Seductor, genial i insuportable

Richard Wagner continua estant a la cresta de l’onada després dels rius de tinta que continua produint la seva obra i la seva vida, oferta a la qual s’uneix ara una nova edició profusament il·lustrada de la seva autobiografia, Mi vida (Mein Leben, editorial Cántico), aquesta vegada íntegra per primera vegada en castellà, un volum de 700 pàgines que repassa en primera persona la vida d’un home que se sentia una mica un salvador. Sí, perquè el text presenta exageracions que divinitzen el músic, en un intent de transformar la seva vida en llegenda.

Seductor, autoreferent, insuportable, egoista, genial, ambiciós, Wagner continua mantenint el rècord de ser el personatge històric amb més referències escrites, després de Jesucrist. La biografia escrita per Cosima Liszt, segona dona de Wagner, obeeix al dictat del seu admirat marit en què van treballar junts tres lustres. Vint-i-quatre anys més jove que ell, la filla il·legítima del gran Franz Liszt va deixar el pare de les seves dues filles, el director i pianista Hans von Bülow, per unir-se al geni wagnerià que tant ella com el seu marit idolatraven. De fet, Von Bülow pràcticament cedeix la seva dona a Wagner, signant el divorci sense dilació i col·laborant amb el compositor en el que necessités, estrenant-li les seves òperes i fins i tot fent-li de copista de les seves partitures.

Cosima va començar a prendre notes de la vida de Wagner quan encara estava casada amb Von Bülow, tot i que el triangle amorós feia temps que estava delineat: la dona ja havia donat a llum Isolde, la filla il·legítima de Wagner i Cosima que va ser batejada amb el cognom Von Bülow. El procés d’escriptura (que finalment portaria el segell WRC, Wagner Richard Cosima) va córrer en paral·lel a la consolidació social de la relació del protagonista i la seva biògrafa, que, d’altra banda, va intentar ser imparcial en el text i va obligar el músic, segons va quedar consignat en la seva correspondència, a confessar, fins i tot, records que ella va descriure com a "irremeiablement repugnants". Tot i que aquests, en realitat, no abunden.

La megalomania que Wagner professava per ell mateix queda ben patent en aquesta interessant biografia que revisa la trajectòria vital des que el músic era un nen fins a la seva consagració. L’escriptura de Cosima i l’edició del manuscrit per a la seva limitada primera impressió per part d’un jove Friedrich Nietzsche –filòsof fonamental de la modernitat i un gran admirador i amic personal de Wagner– transformen el text en un monument carregat de desmesura, però, per això mateix, ajuden a perfilar la personalitat d’un dels creadors més importants de la història de la música.

Il·lustra –i excusa– aquesta desmesura el principal biògraf del músic, Ernest Newman, que adverteix: "L’autobiografia s’ha d’utilitzar amb precaució. No és que Wagner pervertís conscientment la veritat, sinó que li era impossible creure que estigués alguna vegada equivocat". I insisteix: "El seu intens egoisme probablement no podia suportar la idea que qualsevol valoració de la seva conducta diferent de la seva pogués tenir circulació".

Notícies relacionades

El plor de les vinyes anuncia la primavera a La Rioja

‘Yo no moriré de amor’ guanya al Festival de Màlaga

Presentada com a "edició espanyola basada en el text alemany de la Diktatniederschrift (la transcripció original del dictat), preservada en l’Arxiu Nacional Richard Wagner a Bayreuth, amb edició del text original de Nietzsche i traducció a l’espanyol per Rafael Antúnez Arce", el llibre és tot un regal tenint en compte el tortuós periple del manuscrit. Es va editar en vuit còpies, però, a la mort de Wagner, Cosima es va encarregar de recuperar les que estaven distribuïdes per controlar la reputació de Wagner recuperant la seva correspondència, exigint la devolució de les seves cartes i tenint a ratlla la biografia. En aquesta línia va aparèixer la primera edició pública de Mi vida el 1911, però amb el text retallat i adaptat per la família Wagner. L’edició ja sense censura es va publicar el 1963, però fins ara no s’havia traduït al castellà, continuant amb la llegenda.

Les exageracions de la biografia les remarca el mateix Nietzsche després de la seva ruptura amb el compositor al posar en dubte la versemblança del text. "És extremadament dubtós que Wagner sigui capaç de donar testimoni sobre si mateix", va escriure, i va aclarir que, "com Victor Hugo, es va mantenir fidel a si mateix fins i tot en la seva biografia: va continuar sent un actor".