Rosalía 1 milió d’entrades i 100 milions d’euros de recaptació

El Lux Tour consta de 57 concerts al llarg d’aquest any (a l’espera de veure si seguirà el 2027), tots ells en arenas, és a dir, pavellons esportius o multiusos. Entrades venudes a gairebé totes les ciutats, amb tot just alguns serrells en localitats de baixa visibilitat o a través de la revenda fan to fan. La xifra exacta de tiquets despatxats no ha sigut precisada per la promotora, Live Nation, però la suma dels aforaments dels 31 locals en què recala la gira se situa entorn de les 980.000 localitats, una dada finalment condicionada al que ocupi l’escenari i del format ajustat a cada plaça. L’aforament mitjà de les sales, per a un ús musical, bascula al voltant dels 17.200 assistents. El preu mitjà de les entrades es troba en la franja de 85-95 euros, si bé els paquets vip encareixen el càlcul i l’eleven per sobre dels 100 euros, amb la qual cosa la multiplicació resultant projecta la recaptació global del tour cap al llindar dels 100 milions.

És un augment exponencial respecte a l’anterior gira de Rosalía, el Motomami Tour, que, el 2022, en la seva etapa d’arenas i auditoris coberts (abans de saltar als festivals el 2023) va reportar una box office de 26 milions d’euros després d’oferir 46 concerts que van congregar unes 440.000 persones (allà, l’assistència mitjana va ser de 9.565 per nit). Números, de tota manera, inferiors als que, per ara, registren els gegants del sector. El campió mundial del 2025 va resultar ser Coldplay amb la quarta temporada de la seva gira d’estadis Music of the spheres (59 concerts, 3,5 milions d’entrades, 400 milions d’euros), seguit de Beyoncé, Kendrick Lamar & SZA, The Weeknd i Shakira. De mitjana, Coldplay va reunir 59.322 assistents per concert, que van pagar 114 euros.

Live Nation, la líder

Bona part del negoci global se’l reparteixen unes quantes promotores: Live Nation, la que mou el Lux Tour, és la líder (amb un 34-36% del mercat), seguida d’AEG i Eventim (que el 2018 va comprar el 63,5% de la barcelonina Doctor Music). El modus operandi parteix de la compra de la gira de l’artista (parlem de concerts propis headline shows, no de festivals), a la que se li ofereix un caixet fix per concert, un guarantee fee, que després es mou a l’alça si el tour ha superat determinat llindar de venda d’entrades (un 85 o un 90%, per exemple) o bé s’han retallat les despeses que estaven previstes. Cada cas és un món, cal dir.

La part de l’artista bé pot situar-se en un 80% del resultat net del concert, si bé pot arribar a pujar fins al 90 o el 95%. "Si el resultat és molt positiu, et deixen guanyar aquest 20% restant, o potser menys. Quan més gran és l’artista, menys marge et queda", explica Erik Newton, creador de la promotora United Live, després de llargues experiències a Concert Studio i Clipper’s. Es poden pagar avenços a l’artista, i és freqüent un 50%, però depèn de cada cas.

Post d’Instagram

La relació entre les dues parts ha encaixat alguns canvis al llarg del temps. "Ara, l’artista ja no depèn tant del promotor i de les seves campanyes de comunicació per vendre entrades. Amb un post a Instagram potser ja n’hi ha prou", observa Newton, que veu l’artista "com el mateix promotor del concert, en què tu ets un soci encarregat de la producció local", ja que "sap quant guanyaràs i té tot el pressupost molt detallat". A partir d’allà, "en funció del volum de venda, et colla més en el percentatge i et permet guanyar més o menys".

Una part de la producció del concert l’assumeix l’artista (escenografia, pantalles, músics, assajos crew) i una altra la promotora: muntatge, carrega i descarrega, seguretat riggers, potser l’escenari sobre el qual es col·locaran els elements del show (insistim que cada gira té les seves pròpies lleis). I el lloguer del local, que, quan parlem d’arenas, no sol correspondre a una tarifa fixa, sinó a un percentatge de la facturació, entre el 12 i 15%. Les grans promotores aposten pels seus propis recintes per lligar més en curt el negoci: Live Nation s’ha associat amb l’Atlètic de Madrid per aixecar una arena, treballa en una operació semblant a Múnic i ja va anunciar el mes passat que havia comprat La Défense Arena, de París (45.000 localitats).

La part del pastís

Els caixets i el guarantee fee són confidencials, si bé alguns promotors consultats parlen de concerts internacionals en arenas on els ingressos per ticketing ronden el milió d’euros i a l’artista li corresponen entre 350.000 i 400.000 (que inclouen les seves despeses de producció). El promotor ha de tenir en compte el 10% d’IVA i el cànon per drets a la SGAE, que està en el 8,5% a partir de 1.000 assistents, diners que poden anar a parar l’artista, íntegrament o parcialment, si és l’autor o coautor de les cançons que interpreta.

El cantant o grup absorbeix ingressos per altres canals, com el marxandatge (un sector desbocat: 35,50 euros de despesa mitjana per assistent i concert a l’Eras tour de Taylor Swift) i l’augment de la difusió del seu catàleg musical allà on va la gira. Un estudi de Luminate diu que, durant la setmana del concert, la reproducció de cançons de l’artista puja un 42% respecte a les vuit setmanes anteriors.

Els patrocinis van ser anys enrere una altra via de negoci, però no tant en l’actualitat. "Hi pot haver un artista que vingui amb el seu patrocinador, negociat amb ell, però avui no és en absolut habitual", explica Albert Salmerón, fundador de Producciones Animadas i que va ser, durant vuit anys (2017-25), el president de l’APM, Associació de Promotors Musicals. "En l’era prefestivals sí que n’hi havia, marques de cervesa o texans. Ara s’han desviat als festivals".

Mirar d’afinar el tret

Notícies relacionades

I al final, Letícia

Emmanuel Carrère, escriptor: "Em va agradar saber que la meva mare va rebutjar col·laborar al KGB"

Amb tot, "l’artista no assumeix riscos", deixa clar Erik Newton, i "si no es venen les entrades, és el promotor que dinya". No és cap novetat, apunta Albert Salmerón. "Sempre ha sigut així. L’habitual és pagar un caixet fix mínim amb què l’artista té la contrapartida assegurada", remarca. I saber si el local s’omplirà continua sense ser una ciència exacta, tot i que la tecnologia ajudi a afinar el tret. "Si fos fàcil, qualsevol seria promotor de concerts", sol dir Gay Mercader. Plataformes com Spotify, amb la seva secció professional Spotify for Artists, facilita mètriques del consum musical per països i ciutats. "Però les xifres poden ser enganyoses: una cançó pot tenir milions d’escoltes perquè s’ha colat en una playlist i això no té perquè traduir-se en entrades venudes", assenyala Albert Salmerón.

Però la incertesa no és un paràmetre que es tingui en compte en una gira com el Lux Tour, de Rosalía, amb aquests sold outs (o gairebé) repartits per l’hemisferi occidental. Concerts de producció que s’insinua cara, atenint-nos a la gravació orquestral i coral, i a la pista que va dispensar la seva actuació en els Brit Awards. Un show business de gran calat, amb una complexa cadena d’agents i intermediaris, al servei d’un producte amb càrrega emocional, dates que milers de persones porten mesos marcant en vermell al calendari.