Homenatge al món de Vallbona
En la presentació de la seva pel·lícula davant els veïns del barri que ha retratat, José Luis Guerin va dir que ha volgut parlar del laboratori social en què, a la seva manera, s’ha convertit Vallbona. A prop d’En construcció, però també d’Innisfree, Guerin teixeix amb delicada paciència a Històries de la bona vall –títol precís i bellíssim– les vivències dels habitants d’aquest barri de l’extraradi barceloní. Es guanya la seva confiança, els fa explciar a càmera les seves inquietuds, filma el microclima, els ritus quotidians al bar o al carrer, les reunions preparades davant la càmera, però que resulten sempre espontànies.
Guerin porta a les venes l’art del documentalista, o de l’autor de no ficció que converteix els seus éssers anònims en figures entranyables; persones exemplars en un món que els ha donat l’esquena, com queda representat al bloc on es parla de la situació del tren. En construcción va tractar la modificació d’un altre barri, el Raval. Innisfree va visitar el paratge edènic d’un film de John Ford. Històries de la bona vall reflexiona sobre un altre barri orgullós de la seva condició. Ho fa com el millor Jean Rouch, però invocant també el mateix Ford, i Jean Renoir en les meravelloses escenes dels jocs i converses al rierol.
