William Shakespeare, el bard més cinematogràfic

Pere Gimferrer recordava, en el seu llibre Cine y literatura, el tòpic més repetit i acceptat entorn de William Shakespeare, el de si l’autor de La fera sotmesa visqués avui, seria guionista de cine. "¿Per què precisament guionista i no director?", es pregunta Gimferrer, "ja que era un home de teatre que tenia la seva pròpia companyia, és a dir, algú interessat en la realització global de l’espectacle i no tan sols en el text escrit". En el complex tema de la relació entre cine i literatura (i teatre) destaquen una sèrie d’escriptors i dramaturgs clàssics convertits en referència absoluta per al cine: Jules Verne, Charles Dickens, Alexandre Dumas i Edgar Allan Poe. Però per sobre de tots hi ha Shakespeare.

Des que el 1898 s’estrenés un curt basat en Macbeth, el pas de Shakespeare a les pantalles –entre llargmetratges, curts i televisió– és exuberant. La seva filmografia sobrepassa els 1.500 títols: per a aquest any està prevista l’estrena d’un Rey Lear amb Al Pacino i Jessica Chastain i per al següent una nova lectura d’Otel·lo, el text clàssic sobre el dimoni de la gelosia, amb repartiment afroamericà. L’autor d’El marxant de Venècia continua sent una font inesgotable d’arguments cinematogràfics. De Macbeth, per exemple, se n’han fet més de 30 pel·lícules, mentre que de Hamlet n’hi ha gairebé 50, incloent-hi un curt de Georges Méliès del 1907, els films de Laurence Olivier i Kenneth Branagh, el Rosencrantz and Guildenstern han mort de Tom Stoppard –sobre dos personatges secundaris de l’obra encarnats per Gary Oldman i Tim Roth–, el Hamlet fa negocis d’Aki Kaurismäki –aquí Hamlet és l’accionista majoritari d’un grup empresarial de Hèlsinki– o l’encara inèdita versió amb Riz Admed ambientada en el si d’una família asiàtica del Londres actual. Shakespeare accepta per igual el cine d’època com també el que passa en el nostre temps.

Prosa respectada

Directors de totes les latituds (especialment Hollywood i el cine britànic), generacions i estils s’han interessat en les seves propostes narratives i en les reflexions sobre el bé i el mal, gelosia, egoisme, ambició, corrupció, família, poder, amistat, amor tràgic o diferència de classes que comporten els seus textos. D’Olivier a Baz Luhrmann passant per Orson Welles, George Cukor, Akira Kurosawa, Franco Zeffirelli, Roman Polanski, Kenneth Branagh, Joel Coen, Peter Greenaway, Jean-Luc Godard o Derek Jarman. Majoritàriament homes. Poques directores: la Julie Taymor de Titus (1999) i La tempesta (2010).

La seva prosa ha sigut respectada al mil·límetre o bé sacsejada. El 2012, abans d’entregar-se a la causa d’Els venjadors de Marvel, Joss Whedon va realitzar una versió contemporània de Molt soroll per no res, ambientada en la californiana Santa Monica del segle XXI, rodada en blanc i negre i amb els personatges transmutats en diletants romàntics que reciten els diàlegs originals en un context completament diferent. El 2024, l’actor Ian McKellen i el director Sean Mathias van rodar un Hamlet en el qual les dependències d’un teatre anglès es converteixen en les del castell de l’obra original. El mateix McKellen va protagonitzar el 1995 un Ricard III centrat en el feixisme a l’Anglaterra del 1930. Per no parlar de la transposició musical de Romeu i Julieta a West side story, la versió del 1961 i la més recent de Steven Spielberg, en les quals els Capuleti i Montecchi es converteixen en bandes rivals novaiorqueses.

