Davant dels desafiaments

Les progressives reaccions produïdes al món indueixen a pensar que Donald Trump era necessari. Com a revulsiu, no com el pacificador que ja sabíem que no era encara que així s’autodefineixi.

La seva figura impetuosa i la seva personalitat enervant s’estan convertint en el reactiu imprescindible per despertar consciències, agitar-les i treure de la seva zona de confort la comunitat internacional. A hores d’ara ja només el defensen els que s’enriqueixen amb ell i actuen o esperen fer-ho com ell.

Els últims moviments coneguts avalen una esperança oficialment escenificada a Davos per part de Mark Carney, el primer ministre canadenc, i seguida en diversos fronts per la superació de recels ideològics, el desbloqueig de negociacions encallades, la revisió de protocols consolidats i la reconsideració de posicions indiscutibles ahir mateix.

La Unió Europea (UE) signa grans pactes amb nous i potents mercats que, més enllà dels prejudicis, fan caure fronteres i redueixen distàncies. L’Índia o l’Amèrica Llatina són exemples que irriten sobre manera el marit de l’acabada de documentalitzar Melania. En paral·lel, set caps d’Estat de diferents signes polítics de països del sud del Rio Grande reconeixen a Panamà que cap d’ells pot resoldre els seus problemes en solitari. Afinen aliances i desafien el colós del nord on més li fa mal. L’economia.

A escala interna, els excessos del seu president comencen a passar factura als Estats Units. Les morts indiscriminades a Minnesota i els abusos injustificats de la policia migratòria multipliquen protestes, fins i tot de republicans. Els demòcrates per fi es rebel·len, el dòlar cotitza a la baixa, la inflació es manté, l’ostentació de poder irrita i els múltiples fronts internacionals oberts semblen incapaços de tancar-se.

Aquest escenari es pot analitzar des de diversos punts de vista. El més simple, que no menys important, és el psicològic, que recorda que el factor humà determina els grans fenòmens i les pitjors decisions.

Altres aspectes més complexos miren a la geopolítica i observen els seus moviments en el tauler de joc en el qual s’ha convertit el planeta i més enllà. Enmig queden les ideologies i la tornada de la història amb les seves pàgines més torbadores, esperant que no es tornin a repetir ni que portin més tragèdies.

Debat imprescindible

Queda l’escenari de la transició permanent que freni la potencial barbàrie. A aquesta teoria s’apunta Alberto Carlos Garzón Espinosa (Logronyo, 9 d’octubre del 1985).

Notícies relacionades

Adeu a la ‘mare’ del trapella Culkin

Música que uneix i invoca la innocència

L’exministre ho analitza en el seu nou llibre: La guerra por la energía. Poder, imperios y crisis ecológica (Editorial Península). Des de les seves pàgines, planteja el debat imprescindible de com desenganxar-nos de les energies fòssils sense perdre les conquestes del benestar material aconseguides.

Apartat voluntàriament fa dos anys de la vida institucional, Garzón, exlíder d’Esquerra Unida i militant comunista des de la joventut, continua defensant la política com a pedagogia sense doblegar-se als interessos creats. La seva saludable recomanació de consumir menys carn i la rèplica de Pedro Sánchez en la qual advertia que, per a ell, "una bona mitjana al punt és imbatible" van fer que entengués que, com el futbolista que va voler ser, no podia tornar a quedar fora de joc. I abans que la banqueta va preferir casa seva.