Un estudi demostra que els romans ja buscaven or a la Cerdanya

La presència d’or al Segre, com en altres rius pirinencs, ja era coneguda i algunes fonts islàmiques ja parlen de la bona qualitat de l’or del Pirineu per encunyar moneda. A més, alguns indicis literaris i arqueològics ja feia anys que apuntaven a l’existència de mines romanes a la Cerdanya, i les grans estructures rocoses erosionades a les Guilleteres (Esterregalls) d’All tenen una aparença que podia ser el resultat de l’activitat extractiva romana, perquè és similar, a petita escala, a la d’altres paisatges miners a cel obert de l’època, com Las Médulas.

Entre les pistes que tenien els arqueòlegs també hi ha la troballa d’una cadena d’or en una necròpolis romana propera o un taller al jaciment del Castellot de Bolvir, on es treballava l’or, la plata i el cinabri als segles I i II abans de Crist. Calia, però, acabar de confirmar científicament aquesta hipòtesi, que és el que s’ha pogut fer ara, concretant la cronologia de les mines.

La tècnica dels romans per extreure or dels sediments fluvials es basava en l’erosió dels dipòsits aurífers mitjançant l’aigua. Utilitzaven diverses tècniques de rentatge que podien anar des de la senzilla canalització d’aigua a través dels sediments fins a la construcció de galeries i la inundació amb aigua a pressió.

La investigació coordinada pels professors Oriol Olesti Vila, del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB, i Jorge Sanjurjo, de l’Institut Universitari de Geologia de la Universidade da Coruña, s’ha centrat en un gran dipòsit hidràulic, difícil de datar perquè no tenia pràcticament materials arqueològics.

Els investigadors van optar per una estratègia de datació per OSL ('Optically Stimulated Luminescence'), una tècnica menys precisa que el 'Carboni 14', però que té l’avantatge de no necessitar matèria orgànica, inexistent a les Guilleteres d’All, expliquen des de la UAB: "El 2022 es va iniciar una estratègia de datació per 'OSL', que permet datar els materials sedimentaris detrítics i, en especial, el quars, ja que, en quedar enterrats en un nivell arqueològic, comencen a rebre un flux de partícules radioactives que podem mesurar i datar".

Notícies relacionades

Alta literatura de transistor

Casa Fiero, Carles Vilarrubí i Corpinnat, premis Cata Mayor

Els investigadors han datat dues mostres de la mateixa estructura que, si bé donen un ampli marge cronològic, coincideixen plenament entre els segles I-IV després de Crist, moment en què la mina ja estava abandonada. La cronologia confirma l’origen romà de l’estructura i permet demostrar per primera vegada l’explotació de l’or pirinenc per part dels romans a casa nostra.

En aquest sentit, no és estrany que les mines d’or es trobin a uns 10 km de distància de la ciutat romana de Iulia Livica (l’actual Llívia), l’única documentada al Pirineu i, per tant, probablement un centre amb un paper important en l’organització i explotació d’aquest recurs.