Pritchard i Krimmel, estrelles bachianes

Johann Sebastian Bach, geni del Barroc i un dels compositors més importants de la història, va crear gran part de la seva música "en lloança i glòria a Déu", segons deia. D’aquest corpus immens destaquen tant la Missa en Si menor com dos dels quatre oratoris que ell va transformar en un gènere per si mateix, la passió, amb llibret centrat en les hores finals de la vida de Jesús segons els Evangelis. La Passió segons Sant Joan, com la Segons Sant Mateu, és imprescindible en època de Setmana Santa i el Palau s’ha avançat per oferir-la amb el Monteverdi Choir i els English Baroque Soloists, referents a l’obra bachiana, amb Peter Whelan al podi en reemplaçament del fundador dels dos conjunts, John Eliot Gardiner.

Apartat de la vida artística des que el 2023 fos el protagonista d’un cas d’abús d’autoritat i violència contra un cantant, el prodigiós Gardiner –freqüent en les programacions del Palau- no ha participat en aquesta gira, però Whelan, gran coneixedor de l’estil, el va reemplaçar amb honor, firmant una versió dramàtica i energètica, amb uns conjunts entregats i matisats al detall, en òptimes condicions. És admirable la qualitat dels solistes instrumentals, que es van lluir en les àries amb obbligato i en el continu, així com també la dels membres del Monteverdi Choir, que en el cant a l’uníson provocaven marees de bellesa amb una dicció transparent i un gran equilibri entre les cordes. Impressionants els cors d’introducció i de comiat.

Per si no fos prou, aquesta Passió segons Sant Joan va poder comptar amb dos solistes vocals d’absoluta excepció, tots dos sense partitura: el tenor Nick Pritchard com un Evangelista de narració emotiva, precisa i d’elegant línia vocal, de característic color britànic, també sobrat en les àries, i el baríton Konstantin Krimmel que va donar veu a Jesús en plenitud de facultats; el cantant alemany, de carrera consolidada en el circuit liederístic, va tornar a impressionar tant en el fill de Déu com en les àries per la seva veu de cos carnós, de gran facilitat en les agilitats, un fraseig de somni i considerable projecció.

Els van acompanyar en les àries la coneguda soprano Julia Doyle i la mezzo Paula Murrihy, a més de comptar amb la participació de Malachy Frame donant vida a un Pilat de veu imponent i ben projectada, Tristan Hambleton com un Pere molt segur, Cressida Sharp i Will Wright, els quatre membres dels English Baroque Soloists.

Amb aquesta vetllada, una més del cicle Palau Bach, l’auditori modernista torna a treure pit en un repertori en el qual la ciutat sembla no tenir competidors.

Notícies relacionades

I al final, Letícia

Emmanuel Carrère, escriptor: "Em va agradar saber que la meva mare va rebutjar col·laborar al KGB"

‘Passió segons Sant Joan’ de Bach

Palau de la Música (06/03/2026)