Un ‘casori gitano’ al Palau

Maika Makovski commemora el seu 20è aniversari de carrera, avui al Palau de la Música, amb un concert en el qual recorrerà tota la seva discografia i s’envoltarà de nombrosos convidats, com ara Christina Rosenvinge, Mikel Erentxun i Howe Gelb.

Un ‘casori gitano’ al Palau
2
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

Fa una mica més de 20 anys, Maika Makovski movia una maqueta en CD amb 13 cançons que entregava en mà als crítics musicals del país. No es pot dir que la seva arrencada en la música fos un accident, sinó una cosa buscada amb perseverança. "Quan vaig fer el meu primer disc ja feia 10 anys que escrivia cançons, des dels 12, i en tenia un centenar", explica. Va sortir per fi Kradaw (setembre del 2005), un àlbum de rock cru, influït pel grunge i el rock alternatiu dels 90, imaginari que ha continuat orientant la seva brúixola en termes d’ètica musical: "Encara sento que hi ha una arrel d’allò en la meva manera de fer, en el que considero digne i indigne".

Maika Makovski farà avui al Palau (cicle Cruïlla Hivern) una cosa que mai ha fet, mirar enrere, en un concert de 20è aniversari que es gravarà i en el qual comptarà amb els integrants de totes les seves bandes passades i amb col·legues com Christina Rosenvinge, Mikel Erentxun, Howe Gelb (Giant Sand), Anni B. Sweet, Nina de Juan (Morgan), Paul Fuster, el Quartet Brossa, Los Zigarros... "¡Tot un casori gitano!", riu. "Jo mai he sigut de trucar per col·laborar. És gent amb qui he tingut bona ona, que m’agrada i no poso en un compromís al fer-los cantar en anglès".

Filla de músic, el multinstrumentista macedoni Vangel Makovski, va adoptar la guitarra elèctrica a contracorrent. "Eren els homes els que agafaven les guitarres elèctriques, però jo volia conquerir aquest terreny", remarca. "El guitarrista d’una de les meves bandes em deia que jo no tenia nivell. I jo no volia ser la noia de la guitarra acústica".

L’ètica punk li va marcar el camí, i es mostra una mica contrariada amb l’evolució dels temps. "Per a mi, no tot val i és important anar pel camí correcte. Vivim una època que entra en conflicte amb tot allò: ¿t’imagines Kurt Cobain fent-se una selfie?". Però no hi ha dilema possible. "No tinc opció. Hi ha gent que s’adapta al mercat i això no té conseqüències en la seva ànima, en la seva ment. Per a mi, sí que en tindria". Ha rebutjat propostes publicitàries. "Inclòs un banc. Però Xarim (Aresté) em va dir una vegada que, si et sents més pobre amb els diners a la mà que sense, aquest és un bon indicador".

Després de Kradiaw i el seu successor Kraj so koferot (2007), va venir un "salt qualitatiu" amb Maika Makovski (2010, àlbum produït per John Parish). Ha treballat al teatre, amb Calixto Bieito i amb Carme Portacelli. I un mànager "estafador" la va deixar atordida. Greu cop econòmic, "però va ser pitjor a escala personal, perquè la relació amb un mànager és de família". Li va dedicar una cançó, Buldog.

Notícies relacionades

Tornada a Mallorca

Es va col·locar com a presentadora televisiva amb el musical La hora musa a TVE, i el seu últim àlbum és Búnker rococó, en el qual cita el rock amb l’electrònica robusta i els arranjaments de corda. Sempre avançant i transformant-se d’un àlbum a l’altre. "Jo estimo la música i no sé per què ha d’estar subjecta a caselletes", estima Maika Makovski, que després d’haver viscut a Barcelona (i a Madrid, i a Nova York) ha tornat a Mallorca. "Hi ha una part de l’illa que em costa, aquesta calma autòctona. Però allà sempre he pogut escriure molt, i sé que soc a casa".

Temes:

TVE Música