Maria Jaume reivindica la cultura popular en el seu nou àlbum: «Cantar en català ara ja és una decisió política»

Ella ha tornat a treballar les composicions i la producció amb Lluís Cabot (el que fos guitarrista-cantant de Da Souza) i el fruit és un «un disc de pop amb sons reals i samplejats de xeremia, castanyoletes i tamborino», que plasma en el so la dualitat, que ella considera molt seva, de «l’íntim i el megauniversal». A la portada apareix ella de molt petita amb la seva mare i un dels dimonis evocats a l’àlbum. I cada cançó representa «un moment diferent de les festes», precisa. «El sopar a la fresca a la plaça, quan s’ajunta la gent de tot el poble, la revetlla, el repic de campanes…». Amb les seves escenes d’harmonia i la cara b de tot això. «Les festes t’ensenyen a conviure amb persones del poble que potser no et cauen bé. T’ajuden a reconciliar-te, a rebaixar tensions».

Moment de pausa

Viure a Barcelona des de fa vuit anys li ha fet restablir el vincle afectiu amb tot això. «Des d’aquí he vist les festes des d’una altra perspectiva», cavil·la. El tema ‘Amor d’ultramar’ és un homenatge explícit a aquesta illa i aquest poble vistos des de certa distància. La festa major apareix com «una espècie de parèntesi en la vida quotidiana» i una espècie de reconnexió amb el millor de l’ànima humana, «ara que l’extrema dreta avança i vivim problemes com l’habitatge i el turisme massiu», argumenta Maria Jaume. «Les festes són un moment de pausa en tot aquest caos. També de revalorització de la cultura que tenim davant la globalització».

‘Santo Domingo Forever’ conté 15 cançons curtes, la més llarga de les quals dura tres minuts clavats. En la seva línia. «Les concebo amb una estructura molt pop i actual, i em sonen bé així», deixa clar. El diàleg amb la tradició flota al llarg de l’àlbum i esclata en la ‘Jota final de festes’, amb la veu convidada de Miquelina Lladó, de Música Nostra. Un grup que «va recuperar la música del ball de bot» després del franquisme i va fer una feina molt important».

Alguns títols (‘Majorca revetlla tour’) barregen l’anglès d’una manera irònica, dins d’un àlbum en el qual, de nou, la llengua catalana és l’ingredient troncal. ¿Se li ha proposat cantar en castellà, potser combinar llengües a l’estil Julieta? «No, que jo sàpiga», diu rient. «Però no m’interessa gaire. Ara, cantar en català ja és una decisió política. Sempre pots jugar i ficar alguna cosa en un altre idioma dins d’una cançó, però fer cançons en castellà no crec que ho faci».

Prohibit repertir-se

Notícies relacionades

Gira de Rosalía 2026 a Espanya: dates de 'Lux', entrades i tot sobre els concerts a Madrid i Barcelona

¿Per què ha guanyat ‘Una batalla tras otra’ en els Oscars 2026? Cinc claus del triomf de Paul Thomas Anderson

Molt ha canviat el registre sonor de Maria Jaume des que va debutar, com a cantautor intimista, amb l’àlbum ‘Fins a maig no revisc’ (2020). Entre aquelles composicions assentades en la guitarra i l’actual passarel·la electrònica i disposada al ball sembla que hi ha un món, si bé les seves cançons conserven el rastre de melancolia marca de la casa. «Jo soc una mica això, és inevitable», reconeix. Repetir-se d’un disc a un altre és el que li fa cosa. «No em vull estancar i em sembla molt avorrit fer un disc similar a l’anterior. El que em mou a fer música és experimentar, jugar i anar creixent».

També ha canviat la seva manera d’estar a l’escenari. «Abans em recolzava molt en la guitarra i ara m’he alliberat una mica, he descobert la part del ball i el moviment. ¡M’ho passo molt millor!», exclama. L’horitzó pròxim li reserva una diversió abundant: estrenarà el nou repertori el 21 de març a l’Auditori de Girona, actuarà en el 150è aniversari de Damm al Fòrum (16 de maig) i l’esperen cites en festivals com Cabró Rock, Canet Rock i Festiuet (Salou).