i de Pla de Palau, amb 3 o 6 braços i coronats per les ales de Mercuri, una picada d’ullet als comerciants barcelonins.

Recorregut per les set meravelles menys massificades de l’arquitecte modernista

Són igualment meravelloses i sorprenents, però potser menys conegudes que la resta de la seva obraPavel

  1. lons Güell: El drac del reixat d’entrada s’emporta totes les mirades. Ferotge i inquietant, vigila una de les antigues entrades de la Finca Güell. Gaudí va construir entre 1884 i 1887 dos pavellons: un d’ells, per a les cavallerisses (amb arcs parabòlics) i un altre per al conserge.

  2. Cripta Güell: L’església de la colònia Güell va ser per a Gaudí el banc de proves de la Sagrada Família. Lamentablement, només es va construir la seva cripta, que mereix una visita. Arcs de catenària, decoració en vidre i ceràmica i integració amb la naturalesa, són algunes de les seves claus.

  3. Col·legi Teresianes: Havia de ser una escola senzilla, construïda de maó, però va acabar sent un gran homenatge a Santa Teresa de Jesús. Gaudí va construir l’escola de les Teresianes de Ganduxer el 1887, incorporant-hi columnes helicoidals i els seus famosos arcs parabòlics a l’infinit.

  4. Torre Bellesguard: La Torre del Bellesguard va ser projectada i reconstruïda per Gaudí entre 1900 i 1909, inspirant-se en el passat medieval de l’edifici, que va ser seu reial i seu papal. Aquest castell neogòtic és una de les obres més complexes de l’autor, arquitectònicament parlant.

  5. Jardins Artigas: Natura i arquitectura es tornen a fusionar d’una manera harmònica als jardins que Gaudí va dissenyar per a la finca dels senyors Artigas a la Pobla de Lillet. Ponts, decoració en trencadís, arcs catenaris i fonts, són alguns dels atractius de la visita.

  6. Xalet de Catllaràs: Enmig dels boscos de la serra de Catllaràs, hi ha un xalet de conte. Projectat per Antoni Gaudí l’any 1902, ara per ara només se’n pot contemplar la façana exterior, amb l’escala de cargol que el fa únic. Actualment se n’està restaurant l’interior.

  7. Fanals: L’encàrrec d’uns simples fanals en mans de Gaudí es torna tot un repte simbòlic i estètic, a més de funcional. Pocs saben que els fanals de la plaça Reial de Barcelona i del Pla de Palau són seus. Van ser projectats el 1878 per un joveníssim Gaudí.