ENTREVISTA ‘UN CAFÉ EN LAS ALTURAS’

Juan del Val: «Identificar una novel·la comercial amb una novel·la dolenta és d’una pedanteria desbocada»

L’escriptor madrileny, guanyador de l’últim premi Planeta, confessa que la majoria de les crítiques literàries «han intentat disparar», tot i que «una altra cosa és que hagin tocat al cor»

Juan del Val: «Identificar una novel·la comercial amb una novel·la dolenta és d’una pedanteria desbocada»
2
Es llegeix en minuts
Armando Huerta

Juan del Val, consagrat amb el Planeta per la seva novel·la Vera, una historia de amor, reflexiona sobre la literatura, la política i la vida en aquesta entrevista d’Un café en las alturas. L’autor, l’opinió del qual no acostuma a deixar indiferents espectadors ni lectors, assegura que «identificar una novel·la comercial amb una novel·la dolenta és d’una pedanteria i un complex de superioritat desbocats; hi ha novel·les comercials que són molt bones i d’altres no tant, com n’hi ha de molt bones i molt dolentes entre les que no són comercials».

En aquesta conversa, l’escriptor reconeix sentir-se «en certa manera» sacsejat pels crítics literaris: «la majoria han intentat disparar, una altra cosa és que hagin tocat al cor o que m’afecti». «Hi ha algunes crítiques que han sigut molt positives, però en general, fins i tot abans de llegir la novel·la, han intentat fer mal», admet.

De ‘Vera, una historia de amor’ assegura que és una novel·la que té molt a veure amb la psicologia, i fins i tot la psicoanàlisi, i assenyala que «parlar de la dona, com sent o com pensa» és una cosa que defineix les seves novel·les, en les quals les dones acostmen a ser les protagonistes.

Preguntat pels passatges de sexe explícit que inclou en la novel·la, Juan del Val assegura que intenta escriure sobre «tots els aspectes de la vida i el sexe –el desig, sobretot– té molt a veure amb el que ens envolta i amb el que som». «Quan escric de sexe o de desig estic donant informació dels personatges, no és gratuït», afegeix. I apunta, a més, que, «en el límit entre el que és cursi i el que és pornogràfic, mai em vull passar o quedar curt, però em quedo una miqueta més en la línia a prop del que es considera explícit».

Notícies relacionades

Juan del Val, que reconeix haver sigut de petit un «estudiant catastròfic», rememora en aquesta conversa els anys en què, d’adolescent, es va apuntar a les Joventuts Comunistes i es va posar a treballar de paleta, a l’obra, portant carretons. Es reivindica com a persona d’esquerres, que és una cosa que «té molt a veure amb uns determinats valors i amb un sentiment», i assegura que dels anys de joventut conserva l’essència, que és «la passió per les coses». En la conversa parla també de la seva mare, l’Ángeles, que li ha inculcat els valors de la generositat i la determinació, i de la seva dona, la Núria, que «socialment té moltíssima brillantor».

Sense pèls a la llengua, en un altre moment de l’entrevista afirma tenir «claríssim que molta gent s’acosta als meus llibres perquè surto a la tele i que hi ha gent que no s’acosta als meus llibres perquè surto a la tele». Al final de la conversa revela que ja està treballant en una nova novel·la, «que serà una mica desoladora», però llegir-la «generarà satisfacció». És una novel·la «que farà pensar», conclou.

Temes:

Sexe Llibres