Joc de trons a la Suècia medieval

A Niklas Natt och Dag (Estocolm, 1979) el vam deixar, literalment, als peus del monument erigit en el centre de la ciutat en memòria del líder insurgent i heroi nacional Engelbrekt Engelbrektsson i on el vam retrobar ara que, quatre anys després, s’ha decidit per fi a convertir en novel·la la fabulosa peripècia de la seva família. "Sí, aquest és el tipus que el meu ancestre va matar", diu com si res mentre assenyala l’escultura que encarna l’esperit de la insurrecció contra el regnat d’Èric de Pomerània.

La història, resumint molt, seria la següent: el 1436, un noble anomenat Magnus Bengtsson Natt och Dag va assestar una destralada mortal al seu fins llavors aliat, col·lega i potser alguna cosa més Engelbrekt Engelbrektsson. Gairebé 600 anys després, el seu rererebesnet ha fet el que qualsevol escriptor: aprofitar fins als andamis i transformar una crònica familiar atapeïda de buits i silencis en La maledicció dels Stensson (Salamandra; Proa en català), un trepidant thriller històric que confirma que la família pot ser el més despietat camp de batalla.

Un joc de trons sense dracs ni encisadors però ben assortit de malediccions familiars, enfrontaments sibil·lins i intrigues religioses a la Suècia del segle XV. "No necessites saber res de la història sueca per entrar en el llibre: és una lluita pel poder, i això tothom ho entén. També hi ha família i un amor impossible, i això és tan vell com la literatura", aventura Natt och Dag davant els possibles marejos que puguin provocar les gestes dels seus avantpassats al castell de Göksholm, així com també durant els setges de Västmanland i Ringstadoholm.

No amaga el suec la possible connexió amb George R. R. Martin i la seva exitosa sèrie tot i que, posats a elegir, prefereix acudir a la font original: Los reyes malditos de Maurice Druon, saga sobre les lluites dinàstiques a la França de principis del segle XIV. "La quantitat d’intrigues reals que hi ha resulten enlluernadores", celebra. Poc a veure, en qualsevol cas, amb la sagnant i pudent trilogia sobre l’Estocolm del segle XVIII, tot tifus i cadàvers flotant al riu, amb què es va donar a conèixer arreu del món fa uns anys. "Continuo pensant que no m’agradaria ser recordat com un pornògraf de la violència, per molt talent que tingui per escriure-la. Ha sigut un alleujament que aquesta novel·la no fora tan fosca, ja que personalment m’afecta asseure’m a escriure coses horribles tot el dia", explica l’autor de 1793, 1794 i 1795 des de la sala principal del Palau de la Noblesa de la capital sueca, on l’escut de la seva família comparteix bigarrat espai amb més de 2.300 llinatges de ranci llinatge i influència minvant, quan no directament inexistent.

És millor així, suggereix. "La noblesa vivia a costa de la gent corrent. No hi ha manera d’esquivar-ho. Vivien com uns paràsits, oprimien per viure", reflexiona Natt och Dag (Nit i Dia, en traducció literal), visiblement alleujat per no ostentar ja cap títol i, sobretot, per l’absoluta absència en la família d’"una fortuna que pugui rastrejar-se fins a una riquesa extreta a partir del patiment d’altres". "Hem sigut com els altres, només que amb un cognom poc comú", ironitza.

El fantasma de Magnus Bengtsson, en qualsevol cas, sempre caminava a prop, esperant el moment oportú per treure el cap i evocar el crim que va segellar el destí dels Natt och Dag. "Recordo anar amb el meu pare a fer encàrrecs i que, a l’ensenyar una identificació, li diguessin: ‘Sou vosaltres, vosaltres vau matar aquest home’. És una cosa estranya de sentir quan tens set anys", evoca. Amb el temps, reconeix, l’empremta d’en Magnus s’ha diluït i ha quedat arraconada als llibres d’història, però d’interaccions com aquella neix una epopeia familiar que busca comprendre les raons d’un crim fins ara inexplicable. "Tots els historiadors coincideixen en els detalls: saben qui ho va fer, com, quan i on. El que ningú aclaria era el motiu. L’únic que deien és que de ben segur havia de ser personal", assenyala.

Sense massa sang

Notícies relacionades

El plor de les vinyes anuncia la primavera a La Rioja

‘Yo no moriré de amor’ guanya al Festival de Màlaga

L’escriptura de La maledicció dels Stensson que n’acaba de publicar una seqüela a Suècia, li ha servit a Natt och Dag per retrobar-se amb Engelbrektsson, "algú amb prou intel·ligència per conquerir pràcticament tot el país sense vessar massa sang", i descobrir que els anys foscos de l’Edat Mitjana van ser en realitat una mica més lluminosos que els de la seva brutal trilogia. "Em va sorprendre que la Suècia medieval no fos el superpatriarcat que jo vaig imaginar. Hi va haver viudes que van administrar castells, terres i patrimonis sencers. Això em va sorprendre i em va alegrar", explica.

No pot dir el mateix quan se li pregunta si la novel·la, ambientada en un moment d’esquivada històrica i revolta popular, té alguna cosa de reflex dels nostres dies. "No crec que hi hagi cap diferència entre com actuava la gent llavors i com actuaria avui. Cap en absolut", lamenta.