Ho admet tot

Romeu i Julieta, com a excels argument universal sobre la tragèdia amorosa i l’odi entre famílies, ho admet tot. La productora Troma va fer en el seu moment Tromeo and Juliet (1996), en la qual Lloyd Kaufman va portar la història al terreny del gore-queer amb aparició del Venjador Tòxic inclosa. En el cine espanyol, tant Francesc Rovira Beleta a Los Tarantos (1963) com Vicente Escrivá a Montoyas y Tarantos (1989), la van traslladar a l’àmbit de la rivalitat entre famílies gitanes; la primera amb Carmen Amaya, la segona amb Cristina Hoyos. Gnomeo y Julieta (2011) és una animació amb ninots i veus de James McAvoy, Emily Blunt, Michael Caine, Maggie Smith i Jason Statham en la qual els amants de Verona són ara nans de jardí. Luhrmann la va remodelar sense desfigurar-la en la seva Romeo + Juliet (1996), amb Leonardo DiCaprio i Claire Danes vivint el seu amor impossible a Verona Beach i cançons de Garbage, The Cardigans, Butthole Surfers, Kym Mazelle i Radiohead de fons sonor.

La tragèdia shakesperiana canvia a la comèdia sense problemes. Ho veiem ara mateix al Teatre Coliseum de Barcelona en el qual Albert Pla i Peyu interpreten una particular lectura humorística de Hamlet amb dos personatges en una habitació d’hospital. El sentit còmic era ben present en la famosa sèrie de Rowan Atkinson L’escurçó negre o en films com Matar o no matar, este es el problema (1973), una comèdia negra amb Vincent Prince en el paper d’un actor que es venja dels crítics que d’ell han menystingut assassinant-los segons mètodes que apareix a les obres de Shakespeare. Fins i tot la ciència-ficció acull el bard il·lustre: El planeta prohibit (1956) és una suculenta versió lliure de La tempesta amb robots.

La majoria de les actrius i els actors cinematogràfics, procedeixin o no del teatre, saben del prestigi que dona encarnar els personatges eterns de Shakespeare: Olivier, Welles i Branagh dirigits per ells mateixos, i Marlon Brando, Anthony Hopkins, Richard Burton, Elizabeth Taylor, Ian McKellenAl Pacino, Mel Gibson, Jeremy Irons, Emma Thompson, Benedict Cumberbatch, Ethan Hawke, DiCaprio, Denzel Washington, Helena Bonham Carter, Michelle Pfeiffer, Jessica Lange, Kate Winslet, Michael Fassbender, Marion Cotillard, Helen Mirren... ¿Quina actriu o actor no vol interpretar Shakespeare en algun moment o dirigir una de les seves peces? Ralph Fiennes ha realitzat tres films i el tema escollit per al primer va ser el de Coriolanus (2011), que Shakespeare va ambientar a la Roma de l’època de la República i Fiennes va traslladar a la capital italiana en l’actualitat.

Un autor protagonista

Notícies relacionades

David Uclés : "Quan un triomfa li fan moltes travetes"

El Book Music Festival torna amb una oferta de més de 5.000 llibres

Hollywood a més l’ha convertit en protagonista de biopics i ficcions diverses. Tot i que hi ha abans una minisèrie angloitaliana, Will Shakespeare (1978), protagonitzada per Tim Curry, Shakespeare enamorado (1998) va convertir l’escriptor en heroi tan enamoradís com els protagonistes d’alguns dels seus drames. Encarnat per Joseph Fiennes, és un jove dramaturg a qui li falta la inspiració fins que troba la seva musa, Gwyneth Paltrow. Anonymous (2011) reflexiona sobre qui va ser realment l’autor de les obres que es dona per fet que va escriure Shakespeare.

Després de dirigir cinc adaptacions de les seves obres Enric V, Molt soroll per no res, Hamlet, Treballs d’amor perduts i Como gustéis–, i de rodar un film independent sobre una representació nadalenca de Hamlet –En el moment més cru de l’hivern–, Kenneth Branagh va fer realitat un dels seus somnis encarnant l’escriptor a El último acto (2018). La pel·lícula, realitzada també per ell mateix, explica la seva vida després que el teatre Globe fos pastura de les flames, amb especial recalcament en com intenta refer la relació amb la seva dona Anne (Judi Dench) després de la mort del seu fill Hamnet. El mateix que relata, des de l’òptica de l’Anne (Jessie Buckley), l’última pel·lícula sobre Shakespeare i el seu món, Hamnet, una demostració més de la font inesgotable de plaers literaris i audiovisuals de l’home que va establir les bases de la dramatúrgia clàssica i moderna.