Crear vestits de núvia d’alta costura

A la sala del terrat de l’escola LCI Barcelona el silenci diu a crits: "¡Guau!". Una model avança, gira sobre si mateixa i deixa que la cua encara provisional del seu vestit s’obri en ventall. El dissenyador francès Stéphane Rolland observa. S’acosta, ajusta amb prou feines uns centímetres la cintura i xiuxiueja: "Més estructura, més drama". Després retrocedeix, fotografia el resultat i somriu satisfet: "Súper".

És el seu segon viatge a Barcelona per treballar amb els estudiants de disseny de moda. El primer va ser un fitting amb maniquins; però aquesta setmana els prototips respiren sobre models reals. La tercera i última prova, a l’abril, ja serà amb les teles definitives. Llavors no hi haurà marge per al dubte. "És una gran emoció i un plaer poder ajudar-los", explica el couturier. "Són al principi de la seva carrera i és el moment de mostrar el seu potencial", remarca. De les 60 propostes inicials se’n van seleccionar 23 –vuit d’LCI, vuit d’IED Barcelona i set de l’Escola Superior de Disseny (ESDI)-, que obriran la Bridal Night el 22 d’abril. És la desfilada més emblemàtica, que aquest any compleix una dècada, de la Barcelona Bridal Fashion Week (BBFW), la gran cita internacional de la moda nupcial.

Un mateix concepte

El repte plantejat pel dissenyador porta per títol Sculpted by Nature. Sota aquesta premissa (natura, volum i formes orgàniques), els estudiants han treballat no només el concepte, sinó l’excel·lència tècnica, la precisió i el domini de l’ofici que sostenen l’alta costura. El nivell dels treballs és molt alt: "M’han impressionat. I penso que alguns, en poc temps, poden venir a París per treballar amb mi", somriu.

La llavor d’aquesta experiència va néixer en una desfilada. L’equip de BBFW va assistir a París a una passarel·la en què el dissenyador va incorporar creacions de joves talents d’escoles parisenques. Aquella integració va resultar emocionant i reveladora. Si París podia obrir el seu xou als estudiants, ¿per què no Barcelona? "La moda es construeix a partir de diverses veus, i la de la joventut és indispensable", opina Rolland, abans de confessar: "Jo no vaig tenir aquesta oportunitat quan vaig començar. I vaig haver de lluitar dur".

El pròxim 22 d’abril, al Palau 8 de Montjuïc, més de mil professionals, compradors i mitjans internacionals assistiran a la desfilada de la Bridal Night. Primer es veuran les 23 proposades dels estudiants i, després, els 80 looks de la col·lecció de Rolland. La posada en escena estarà dirigida per Pierre Martinez, vicepresident de la maison i responsable de la visió artística de les desfilades, de la música, il·luminació i escenografia. Serà la primera vegada que Rolland presenti el seu treball a Espanya, amb una selecció de peces retrospectives entre línia nupcial i propostes de gala i alfombra vermella.

Nieves, musa i família

Entre les models hi haurà, és clar, la top Nieves Álvarez, la seva musa espanyola. "Ella és la meva família", afirma. Aquest any, a més, serà ell qui la vestirà de núvia per al seu casament amb l’empresari Bill Saad. El seu disseny "serà increïble", admet. Parla d’ella amb admiració: "Té un cor únic, una generositat increïble".

Nascut a París el 1966, Rolland entén l’alta costura com a construcció. Quan als 18 anys va acudir a una entrevista amb Pierre Bergé somiant entrar a Yves Saint Laurent, va rebre una resposta inesperada al veure els seus dibuixos: "Tu estàs fet per a Balenciaga". Cert, als 20 anys ja era director artístic del prêt-à-porter per a home de la casa fundada pel mestre de Getaria. Després, es va consolidar a Jean-Louis Scherrer Haute Couture i, el 2007, va obrir la seva pròpia firma, avui integrada al calendari oficial de la Chambre Syndicale. "La dona és la meva passió. Vestir-la implica comprendre-la. És gairebé una psicoanàlisi", explica.

Conegut per les seves siluetes arquitectòniques, per a aquest projecte els estudiants han comptat amb les teles de Gratacós, històrica firma barcelonina que bé coneixen produccions audiovisuals d’abast global com Los Bridgerton. Micados de seda, rasos, setins, crepès i organdins transparents i estructurats. "La majoria s’ha decantat per teixits llisos d’alta qualitat, els més utilitzats en moda nupcial", explica Aida Molano, responsable de comunicació de la firma, i directora creativa, juntament amb la seva germana Laura, de la seva pròpia marca, Joplin Atelier.

Notícies relacionades

Open Cosmos, una constel·lació de satèl·lits europea

"No concebo un llibre de 500 pàgines sense acudits; fins i tot en un funeral algú riu"

La sessió avança amb precisió gairebé coreogràfica. Rolland corregeix sense imposar, i repeteix una màxima apresa de Galliano a Dior: és preferible mostrar la bellesa del vestit tot i que per dins estigui subjecte amb grapes. "A la passarel·la tot es veu des de dos metres. L’important és la silueta", insisteix per donar seguretat als estudiants.

A l’alumna Ana Zhu, el disseny de la qual recorda a una gran copa floral, Rolland li afina la cintura per potenciar la seva monumentalitat. A Abril Paloma, li demana més metres a la cua: "Més drama". Hi ha un disseny, el de Maria Camisón, amb una gran còfia amb una finestra per a la cara. En el seu cas, el couturier li retalla uns centímetres a la part del rostre. El vestit d’Elsie Toro, l’única estudiant ja graduada i que actualment cursa un màster de bolsos, és un vestit cosit amb tela real: un micado de seda blanca perlat. La faldilla, espectacular, la componen 60 panells verticals que donen al conjunt el relleu d’unes formacions rocoses ondulades, però sorprenentment lleugeres. "Tot i que no ho sembli, només a la faldilla hi ha 30 metres de tela", descriu la dissenyadora, feliç quan Rolland exclama: "No canviaria res". En alta costura, això és un excel·lent.