Els Cavalls Lents també tenen premi

L’última vegada que Mick Herron va trepitjar BCNegra, el gener de 2022, Slow Horses encara no havia conquerit el multivers de l’estríming i Jackson Lamb encara no havia tingut Gary Oldman, de manera que l’anglès va passar per la ciutat desapercebut. A saber: La calle de los espías tot just sortida d’impremta, xerrada a tres bandes amb Alan Parks i M.W. Craven, i un titular per passar a la posteritat de les hemeroteques. "Quan al món li va malament, als escriptors d’espies els va bé", va dir.

Normal que, ara que el món va encara més malament, l’autor britànic torni a la ciutat per rebre el Premi Carvalho i afegir-se a un palmarès negrocriminal que els últims anys ha reconegut Yasmina Khadra, Jo Nesbo, Leonardo Padura, Don Winslow i Joyce Carol Oates. En el jurat, pocs dubtes, per no dir-ne cap. "Hi va haver la casualitat, o no, que tots eren molt fans de Herron, de Lamb i de Slow Horses. No hi va haver gaire per discutir. Sempre apostem per l’alta literatura popular, la que diverteix i explica què passa al món", revela Carlos Zanón, comissari de BCNegra i president del jurat.

Per allà es mouen, queda ben clar, les novel·les de Herron, ungit d’una manera més o menys oficial com a hereu de John le Carré i autor de més d’una vintena de títols entre la sèrie Slow Horses, la saga protagonitzada per la investigadora Zoë Boehm i llibres independents com l’acabat de publicar, Las horas secretas. "Podria escriure sobre totes les coses terribles que passen al món però, en general, trio no fer-ho", matisa Herron hores abans de rebre el premi al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. "Vivim en un món cada vegada més inestable i aterridor a causa dels qui governen, i els meus personatges no hi poden fer gaire. Tampoc jo hi puc fer gaire, i ni tan sols estic segur que els lectors vulguin llegir gaire sobre això", reflexiona.

Segur que Jackson Lamb, el cervell d’aquest desballestament de residus de l’MI6 que és la casa de la ciénega, pensaria res més, però Herron insisteix a dir que es dedica als marges, els laterals. "Puc fer comentaris sobre què passa al món en general, però no tinc una visió profunda. Sempre he escrit sobre persones marginades que no participen en els esdeveniments principals", defensa. N’és una mostra Griselda Fleet i Malcolm Kyle, funcionaris de l’MI5 tirant a calamitosos que protagonitzen Las horas secretas (Salamandra). "Tots són com una versió de mi mateix si hagués sigut una persona menys afortunada. Per això me’ls estimo tant", assegura.

Espionatge humanístic

Notícies relacionades

Una atracció irresistible

El Reggaeton Beach Festival incorpora nous socis internacionals

S’entén, doncs, que la seva obra sigui més a prop de l’espionatge humanista, si és que això existeix, que no pas del furor geopolític i tecnològic. "M’interessa la burocràcia, el govern, el poder i aquesta mena de coses, però sobretot m’interessa com la gent malversa els conceptes i l’espifia. Com més disfuncionals són les institucions, més feliç soc com a escriptor", explica el novel·lista, feliçment retrobat amb la seva primera novel·la gràcies a una adaptació per a Apple TV capitanejada per Emma Thompson i Ruth Wilson. "Va ser la meva primera novel·la, així que n’estic, no diria que molt orgullós, però sí molt content d’haver-la escrita", assenyala.

Encara més lluny, als seus anys universitaris com a estudiant de Literatura Anglesa a Oxford, retrocedeix Herron per evocar el moment en què va topar per primera vegada amb un llibre de Manuel Vázquez Montalbán protagonitzat per Pepe Carvalho. "El que més em va impressionar llavors no va ser el menjar ni el vi, sinó el compromís polític. No és ni de lluny l’únic escriptor a fer-ho, però crec que va ser un dels primers", rememora.