La botiga que fa un segle que vesteix Sabadell

En un dels carrers més transitades del centre de Sabadell, un aparador continua explicant una història que a la ciutat ja gairebé ningú pot narrar en present. Teixits Duran –Cal Duran per als veïns– celebra 100 anys d’activitat al carrer Calderón i rep ara el distintiu de comerç centenari atorgat per la Generalitat de Catalunya. En un municipi que va ser sinònim d’indústria tèxtil i on aquest món s’ha anat apagant, la botiga es manté com un dels últims punts de continuïtat entre el Sabadell de l’època industrial i el d’avui.

Carlota Sánchez Massana, de 59 anys, porta el timó en solitari de Cal Duran i encadena totes les funcions del negoci, del taulell a la rebotiga: rep els que entren, assessora, reposa, gestiona existències i decideix quins teixits s’incorporen a l’assortiment. Ho fa en un mercat que ja no s’assembla al que va fer créixer Sabadell. La producció local ha desaparegut, molts oficis s’han anat diluint i les grans cadenes de moda han canviat les regles del consum. "Aquí ja no es fabrica res; tot es porta de fora", resumeix Sánchez Massana, que va assumir la responsabilitat del negoci el 2011.

Sobre com tira endavant un comerç així durant tot un segle, ella ho atribueix a una barreja de convicció i ofici: "El secret és l’amor i la passió".

Continuïtat i canvis

La mateixa història del comerç parla de continuïtat, però també de canvis socials. La botiga es va fundar el 1924, en plena expansió industrial, per una dona jove que, per les limitacions legals de l’època, no va poder registrar el negoci al seu nom i va haver de fer-ho a nom del seu pare. Anys més tard, una empleada que havia començat a treballar amb només 14 anys va anar assumint progressivament la gestió i va mantenir l’establiment obert durant dècades, fins que es va jubilar. La successió no es va resoldre dins d’una mateixa família, sinó mitjançant un relleu professional: "Soc la tercera generació, però no hem sigut família entre nosaltres", diu Sánchez Massana. En els tres relleus es repeteix la mateixa dada: totes les propietàries han sigut dones. Quan l’anterior responsable va decidir retirar-se, el futur va quedar reduït a una disjuntiva simple. O algú agafava el traspàs o el local tancava. Sánchez Massana, llavors dependenta, el va assumir sense dubtar. "Em van dir: o l’agafes o tanco. Jo no ho vaig dubtar", recorda. Des de llavors, Cal Duran s’ha consolidat com un comerç plenament integrat a la vida quotidiana de la ciutat: no només pel que ven, sinó pel que representa. "Tothom sap on és Cal Duran", afirma.

La pandèmia va suposar una prova de resistència per al negoci, però també va introduir un canvi inesperat en la demanda. Durant el confinament, moltes persones joves es van iniciar en la costura com a activitat creativa i pràctica. "La gent va buscar alguna cosa per distreure’s i això s’ha mantingut", explica Sánchez Massana. Segons assenyala, actualment hi ha tallers de costura amb llistes d’espera, i aquest interès es reflecteix també al taulell.

Notícies relacionades

Així serà el gran concert per Palestina al Palau Sant Jordi: una «òpera contemporània» en sis actes

La trena: símbol de la lluita antigihadista

Aquest fenomen ha ampliat el radi d’influència del comerç. Cal Duran rep clientela d’altres municipis del Vallès Occidental i de l’àrea metropolitana, com Terrassa, Cerdanyola o Sant Cugat. "Els meus únics competidors són a Barcelona", assenyala, com a diagnòstic de la reducció progressiva d’aquest tipus d’establiments.

El reconeixement de la Generalitat arriba en un moment especialment significatiu per al petit comerç, després d’anys marcats per tancaments, digitalització forçada i canvis en els hàbits de consum. Per a Sánchez Massana, el distintiu suposa una validació de l’esforç d’adaptació constant: "Em vaig sentir molt orgullosa". El futur, no obstant, continua plantejant interrogants. Sobretot, de cara al relleu generacional. "T’ha d’agradar molt perquè és un treball sacrificat", adverteix.