La nova vida de David Lyme

El nom de Jordi Cubino (Sabadell, 1966), director musical i coach del programa Eufòria de 3Cat, fa més de 30 anys que apareix, com a compositor o productor (o tots dos), en els crèdits de centenars de discos d’artistes espanyols i internacionals, alguns d’èxit molt considerable (el popular Corazón latino, de David Bisbal, per exemple). Abans d’això, entre 1985 i 1990, el jove Cubino havia desenvolupat una triomfal carrera com a cantant d’italo-disco de serrell imperial sota el poc castís nom de David Lyme, i va facturar hits de pop electrònic i hedonista tan encomanadissos com Let’s go to Sitges, Bambina, Playboy o Bye bye mi amor. Però els desacords amb la indústria i els canvis en els gustos del públic el van portar a abandonar aquest camí i enterrar David Lyme. Fins ara. Més de tres dècades després de dir adeu al món de la música amb el single Perestroika, David Lyme torna. Amb una altra cara i una altra veu, però torna.

"Fa poc més d’un any, a La Marató de TV3 em van demanar que fes una cançó com a David Lyme, així que vaig fer una versió en català de Playboy –relata Cubino–. Aquell dia, quan estava al camerino després de l’actuació, una fada inspiradora em va dir: ‘¿Per què no ressuscites una altra vegada aquesta història que va quedar oblidada?’". El músic vallesà es va deixar temptar per la idea, però li va fer una volta més: elegiria un cantant més jove per donar-li el relleu i llançar-lo com el nou David Lyme.

Un càsting misteriós

"Molta gent, sobretot les generacions joves, em coneixen com a Jordi Cubino per Eufòria i per altres coses, així que em va semblar que el millor era dedicar-me a la meva carrera com a personatge televisiu i com a productor musical i buscar algú que tingués l’edat que jo tenia quan vaig començar a cantar com a David Lyme, amb aquest tipus de perfil". Cubino va organitzar un càsting de cantants sense revelar gran cosa sobre els seus propòsits. Un dels que es va presentar va ser Àlex Blaya, un jove de Sant Antoni de Calonge que als seus 27 anys treballava com a cambrer mentre fantasiejava amb la idea de dedicar-se a la música de manera professional. Ell va acabar sent l’elegit.

"Seré sincer: jo no sabia qui era David Lyme –confessa Blaya–. Jo anava amb la idea que era un càsting per buscar una nova estrella, perquè aquest era l’enunciat. Després de la primera prova ja ens van donar unes quantes pistes de cap a on anaven les coses. I quan em van dir que el desenllaç de tot era ser el nou David Lyme i em van explicar la història i em van ensenyar les cançons, a mi em va semblar perfecte. Estic molt content de participar en això".

Amb aquesta maniobra, David Lyme deixa de ser un nom artístic per convertir-se en un personatge amb entitat pròpia que passa d’un intèrpret a un altre, com James Bond o el Doctor Who. No obstant, Jordi Cubino es resisteix a deixar-lo anar del tot. "De moment, llançarem una cançó nova que interpretem els dos i que és com un relleu. I a partir d’allà, l’Àlex farà una carrera en solitari com a David Lyme. Però jo no perdo el control del personatge, perquè continuaré component les cançons i fent la producció". "Al final –intervé Blaya–, David Lyme i Jordi Cubino van de la mà i continuaran vivint en mi mentre jo estigui fent això".

Tancar una ferida

Notícies relacionades

Descens a l’infern en un crematori

Morir i matar en català

La resurrecció del gran referent català de l’italo-disco ha brindat a Cubino la possibilitat de tancar una ferida que portava molt temps oberta. "Durant 30 anys, David Lyme ha estat perdut per a mi. La seva va ser una carrera curta, amb molt d’èxit, però em va deixar una marca. Com es veu a [la docusèrie] Megamix Brutal, aquella va ser una època molt dura, amb companyies discogràfiques molt agressives que explotaven tant els productors com els artistes. Jo vaig començar molt jove i em va anar bé i vaig guanyar diners, però també em van robar molt i es van aprofitar de mi. I això em va afectar i va fer que no volgués tornar a saber res de David Lyme. Per això, retrobar-lo ara, i de la mà de l’Àlex, és per a mi una cosa molt bonica".

La carrera del nou David Lyme va començar diumenge amb una presentació a la sala Upload, en el marc del festival Fotonovel·la, dedicat a l’italo-disco. ¿S’acosta un revival del gènere? "S’haurà de veure –reflexiona Cubino–, però és veritat que ara mateix hi ha moltes influències dels 80 en les bases de les cançons. Potser perquè, en un moment en què la gent jove no té grans expectatives, s’idealitzen els anys 80 com una època de llum, de color i de música alegre".