Una pel·lícula que no fa ostatges

En la seva tònica habitual, al conèixer els premis Laxe transmetia una complicada barreja d’eufòria i calma, reservada només a personatges peculiars com ell. "Nosaltres estem per l’espectacle, el que volem és suspens sempre", deia fent broma davant els periodistes després d’una lectura del llistat de nominats que havia generat certa angoixa i uns quants "oohhhs" com dels penals fallats en futbol.

Però se’l veia radiant celebrant els reconeixements a Sirat, "una pel·lícula que no fa ostatges, radical, audaç… Que una pel·lícula així hagi arribat fins aquí té moltíssim mèrit. Ser una de les cinc pel·lis de parla no anglesa, i competint amb aquestes pel·lícules…", es felicitava.

El ranxo de George Lucas

Contentes estaven també les tres dones que componen l’equip responsable del so de la pel·lícula, la primera vegada en la història dels Oscars que un equip nominat és enterament femení. Laia Casanovas, Amanda Villavieja i Yasmina Praderas es mostraven exultants per la nominació i per ser conscients de l’històric que era l’assumpte. Casanovas recordava emocionada els dies de promoció que han passat a Hollywood, on van arribar fins i tot a visitar el ranxo de George Lucas i es van trobar amb els caps de so de directors com Tarantino o Ridley Scott. "És molt bonic que gent que admirem ens feliciti per la feina. Els sorprenia molt l’ús del so a Sirat per l’empenta narrativa que tenen. Ens deien: ‘No sé com has fet l’escena del riu’. Que et digui això algú que té dos Oscars i tres nominacions és una bogeria, estem supercontentes".

En la trobada que es va organitzar a la Gran Vía madrilenya estaven també els productors de la cinta, el català Xavi Font i els socis a El Deseo de Pedro Almodóvar, el seu germà Agustín i Esther García, que ja tenen certa experiència amb els premis que s’entreguen, a Los Angeles.

Ells seran els encarregats, acompanyant Laxe, de pujar a l’escenari del Dolby Theatre el pròxim 15 de març en cas que la pel·lícula resulti finalment premiada. La competició, no obstant, serà dura: Valor sentimental (Noruega), Agente secreto (Brasil), Un simple accidente (França) i La veu de Hind (Tunísia) són poderosos rivals. Tan sols la cinta noruega, un dels grans títols de l’any, acumula un total de nou nominacions en diferents categories, també la de millor pel·lícula.

La música tecno de Kangding Ray, l’arquitecte reconvertit en músic experimental que va compondre la banda sonora de Sirat i potser la nominació fallida que més ha dolgut a l’equip de la pel·lícula, va sonar durant tot l’esdeveniment celebrat en honor de Laxe i el seu equip. Sembla que el so tecno propi de les raves com les que retrata la pel·lícula de Laxe no acaba de convèncer els acadèmics hollywoodians, però deia el director que "molts nominats a la banda sonora ens han vingut a dir que la nostra és la millor de l’any. I no està nominada. Això és molt bonic".

Notícies relacionades

Agnès Marquès guanya un Llull que busca en els límits de la veritat

Arxivada la denúncia contra Julio Iglesias per falta de vincle rellevant "amb Espanya"

El director gallec viatjarà aquest divendres a Pontevedra per assistir als premis Feroz, on la seva pel·lícula compta amb set nominacions. Després passarà uns dies al seu poble de les muntanyes dels Ancares, a la província de Lugo, abans de tornar a pujar a un avió per continuar amb la promoció de la seva cinta. El 6 de febrer l’estrenen als EUA, una cosa que ja considera un èxit. "L’haguessin nominat o no, nosaltres anàvem a seguir disfrutant. És tan difícil que agafin la teva pel·lícula en un festival, que s’estreni en sales… Nosaltres venim d’allà, i no ens projectem més enllà. Visibilitzar la nostra feina i el cine espanyol ja és un èxit".

Ho diu qui ja acumula 11 nominacions als Goya, dues (ja descartats els premis) als Globus d’Or, cinc premis del Cine Europeu i el gran premi del jurat a Canes. A falta que arribi l’etapa definitiva, la carrera de Sirat, per ara, ja fa vertigen.