Un antipàtic drama romàntic
Love Story /
Al títol inicial li han tret l’American potser perquè els Estats Units no són un país amb una popularitat a l’alça i cal pensar en una audiència global. Però Love story pertany a la mateixa col·lecció d’antologies amb què el productor Ryan Murphy ha explorat terrors imaginaris, crims reals o drames esportius: el subconscient i l’imaginari col·lectiu nord-americans perforats des d’una perspectiva incisiva però entregada al més pur entreteniment.
Això últim no és una cosa que ofereixi en excés Love story: John F. Kennedy & Carolyn Bessette, creació de Connor Hines, basant-se en un llibre d’Elizabeth Beller sobre la relació del segon fill (i tercer nascut) dels Kennedy (desconegut Paul Anthony Kelly) amb la publicista i icona de la moda Carolyn Bessette (Sarah Pidgeon, una de les revelacions de The wilds). Els coneixem gairebé al final d’aquesta relació, un fatídic 16 de juliol de 1999, quan el John i la Carolyn, acompanyats per la germana d’aquesta última, Lauren (Sydney Lemmon), agafen l’avió lleuger que els hauria d’haver portat al casament de Rory Kennedy, cosina del John.
Notícies relacionadesDesprés, un salt enrere de set anys per explorar uns dies primer caòtics i després prometedors. El John és aleshores un famós playboy de dubtós futur professional i la Carolyn brilla com a estilista de les estrelles a Calvin Klein. Quan encreuen camins en un esdeveniment benèfic, la connexió és gairebé instantània. Però abans de fer el pas han d’arreglar quatre coses: en el cas del John, una relació complicada de diversos anys amb l’actriu Daryl Hannah (Dree Hemingway). El futur fundador de la revista George ha de bregar, a més, amb el mal estat de salut de la seva progenitora (Naomi Watts).
Inquietud per una mare a part, aquí tot són preocupacions poc comunes. Parlem d’una sèrie sobre què suposa carregar amb el pes d’un cognom mític, ser consumit a fotos pels paparazzis, veure la teva vida documentada amb malaltissa precisió o, en el cas de la Carolyn, sortir amb un famós. Que puguis empatitzar amb els personatges no fa bona una sèrie; el que la fa bona és que tingui personatges interessants. Hines, però, no aconsegueix que el John i la Carolyn ho siguin, tot i els esforços per fer amb els Kennedy el mateix que Peter Morgan amb la família reial britànica a The Crown: elucubrar sobre les més intenses converses a porta tancada dels personatges més públics.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
