TikTok propulsa la lectura en anglès

Ni de bon tros és un best-seller a Come In, però sí que és significatiu que Shadow tiquet, la nova novel·la de l’exigent Thomas Pynchon, publicada a l’octubre i encara inèdita en català, hagués venut sis exemplars fins a la setmana passada. "La majoria dels nostres clients són locals, amb un creixement de la franja entre 18 i 25-30 anys", indica Cuadrado. El llibreter apunta a les xarxes socials com un motiu de l’auge de la lectura en anglès.

En la llengua de Shakespeare

Les grans editorials espanyoles, prossegueix, s’esforcen cada vegada més per publicar de manera simultània o gairebé la traducció d’obres d’autors supervendes. Per minimitzar les ja no insignificants vendes en anglès. Dues nord-americanes establertes a Barcelona van obrir a la Dreta de l’Eixample el 2024 la llibreria anglesa Backstory, a la qual ara fa uns mesos li va néixer una germana petita al Born, The Shortlist.

L’edició de Penguin Classics de White nights, de Dostoievski, va ser el quart llibre de literatura traduïda més venut al Regne Unit el 2024. Es va viralitzar a TikTok i també a Instagram. Les rèpliques d’aquesta viralització encara arriben a les llibreries La Central i Finestres. "¿Per què ens demanen més White nights que no pas Les nits blanques o Noches blancas? –es pregunta Andrea B. Dolz, llibretera de La Central del Raval–. Deduïm que està directament relacionat amb les xarxes socials. Entre els 20 i els 30 anys hi ha un segment molt concret que només vol llegir en anglès, fins i tot Kafka o Tolstoi".

Altres literatures

La Fira del Llibre de Londres del 2024 va acollir un debat sobre les conseqüències de l’increment de la lectura en anglès als mercats europeus. Dades facilitades per Ingram, gegant de la distribució d’origen nord-americà, van ancorar el col·loqui. Per exemple, les vendes de llibres en anglès van augmentar un 30% a Espanya entre el 2021 i el 2023 (de 51 a 67 milions de lliures esterlines) i un 27% a Alemanya (de 102 a 130 milions de lliures).

Segons la Publishers Association del Regne Unit, l’exportador de llibres més gran del món, les vendes del sector editorial a l’estranger van ser de 4.500 milions de lliures el 2024, un 3% més que el 2023. En el seu recent estudi Visions for publishing, l’entitat preveu que la demanda internacional de llibres britànics creixerà un 20% fins al 2033. Genevieve Waldmann, de l’editorial holandesa Veen Bosch & Keuning (VBK), va indicar en el debat londinenc que si la tendència continua deixaran de publicar traduccions de l’anglès "d’aquí cinc o deu anys" perquè no seran rendibles. És clar que a Holanda, amb 18,4 milions d’habitants (davant els 49,4 milions d’Espanya), les vendes de llibres en anglès van facturar 47 milions de lliures el 2023.

Àurea Perelló, directora de Finestres, ha sentit aquest debat en fòrums llibrescs espanyols. "Està sobre la taula –assenyala–. Ara per ara, els editors obren el focus cap a altres literatures. Per exemple, cada vegada es tradueix més literatura centreeuropea".

Oferta elevada

Finestres va obrir el 2021 amb la intenció d’oferir el "màxim de bibliodiversitat i de literatura en llengua original", explica Perelló. Un any després va inaugurar al davant mateix la seva llibreria especialitzada en art i còmic. La directora de Finestres calcula que entre el 15% i el 18% de l’oferta és en anglès, un percentatge elevat al qual contribueixen força les seccions d’assaig i de les diferents disciplines artístiques. El molt visual A dictionary of color combinations va ser el llibre en anglès (de fet, en anglès i japonès) més venut a Finestres el 2025, i el tercer més venut en total. El top 5 de ficció en anglès el van formar Normal people; On Earth we’re briefly gorgeous, d’Ocean Vuong; Tomorrow, and tomorrow, and tomorrow, de Gabrielle Zevin; Intermezzo, de Sally Rooney, i Orbital, de Samantha Harvey.

D’‘expats’ no es viu

Sense menysprear ni els uns ni els altres, apunta Ada Bruguera, responsable de narrativa catalana, espanyola, hispanoamericana i anglosaxona de la llibreria Finestres: "Només d’expats i turistes no viuríem". "Hi ha un augment dels lectors que prefereixen i poden llegir en la llengua original, sobretot en anglès, joves i no tan joves", afegeix. Shadow tiquet havia venut una quinzena d’exemplars fins a la setmana passada.

En la literatura fantàstica i de ciència-ficció "es nota molt la immediatesa de les xarxes socials", diu Òscar Buenafuente, encarregat de gèneres a Finestres. "És un lector fanàtic que vol llegir de seguida l’última novetat", diu. Resultat: entorn del 25% de les vendes de literatura fantàstica i de ciència-ficció són en anglès.

Les vendes de llibres en anglès creixen "any rere any" a La Central del Raval, afirma Andrea B. Dolz. El 2021 les peticions de narrativa anglosaxona en llengua original ja van cridar prou l’atenció perquè ampliessin l’oferta en anglès, i després també en francès i italià. "La presència de turistes i expats és evident, però vull recalcar que són els nostres clients locals els que s’interessen per la nostra selecció de novetats en anglès, alguns tant com per les publicacions en català i castellà", apunta la llibretera.

A La Central de Consell de Cent els cinc títols més venuts en anglès el 2025 van ser Normal people, Orbital, Intermezzo, The housemaid i Before the coffee gets cold, de Toshikazu Kawaguchi i escrita en japonès. L’èxit de la novel·la de Kawaguchi (la setena més venuda a Come In) "respon al creixement de les vendes de literatura cozy o agradable, ja que els lectors busquen històries que els permetin evadir-se del ritme frenètic de la societat contemporània", indica Júlia Freitas, de La Central de Consell de Cent.

La majoria, importacions

Notícies relacionades

Adeu a la ‘mare’ del trapella Culkin

Música que uneix i invoca la innocència

Fonts del Gremi de Llibreters de Catalunya confirmen l’increment de les vendes de llibres en anglès, però no poden quantificar-lo perquè la immensa majoria són llibres d’importació i les seves dades no s’ajusten als camps requerits als llibreters en les llistes de vendes. L’informe Comerç exterior del llibre 2024, elaborat per l’Associació de les Cambres del Llibre d’Espanya, informa que les importacions de llibres van pujar a 76,43 milions d’euros, un 1,95% menys que el 2023. Espanya va importar llibres procedents de països asiàtics, amb la Xina al capdavant, per un valor de 40.782.081 euros i procedents del Regne Unit per un valor de 8.117.496 euros, quantitats que van suposar un increment de l’11,65% i una caiguda del 2,5%, respectivament.

Només en el cas que tots els llibres importats fossin en anglès el seu valor es podria equiparar als 67 milions de lliures en exportacions a Espanya que es van estudiar a la Fira del Llibre de Londres del 2024. El mateix informe, Comerç exterior del llibre 2024, és molt prudent a l’hora de valorar les seves dades en aquest apartat i desgrana set motius pels quals és "pràcticament impossible saber la xifra d’importació de llibres".