Coses que només poden passar a Vallbona

Vallbona, al districte de Nou Barris, és el segon barri de Barcelona amb menys població, unes 1.450 persones. Només la Clota, a Horta-Guinardó, té menys habitants, uns 1.100. Pam més pam menys, més del 10% dels veïns de Vallbona van assistir a la projecció organitzada per a ells d’Històries de la bona vall divendres al vespre. Van faltar cadires a la carpa que s’havua instal·lat a la plaça del Primer de Maig i alguns espectadors van veure drets el documental sobre el barri, entre ells el seu realitzador, José Luis Guerin. La projecció va ser un continu de gestos i murmuris de reconeixement dels veïns, poc habituats que en parlin i encara menys a tenir la paraula com en la pel·lícula del director d’En construcció. "Només ara que estic jubilat he començat a conèixer el barri i la seva gent", va dir un assistent al final de la projecció, i li va sortir una definició implacable d’una de les cares de Vallbona, la de ciutat dormitori. "El millor que ens pot passar és que ens quedem com un reducte", va assenyalar un altre.

Barri seccionat

Vallbona està separada, més aviat seccionada, de Torre Baró i Ciutat Meridiana per la C-33, la C-58 i la C-17, així com per les vies per les quals circulen els trens de l’R3 i l’R4. L’R2, ara en molestes i llargues obres de soterrament, passa al costat del riu Besòs. Fins a 43 trens es veuen o se senten passar per Vallbona al llarg d’Històries de la bona vall. Guerin els va comptar en un visionament, va explicar. La Ponderosa, l’última gran horta de Barcelona, és al barri. I no gaires barcelonins poden dir que hi han estat. Guerin sí que hi havia estat abans que el Macba li encarregués una pel·lícula sobre Vallbona en el marc d’un ampli projecte artístic sobre les perifèries de Barcelona. Va ser el 1977, acompanyant a fer enquestes un amic de l’acabat de legalitzar PSUC.

La barriada ha canviat d’aleshores ençà: per començar, hi ha edificis d’habitatges on abans hi havia cases d’autoconstrucció, i encara en queden algunes. En la seva tornada a Vallbona per rodar la pel·lícula fa tres anys, però, el cineasta va tenir la mateixa sensació d’"atemporalitat". "Hi ha moltes escenes que només poden passar a Vallbona", va afegir Guerin. Com les de bany (prohibit) al canal que aboca part del cabal del Rec Comtal al Besòs, on es forma una bassa, o les de rumba a la terrassa del bar Els Xiprers, o les de la zona agrícola. Nombroses capes de la vida del barri reflecteix Històries de la bona vall, amb la mirada posada en el present i el futur, si bé amb la intenció de construir memòria col·lectiva.

A una veu amb Torre Baró

Notícies relacionades

‘Romería’, ‘Sirat’ i ‘Sorda’ surten com a favorites en la carrera dels premis Gaudí 2026

Els Gaudí compleixen 18 anys: «Sabíem que el cine català era el 50% de la indústria espanyola, però no ens sentíem protagonistes»

Una cosa que troba a faltar Pepe Rodado, rector de Vallbona i de Torre Baró, que de fet eren el mateix barri abans que l’asfalt, el ciment i l’acer els dividissin. Les lluites veïnals de Torre Baró popularitzades per El 47 van ser també les de Vallbona, remarca Rodado. I juntament amb Manuel Vital, l’heroi popular rescatat per la pel·lícula de Marcel Barrena, hi havia Cirilo Poblador, a qui el capellà reivindica com a pilar de l’associacionisme a la zona. Al substrat pagès de Vallbona s’hi va afegir les dècades de 1950 i 1960 la immigració d’Espanya, i a aquesta immigració s’hi han afegit al segle XXI migrants procedents de l’Àfrica, l’Amèrica Llatina, Àsia. Una dona russa es queixa a la pel·lícula que es pensi que "tots els russos són dolents" i que es transmeti aquesta idea al seu fill a l’escola. "Ara és més difícil que abans crear comunitat", va observar Rodado. Hi treballen. El Racing Vallbona Club de Fútbol hi té un paper clau. En l’actualitat els seus equips entrenen i juguen en un camp provisional perquè "la Vallbonera" està potes enlaire pel soterrament de l’R2.

Hi va haver un pla abans de la Guerra Civil per fer de Vallbona una ciutat jardí de petits propietaris. Després es va fer el que es va fer. ¿Quina mena de pel·lícula es podria fer a Vallbona?, demanen a un avi a Històries de la bona vall. "Doncs se’n podria fer una de l’oest. No estaria malament", respon. Alguna cosa de western té el documental de Guerin, una càpsula espaciotemporal amb formes de vida entre el camp i la ciutat, entre el passat precari i el futur incert. Guardonada amb el premi especial del jurat en l’edició passada del Festival de Sant Sebastià, Històries de la bona vall s’estrenarà als cines el 13 de febrer.