L’audiovisual genera 9.100 milions d’euros a l’any a Catalunya
Les empreses que es dediquen al cine, televisió, videojocs i publicitat, els sectors protagonistes de l’ISE que se celebra la setmana vinent, ja donen feina a gairebé 45.000 persones.
L’última edició de l’Integrated Systems Europe (ISE), la fira professional més gran del món dedicada a l’audiovisual, va servir per constatar que el Govern de la Generalitat ha posat el focus en aquesta indústria per veure-la com una de les palanques on recolzar el creixement econòmic de Catalunya. Ho fa conscient que és un sector en auge, una cosa que confirmen les dades any rere any. El 2025 no n’ha sigut l’excepció: segons la radiografia presentada ahir, aquesta activitat ja mou més de 9.100 milions d’euros en la comunitat. Això és un 6% més que l’any anterior.
Són ingressos que procedeixen, pràcticament la meitat, del desenvolupament i la producció audiovisual com a tal: això inclou la producció de cine i televisió, els videojocs, la postproducció... La següent font de facturació més important és la difusió de marca (el negoci de la publicitat) i, després, el que anomenen "distribució per canal": treballar en una televisió, ràdio o cine, per exemple.
En total, segons aquestes dades actualitzades el 2026, Catalunya compta amb 4.450 empreses que es dediquen a totes aquestes activitats –són un altre 7% més de les que identificava l’informe del 2025– i hi ha gairebé 45.000 persones que treballen en aquesta indústria, també un 8% més que fa un any. Alguns noms propis són TD Synnex, Cellnex, Mediapro, Scopely i Live Nation, que són les companyies més importants que tenen identificades Acció i el Clúster Audiovisual –responsables de l’informe– en l’àmbit del desenvolupament i la producció audiovisual.
És el conseller delegat d’aquesta agència de promoció econòmica de la Generalitat i també secretari d’Empresa i Competitivitat del Govern, Jaume Baró, que va presentar les dades en un acte organitzat per a empreses del sector. L’acompanyaven Miquel Rutllant, president del Clúster Audiovisual de Catalunya; Edgar Garcia, director de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), i Mike Blackman, màxim responsable de l’ISE, el congrés que comença la setmana que ve, dimarts 3 de febrer, a Barcelona.
L’efecte ISE
La participació d’aquest últim executiu en l’acte no és casual: que aquesta fira es traslladés d’Amsterdam a Barcelona després de la pandèmia ha sigut una de les raons que expliquen el creixement d’aquest sector a Barcelona. Tant perquè ha arrossegat companyies internacionals a obrir seu a la ciutat com perquè l’ha posat al mapa mental de la indústria global. De fet, el balanç presentat ahir mostra com Catalunya té un 23% més d’empreses que el 2021 (quan ISE va poder estrenar-se després de la pandèmia) i gairebé un 29% més d’ingressos procedents d’aquesta indústria. També creix significativament el nombre de start-ups, de 166 l’any abans de la covid a 380 el 2025.
Notícies relacionadesEn qualsevol cas, aquest auge també és fruit del moment daurat que viu la tecnologia en general i la digitalització i producció de continguts digitals en particular. I de com de bé està posicionada Barcelona en aquest escenari. La capital catalana concentra més de la meitat de les companyies identificades, i la taxa puja gairebé a 9 de cada 10 si s’obre el focus a les poblacions del voltant: Sant Cugat del Vallès, Sabadell, Terrassa, Badalona, l’Hospitalet de Llobregat...
"Trobem pocs sectors que siguin tan transversals", va assegurar Baró. Rutllant va qualificar el creixement d’aquest i els últims anys d’"espectacular" i ha remarcat com a element de millora l’atracció de molt més capital per continuar alimentant aquesta roda.
