Manon Lescaut torna al Liceu com a ‘stripper’

Àlex Ollé estrena a la fi a Barcelona la seva actualitzada versió de Manon Lescaut, una proposta fidel que adapta a la societat actual la trama original de l’òpera de Puccini inspirada en una cèlebre obra de l’abat Prévost del 1731 ambientada en el segle XVIII. El mateix repartiment que va estrenar aquest aplaudit espectacle en la seva estrena a l’Òpera de Frankfurt el 2019 l’interpreta al Liceu a partir de la setmana vinent amb la fantàstica soprano lituana Asmik Grigorian com a Manon, Joshua Guerrero com Renato Des Grieux –que en la primera funció serà substituït per Ivan Gyngazov si no millora la seva afectació vocal–, Donato Di Stefano com a Geronte i Iuri Samoilov com a Lescaut en els rols principals. A l’orquestra, Josep Pons capitaneja l’orquestra i els cors del Liceu. El públic del Liceu ja coneix la fantàstica Grigorian, que va oferir una meravellosa Rusalka i que aquest estiu debutarà en el rol de Carmen, en la inauguració del Festival de Salzburg.

Manon Lescaut tindrà sis úniques funcions, del 17 de març a l’1 d’abril. Després es podrà gaudir a través de la plataforma Liceu Opera+, a partir del 19 d’abril.

Amor i passió

La passió i l’amor travessen aquest títol en què els diners i les ànsies d’una vida millor impulsen la protagonista a una felicitat enganyosa que implica la pèrdua de la pròpia llibertat. Ollé transforma Manon en una migrant de l’Est sense papers que arriba a Europa per trobar-se amb el seu germà i acaba caient en les màfies que trafiquen amb dones, fent pool dance en un bar de cites que porta Geronte, convertit en proxeneta en aquesta versió.

Notícies relacionades

Pitbull a Madrid i Barcelona 2026: dates, preus i prevenda d'entrades

Continua deprimida però és molt més feliç

A diferència de l’obra original, aquesta producció evita qualsevol judici moral. El director d’escena ressalta la principal motivació de Manon: l’amor. Ho fa a través de grans lletres integrades de manera eficaç i sorprenent en l’escenografia d’Alfons Flores, fidel aliat d’Ollé en tantes produccions. Grigorian fa seves les àries de Manon In quelle trine morbide i Sola, perduta, abbandonata. "Sento aquesta producció com si fos filla meva, perquè vaig estar en la creació des del principi", assenyala. Considera Manon com una dona jove i impulsiva, enamorada i calculadora, que aspira a una vida millor. "M’agrada que aquest muntatge sigui tan atractiu i comprensible, una cosa clau si volem que el públic operístic creixi. Tinc fans joves que han arribat al gènere atrets per produccions interessants com aquesta. Els sentiments són els mateixos avui que fa 100 anys, però cal aproximar les òperes a la gent".

Per a Ollé comptar amb Grigorian és un regal. "Asmik és una actriu extraordinària a més d’una de les millors cantants del moment. Per a un director d’escena comptar amb bons actors és el millor. Tots ho són en aquest repartiment. Fan una feina cinematogràfica i transmeten una veritat i naturalitat que el públic gaudirà", vaticina. Per a Víctor García de Gomar, director artístic del Liceu, aquesta Manon es pot llegir com "una gran metàfora del món actual que busca la felicitat immediata". I afegeix: "La protagonista es converteix en una mercaderia i és víctima de la pressió del sistema. El culte a les aparences no és lluny del que veiem en les xarxes socials que confonen la visibilitat amb la veritat".