L’any prodigiós d’Ángela i Álvaro Cervantes

Fa tot just una setmana, després d’un any ple de reconeixements, els premis Días de Cine van distingir Álvaro Cervantes com el millor actor espanyol del 2025 per Sorda i Ángela Cervantes com la millor actriu per La fúria i Lo que queda de ti. Diumenge, tots dos assistiran a la gala dels Gaudí com a nominats (Álvaro, a més, per partida doble). I el 28 de febrer ho repetiran en els Goya, en què també han obtingut candidatures.

"El que estem vivint, aquest viatge paral·lel de reconeixement, és un somni que sembla impossible", diu l’Ángela. "Hem d’anar dient als nostres pares que no s’hi acostumin, que això és molt excepcional", apunta l’Álvaro rient. Els dos germans van créixer en una família treballadora del Poblenou sense cap mena de connexió amb el món de la interpretació, més enllà de les ocasionals visites al teatre o al circ en qualitat d’espectadors. "Els nostres pares estan contents de veure, en primer lloc, que fem una cosa que ens agrada i a més ens hi podem dedicar, que ja és un gran privilegi, i després que les pel·lícules que fem estan arribant a la gent i tenen un recorregut. N’estan molt orgullosos i, ara que ja s’han jubilat, ho disfruten molt".

Ángela Cervantes (1993) ja té dos premis Gaudí. Els va guanyar el 2022 per Chavalas i el 2023 per La maternal. Tots dos com a actriu de repartiment. Ara està nominada per primera vegada com a protagonista per La fúria, de Gemma Blasco, en què interpreta una jove actriu que busca la manera de canalitzar el dolor que experimenta després de patir una violació. És una d’aquelles interpretacions que, per la seva exigència i visceralitat, sembla que té des del principi una cita ineludible amb els premis.

"Quan treballes en produccions tan petites i personals com La fúria, mires de no pensar gaire en aquestes coses, perquè per arribar-hi s’han de donar molts factors –explica–. Hi ha molt bones pel·lícules que es queden pel camí perquè amb prou feines es veuen i no se’n parla. Però no seria honesta si no digués que et passa en algun moment pel cap, perquè al cap i a la fi els premis també són una manera d’impulsar la carrera d’una pel·lícula, i això és una cosa molt necessària en projectes com aquest".

Malgrat ser quatre anys més gran que la seva germana i haver començat la carrera força abans, Álvaro Cervantes (1989) no havia sigut mai nominat al Gaudí. I s’ha estrenat en gran: és candidat als premis al millor actor protagonista per Esmorza amb mi, el debut en la direcció del seu amic Iván Morales, i al millor actor de repartiment per Sorda, d’Eva Libertad, en què interpreta el marit oient d’una dona sorda, una parella mixta que es veu abocada al conflicte després del naixement de la seva filla. "El que estic vivint amb Sorda no m’havia passat mai –assenyala–. És difícil explicar tot el que m’ha ensenyat aquesta pel·lícula i com ha sigut d’emocionant acompanyar-la als festivals, a les presentacions i als col·loquis. Rebre l’agraïment del públic que la veu, de la comunitat sorda, però també, i sobretot, del públic oient, és una cosa que va més enllà dels premis, la veritat".

"Una il·lusió especial"

L’Álvaro assegura que quan arriben les nominacions i els premis se n’alegra "gairebé més" pels de la seva germana que no pas pels seus. "Per a mi no hi ha gaire diferència, però he desitjat tant que a l’Ángela li anés bé que cada reconeixement que rep és una alegria increïble". Potser és perquè se sent en part responsable que ella es dediqui a la interpretació. "És veritat que si vaig començar en això va ser gràcies al meu germà –intervé l’actriu–, però no perquè ell em convencés de fer-ho, sinó perquè quan el vaig veure em vaig adonar que era possible, i això em va inspirar molt".

Notícies relacionades

Els Cavalls Lents també tenen premi

Una atracció irresistible

També l’Ángela diu que sent "una il·lusió especial" quan l’Álvaro veu reconegut el seu treball –"sé tot l’esforç que comporta i com es bolca en els projectes"–, però mira de no donar més importància del compte als premis. "De vegades sembla que siguin una qüestió de vida o mort, que, si no hi ets, ets la pitjor persona del món i que, si hi ets, ets la millor. I això és mentida. Està molt bé que et toqui i cal agrair-ho, però al final tot plegat és arbitrari i hi compta molt la sort, perquè som molts i hi ha molts treballs molt bons".

En qualsevol cas, després dels Gaudí, l’increïble any dels germans Cervantes tindrà el colofó a la gala dels premis Goya, que a més aquesta vegada tindrà lloc a Barcelona i al Fòrum, no gaire lluny del barri on es van criar. "És com la cirereta, ¿oi? –diu l’Álvaro–. Tots dos nominats, a la nostra ciutat i relativament a prop del Poblenou. Això ho escriu algú en un guió i no t’ho creus". "Sí, però a la nostra mare no li fa tanta gràcia –riu l’Ángela–, perquè a ella li encanta tenir l’excusa dels premis per viatjar i aquesta vegada s’ha de quedar a casa".