La primera Nit de les Lletres Catalanes corona el poeta balear Carles Rebassa

No va començar de la millor de les maneres la primera Nit de les Lletres Catalanes, amb diluvi sobre Montjuïc i amenaça de convidats passats per aigua, però el disgust meteorològic va quedar en no res quan Carles Rebassa va reinventar la tradició coronant el podi d’aquest superdissabte acabat d’estrenar de les lletres catalanes amb el premi més cobejat de la nit. O, com a mínim, el més ben dotat. Rebassa, premiat poeta mallorquí i biògraf de Blai Bonet, es va emportar el Sant Jordi de novel·la (75.000 euros) amb Prometeu de mil maneres, autòpsia a cor obert de les relacions humanes en una Palma "a punt del col·lapse per l’especulació econòmica i turística i el caràcter mans dels seus habitants".

"Es parla de la lluita de classes, de la convivència entre amos i criats i de com l’amor es viu d’una manera tan perillosa, temerària i carnal que és capaç de reduir el món a cendra", va explicar a propòsit del perfil social i inflamable de la seva segona novel·la. El segon premi més ben dotat de la nit, l’Òmnium a la millor novel·la de l’any (25.000), va ser per a La gran família, obra d’Antònia Carré-Pons que, segons el jurat, retrata amb mestria "el trànsit a l’edat adulta amb els punts de vista i vides diferents de dues germanes amb una visió molt poc idealitzada de la infància".

Al seu voltant, amb la Sala Oval del MNAC vestida de gala, un palmarès generós en canvis de papers, transfiguracions i personalitats múltiples. Així, el dramaturg Marc Artigau es va alçar amb el Mercè Rodoreda de contes i narracions (6.000 euros) amb Aquest serà el nostre pou, la seva primera col·lecció de relats; la fins ara actriu, traductora i directora teatral Cristina Genebat va estrenar l’acabat d’instaurar Lo Somni al nou talent literari (10.000 euros) amb Sorra, el seu debut en la novel·la, i Alejandro Palomas, guanyador del Nadal el 2018, va tornar a la literatura juvenil per tancar el cercle d’El fill i repetir a dalt de tot del Joaquim Ruyra (4.000 euros) amb Una veritat. "Jo no escric llibres, escric planetes, i han de ser rodons. El d’El fill no ho era, faltava una mirada que he trigat 14 anys a trobar", va justificar l’autor d’Un amor, que va desplegar durant el discurs una pancarta de No a la guerra "en nom de tots els nens de la terra".

En el seu renaixement com a gran festeig de la literatura catalana, la Nit de les Lletres Catalanes organitzada per Òmnium Cultural i l’Institut d’Estudis Catalans va fluir amb l’agilitat relativa de Xavier Grasset, Juliana Canet i Elisenda Pineda –massa premis, massa microentrevistes–, va deixar picades d’ullet a Maria Mercè Marçal i Vicent Andrés Estellés, va celebrar Pilarín Bayés i Roser Capdevila, entranyables lliuradores de la nit, i va reivindicar el poder de la llengua i la cultura en un temps de certa angoixa. També va reinventar Qualsevol nit pot sortir el sol per mitjà de Triquell i, coses del marc incomparable, va intentar encaixar un gag sobre les pintures de Sixena que va sortir regular.

Tancar el cercle

Notícies relacionades

El plor de les vinyes anuncia la primavera a La Rioja

‘Yo no moriré de amor’ guanya al Festival de Màlaga

Mentre els premiats anaven i venien, més noms: Jaume Coll va guanyar el Carles Riba de poesia (5.000 euros) amb Com les fulles, poemari que intenta plasmar "l’estupefacció del món, de ser conscient que una persona és poc més que una fulla"; Víctor Borràs va rebre el Josep Maria Folch i Torres de literatura infantil (4.000 euros) amb Animals que cauen del cel, la història d’una nena de 9 anys que aprèn a relacionar-se per mitjà de la creativitat; i el també mallorquí Josep R. Cerdà va destapar la primera edició de l’Àngel Guimerà de literatura dramàtica (15.000 euros) amb La segona línia, text que tanca el cercle de Rebassa i dona veu des del gènere negre, gairebé de terror, als "perdedors i exclosos del sistema turístic mallorquí". "La literatura de gènere és profundament política", no va dubtar a defensar el dramaturg.

També d’estrena, Berta Cusó, va inaugurar el caseller propi dels historietistes amb el primer premi Vinyeta Ficomic (2.000 euros) amb La conca dels àngels, dedicat "a totes les dones que pateixen les guerres arreu del món", mentre que Ramon Monton es va emportar l’ovació de la nit per la seva traducció de la monumental Josep i els seus germans, de Thomas Mann, premi Montserrat Franquesa de traducció (4.000 euros). "Crec que ha quedat força bé", va relativitzar. Difícil resumir-ho més bé.