‘Valor sentimental’ es corona com a millor pel·lícula europea

Valor sentimental partia com a favorita i, a més, li va atorgar el premi al millor director a Trier. També va guanyar el corresponent al millor actor el suec Stellan Skarsgard, pel seu magistral treball com a carismàtic, genial i també terrible pare absent de tornada a la llar. I a una d’aquestes "filles" a la pel·lícula, la noruega Renate Reinsve, li va correspondre el de millor actriu. Va ser un triomf gens inesperat per a Trier, la pel·lícula del qual també es va emportar els guardons al millor guió i a la millor música original.

El premi al millor director per a Trier va donar ocasió a veure de nou junts Los Javis, encarregats d’entregar-lo en la seva reaparició en públic després de la separació.

Sirat va obrir la seva caixa dels honors amb el premi a la millor direcció artística, per a Laia Ateca. Li va seguir el de millor so, per la inmersion en la rave que aconsegueixen Laia Casanovas, Amanda Villavieja i Yasmina Praderas. Després va sumar el de millor muntatge, per a Cristóbal Fernández i el del càsting, per a Nadia Acimi, Luis Bértolo i María Rodrigo. Als quatre premis tècnics va seguir un cinquè, aquesta vegada de rang "principal": el de fotografia, que va ser per a Mauro Herce.

Consagració europea

Laxe havia arribat a Berlín amb la sensació d’una "tornada a la llar europea", com va explicar hores abans de la gala. Acudia també amb còmput rècord de nominacions per a la gala de cine europeu. Lluitava pel màxim guardó, el de direcció i el d’actor, més els denominats tècnics. La seva pel·lícula, com la flama, és radical i intensa. Va obtenir ja el Premi del Jurat de Canes 2025, diverses nominacions als Globus d’Or, està en la carrera cap als Óscar i s’encamina als Goya.

"Hauríem de deixar de banda el llenguatge bel·licista, els titulars de l’estil arrassa o se’n va amb les mans buides per definir l’èxit o el fracàs", va advertir Laxe. El director francoespanyol (1982) defensa que el públic assolit amb Sirat, tant en projeccions en sala com en plataformes, significa que "ja hem guanyat".

La pel·lícula, interpretada per un actor més que rodat, Sergi López, al costat de neòfits arrencats de la vida mateixa, ha impactat tant en espectadors no cinèfils com en severs jurats. L’eix és Luis, el pare que es perd amb el seu fill en una rave al Marroc. Recorre successius esquinços, dels quals és gairebé impossible continuar viu.

"És una pel·li que parla de les nostres pors, dels nostres desitjos de canvi, de la nostra necessitat de transcendir-nos", va explicar Laxe a EL PERIÓDICO, unes hores abans de la gala. Fa 10 o 15 anys no hauria entrat en la carrera dels Óscar, reconeix. Però ara apareix com un "reflex del nostre temps" o com una "teràpia de xoc". Ha tornat el públic jove a les sales de cine, convertides en espai per a la immersió a la seva "pel·lícula esdeveniment". Exposa un dolor i unes ferides que, en lloc de cicatritzar, conviuen amb la mort.

Un homenatge anti Trump

Al marge del triomf de Valor sentimental, el cine escandinau va protagonitzar també l’apartat d’homenatges a través del premi a tota la carrera que va rebre Liv Ullmann, l’actriu i directora noruega,i durant un temps parella del director suec Ingmar Bergman, un dels fundadors de l’Acadèmia del Cine Europeu.

Notícies relacionades

Una novel·la refugi per celebrar el poder de la música

La Casa Reial acomiada Irene de Grècia amb l’absència de Joan Carles I

Ullmann va rebre el premi de mans d’una altra dona poderosa en la història del cine europeu, Juliette Binoche, presidenta de l’Acadèmia. Ullmann no va desaprofitar l’ocasió i va fer al·lusió, sobre l’escenari, a un fet que molts noruecs consideren un afront: que la guanyadora del Premi Nobel de la Pau 2025, la líder de l’oposició veneçolana María Corina Machado, hagi entregat la seva medalla al president Donald Trump. "Soc noruega. Donem el Nobel a una persona… i aquesta persona el dona a un altre? Si fos per menyspreu, hauríem de treure-l’hi", va dir, entre ovacions tant pels seus mèrits com per aquestes paraules.

A Ingmar Bergman i a una quarantena de cineastes europeus es deu la fundació de l’Acadèmia, el 1989. Va ser la resposta continental a Hollywood i va col·locar la seva seu al Berlín de Wim Wenders. D’acord a la tradició, la capital alemanya rep la gala amb periodicitat bianual. En els anys alterns ha discorregut per ciutats com París, Roma, Varsòvia, Barcelona, Malta o Reykjavík.