Jonathan Nott, nou director musical del Liceu: "La música et fa volar"

Començarà amb la tetralogia de Wagner amb una nova producció de l’Anell amb direcció d’escena de Tobias Kratzer a partir de la temporada 2026/27. Però Nott no podia esperar tant per connectar amb els músics i el públic del Liceu, així que aquesta pròxima primavera dirigirà l’orquestra amb el programa de ballet Nijinsky by Neumeier, del 12 al 15 d’abril, amb el Ballet d’Hamburg i música de Chopin, Schumann, Rimski-Kórsakov i Xostakóvitx.

Josep Pons, el mestre català que ha transformat i catapultat la Simfònica del Liceu aquests últims 14 anys, ha deixat el llistó molt alt. Nott n’és plenament conscient. "Pons ha liderat una etapa d’èxit", va reconèixer. "No he vingut a destruir res. Necessito poder construir i alhora sentir-me lliure amb la meva orquestra. Però soc més mag que no pas constructor", va dir.

El mestre, que també és expert en reiki, considera que la música és clau per transportar-nos a una altra dimensió: "La música et fa levitar, t’eleva de terra". Per a Nott la música demostra que hi ha una altra dimensió. "Faig servir la música com a prova de l’existència d’un altre món, digueu-ne cel si ho voleu, però aquest és el món d’on venim i no té gravetat. No vull música que m’enganxi a terra i em faci sentir segur sinó levitar amb la música. La música et fa volar. Hi ha altres directors que no els agrada això i s’estimen més sentir-se tota l’estona sota control per sentir-se segurs". Ell és al contrari.

Nott ja coneix el Liceu. Hi va anar a veure Rusalka a l’estiu i també ha estat a l’estrena de la nova producció de Tristan und Isolde. Està convençut que la seva nova destinació li va com l’anell al dit en aquesta nova etapa de la seva vida, ja desvinculat d’altres compromisos. El mestre, que ha dirigit orquestres top als principals auditoris del món, ha sigut titular d’altres prestigioses formacions amb què ha mantingut una relació fructífera i llarga. Durant 12 anys, va ser responsable de la Simfònica de Tòquio i durant 16 va estar al capdavant de la Simfònica de Bamberg, de la qual va ser director titular entre el 2000 i el 2016.

"Jo somiava ser el millor tenor del món, volia ser Franco Corelli. Però, com que no tinc el do per cantar, he dirigit molta òpera. De fet, ha sigut present en la meva vida cada dia perquè qualsevol nota té a veure amb el cant, amb la línia musical, amb el color, amb el fraseig, amb la respiració. Per això quan em va arribar la invitació per ser el director musical del Liceu vaig pensar que era un senyal".

Sap que al Gran Teatre podrà treballar amb "els millors cantants del món", però també li agrada la idea de posar-se al servei d’un teatre que va més enllà de l’òpera a través de projectes socials, educatius i culturals. "Provinc d’una família treballadora. Els pares van ser els primers en la seva família que van anar a la universitat. I jo em vaig fer director perquè l’alegria més gran és poder acompanyar algú i fer que brilli i doni el millor d’ell mateix. Evidentment, s’han de prendre decisions però la música és intrínseca a la societat: tots cantem. I com més música hi ha en la teva vida, més la teva vida es torna com la música. Com més cantes i balles, més connectes amb els altres", va explicar.

Per a Víctor García de Gomar, director artístic del Liceu, l’estil de Nott es caracteritza "per la precisió i transparència i la capacitat d’articular grans arquitectures simfòniques sense perdre l’alè narratiu ni la tensió dramàtica". Així mateix, va destacar també la seva "autoritat serena i el seu compromís amb l’art".

Ampli repertori

El seu repertori és ampli. Inclou Monteverdi, Cimarosa, Haydn, Verdi, Puccini, repertori francès i alemany. "No em considero un expert en música contemporània. He dirigit Wozzeck, però no Lulu, he fet Butterfly, La Bohème i Tosca, però no La fanciulla del West o Manon Lescaut. Hi ha moltes coses que m’encantaria poder dirigir al Liceu". Entre els objectius que s’ha marcat destaca projectar el Liceu internacionalment. "M’agradaria portar el Liceu pel món".

Notícies relacionades

Risto, el Tarzan de l’amor

El film només ven tres entrades en un cine del Regne Unit

El nou director no viurà a Barcelona més que temporades curtes, per adaptar-se a les necessitats dels projectes. "Calculo que dedicaré set setmanes a cada òpera que dirigeixi". Admet que en la seva feina de vegades cal prendre decisions difícils i que la tasca principal consisteix a "parlar, reunir-se, trobar i compartir idees". En la pròxima visita espera poder parlar amb Pons. "És una responsabilitat enorme substituir Josep Pons. Cada orquestra del món vol un director sensible a la genètica musical de la formació i que l’ajudi a tenir el so més ric possible".

Sap que els problemes de sonoritat en una sala i a la fossa són un clàssic. "El primer any caldrà valorar el material genètic d’aquesta orquestra i cor i veure què s’hi pot fer". "Ja experimentarem", acaba assenyalant.