Una biografia descriu Raimon com a "indomable"

Raimon observa el llibre i li dona la seva benedicció. "Aquest soc jo, exactament. El llegeixo i em reconec. Amb el seu autor ens coneixem des de fa temps i és algú que va de bona fe, no a fotre’t. És un llibre que si algú vol saber qui he sigut jo fins ara, aquí el té, perfecte i claríssim", explicava, amb la seva habitual mica de sornegueria, ahir en la presentació de Raimon. Aquest jo que jo soc, de Miquel Alberola, a la seu de Casa Abacus, al Raval, un acte presentat per Joan Carles Girbés, director editorial d’Ara Llibres.

Hi ha un rastre de bibliografia relativa a Raimon, i Alberola, periodista valencià de llarga trajectòria, cita dos títols referencials, el volum titulat Raimon, que Joan Fuster va publicar el 1964 ("quan ell només tenia 23 anys") i el d’Antoni Batista, La construcció d’un cant, del 2005 ("més acadèmic; el seu autor és musicòleg"). El llibre d’Alberola practica un "enfocament barreja de periodisme narratiu i assaig", explica, recorrent "la trajectòria de compromís, integritat, coherència i fidelitat de Raimon, a si mateix i a la col·lectivitat". Compta amb un pròleg del mateix Raimon en el qual afirma el seu orgull per haver consumat la seva missió "en la llengua de Xàtiva, tant a Tòquio com a Nova York o París".

Miquel Alberola s’ha proposat "trencar aquella foto en blanc i negre de Raimon com a cantant d’una època". Recorre tota la seva peripècia "des d’abans del primer recital i fins després de l’últim" (el 2017), amb voluntat de reflectir els diversos perfils del personatge: la "trajectòria evolutiva" del seu llenguatge musical, la seva internacionalitat, la seva "complicada relació amb València o, més aviat, amb la seva classe dirigent". La seva condició de "fenomen disruptiu i, com va dir Espriu, complexíssim".

Això és així, considera Alberola, perquè la seva independència i el seu caràcter "indomable" han sigut la norma. "Ha lluitat pel col·lectiu, però també per ser ell mateix". Va confrontar la dictadura, patint "un assetjament que va superar el de l’FBI John Lennon" i tot seguit "va incomodar en democràcia" perquè no sempre va fer el que s’esperava d’ell. En la Transició, "si no et doblegaves als interessos de partits i institucions, això et portava problemes". El seu guió sempre va tenir alguna cosa d’imprevisible. "Esperaven que fes cançons cíviques i va treure un disc de cançons d’amor. Se celebraven les primeres eleccions i ell se n’anava al Japó a cantar".

Compromís amb la llengua

Notícies relacionades

Aplaudida tornada liceista de ‘La Gioconda’

Ethan Hawke es continua fent gran a ‘The Weight’

En primer pla, el seu compromís amb una llengua, la catalana, "desacreditada, quan no perseguida, i sempre molesta en el context de la dictadura", apunta Alberola. Parla també en primera persona. "A l’institut, el professor ens deia que el valencià és com les sabatilles, per anar per casa, i que quan surts al carrer has de posar-te les sabates i parlar castellà".

A tot això assenteix Raimon apuntant que tant ell com la seva dona, Annalisa (depositària d’abundant documentació), han estat a prop del procés d’elaboració de l’obra, atenent les consultes de l’autor, però que aquest "ha fet el llibre que li ha passat per... el cervell", deixa anar, lluint frescor i bon humor. També quan se li pregunta si no li passarà pel cap tornar a pujar a un escenari. Somriu amb picardia i mussita: "Jo estic afònic".