Els guardons certifiquen el bon estat del cine català
‘Romería’ i ‘Sirat’ surten com a favorites a la gala d’aquesta nit, en què competiran pel·lícules amb temàtiques i estils molt variats.
Tot està a punt per a la celebració dels premis Gaudí, que aquest any arriben a l’edició número 18. La gala d’aquest diumenge al Gran Teatre del Liceu comptarà com a presentadores amb quatre actrius (Laura Weissmahr, Maria Molins, Nora Navas i Carla Quílez) i una cantant i compositora (Maria Arnal), totes guanyadores en anteriors edicions. Fernando Trueba, Miki Esparbé, Emma Vilarasau, Natalia de Molina, Marcel Barrena, David Verdaguer, Natalia Tena, Leticia Dolera, Eduard Sola, Bob Pop i Joel Díaz seran algunes i alguns dels encarregats de lliurar les diverses estatuetes, mentre que la mateixa Arnal, Marina Rossell, Joan Dausà, Zoe Bonafonte, Salvador Sobral, Magalí Sare, Laura Andrés, Roser Loscos, Alosa i Guillem Gràcia i el Cor Geriona s’encarregaran dels números musicals. Un format de gala cinematogràfica tradicional festejat a Barcelona just tres setmanes abans que els premis Goya recalin a la mateixa ciutat.
No s’ha de veure com a competència, ni de bon tros. Que els pròxims Goya se celebrin a Barcelona ratifica, per part de l’Acadèmia de Cine espanyola, el bon moment que passa el cine català. La presència en festivals de l’últim any –amb o sense premis– de pel·lícules enterament catalanes o amb participació d’empreses d’aquí, com Romería i Sirat, en el passat Canes, o Estrany riu en l’última Mostra de Venècia, unit a l’èxit comercial d’algunes d’aquestes propostes i de les del 2024 –un altre any saludable amb la repercussió en sales de Casa en flames i El 47 i la Concha d’Or a Sant Sebastià per Tardes de soledad–, configura un panorama no només de recuperació, sinó d’instauració de nous models tant de producció com de recerca de diferents horitzons expressius.
Innovació i curiositat
La cinematografia catalana, amb cineastes com per exemple Pere Portabella, Joaquim Jordà, Bigas Luna, José Luis Guerin, Isaki Lacuesta, Agustí Villaronga, Carla Simón, Marc Recha, Neus Ballús, Albert Serra, Carles Marques Marcet, Clara Roquet o Belén Funes, per no fer més extensa la relació, ha demostrat un sentit de la curiositat i de la innovació no tan habituals end’ altres cinematografies de l’Estat.
Precisament, les dues pel·lícules que van competir a Canes apareixen a dalt de tot de les nominacions d’aquest any, amb 13 per a Romería i 12 per a Sirat. Els films de Simón i Laxe competeixen en la categoria de pel·lícula de parla no catalana, mentre que el Gaudí al millor film se’l disputen Estrany riu, Esmorza amb mi, Molt lluny, Frontera i Wolfgang, cinc pel·lícules d’estil i temàtica oposades, una cosa sempre necessària per traçar un mapa el més polièdric possible d’una cinematografia amb propostes per a públics diversos.
Notícies relacionadesA les dues produccions amb més nominacions les segueix de prop Sorda, amb 10, que competeix amb Romería, Sirat i Los Tortuga, de Belén Funes, pel Gaudí al millor film no parlat en català.
Dues directores, Carla Simón i Eva Libertad (Sorda), i dos directors (Oliver Laxe i Albert Serra), rivalitzen per la millor direcció, mentre que en els apartats d’interpretació no hi ha clars favorits. Potser Mario Casas (Molt lluny) i Sergi López (Sirat) ho siguin en l’apartat masculí, i Miriam Garlo (Sorda) i Angela Cervantes (La furia) en el femení. Potser. Més acarnissada sembla la lluita en la categoria d’intèrpret revelació, perquè Llúcia Garcia (Romería), Elvira Lara (Los Tortuga) i els germans Bernat Solé Palau i Jan Monter Palau (Estrany riu) estan molt bé.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
