Ruiz de Azúa: "Tant de bo que arribem a Bud Bunny i al Papa"

Ho era. De fet, quan Ruiz de Azúa va exposar als productors que volia fer una pel·lícula sobre una noia que decidia posar-se els hàbits i ingressar en un convent, la reacció no va ser de gran entusiasme. "Ens vam quedar sorpresos perquè al principi no vèiem el tema", reconeix Manu Calvo. "Però vam confiar en la mirada de l’Alauda, i el projecte es va convertir per a nosaltres en un aprenentatge", matisa. La també productora Sandra Hermida explica que en les primeres sinopsis de la història s’evitava que aparegués la paraula monja. "Des del prejudici, ens feia por com s’ho agafaria la gent, què pensarien del fet que el 2026 sortíssim amb una història així. Tot semblava molt difícil fins que en un punt del procés vam decidir abraçar-ho. Ha sigut un viatge molt intens", explica.

No només els premis (Concha d’Or a Sant Sebastià, i triomf en els Feroz i en els Forqué) han donat la raó a l’aposta de la directora; també la taquilla: Los domingos està a punt d’arribar als 700.000 espectadors a Espanya i fa dues setmanes es va estrenar a França. "No havia viscut mai una pel·lícula que creixés tant com aquesta. En nombre d’espectadors, però també en nombre d’articles i conversa social", reconeix la cineasta.

En aquesta conversa, Los domingos ha pretès ser capitalitzada tant pels que consideren que és una denúncia dels mètodes de captació de l’Església com pels que han volgut veure-hi una defensa de les vocacions religioses davant la posició intransigent d’uns familiars agnòstics. "Potser hi va haver [durant la promoció de la pel·lícula] algun moment una mica incòmode", comenta Ruiz de Azúa quan se li planteja aquesta qüestió. "Però la reflexió que vaig fer va ser que si encetes una conversa incòmoda, la promoció també ho ha de ser, i no passa res", assenyala.

Notícies relacionades

Els museus de Barcelona estrenen portal web

Gires menys mundials

Malgrat que el film manté aparentment una calculada ambigüitat, Patricia López Arnaiz, guanyadora del Goya a la millor actriu protagonista pel seu paper de Maite, la tia de l’adolescent que vol fer-se monja, dona una important clau d’interpretació quan apunta que en la fase de preparació del personatge va repassar "testimonis de joves involucrades en temes de captació per part de sectes". "A mi em resulta molt reconeixible la lluita de la Maite per aconseguir els seus objectius. No dubta que el que està veient és un cas de manipulació d’una noia vulnerable, amb importants buits emocionals", indica.

Quan es pregunta a la directora si li agradaria aprofitar la pròxima visita del papa Lleó XIV a Espanya (en la segona setmana de juny) per fer-li arribar Los domingos, els seus productors suggereixen que "potser ja li ha arribat" i algú recorda que l’estada del Pontífex coincidirà amb les dels concerts de Bad Bunny a Madrid i Barcelona. "Tant de bo que la pel·lícula arribi tant a Bad Bunny com al Papa", assenyala Ruiz de Azúa. I revela que la primera versió del guió anava encapçalada per una frase de l’artista. "Benito sí que té coneixement de la pel·lícula", diu finalment la productora Marisa Fernández Armenteros.