L’illa dels avis feliços

En un futur pròxim la gent gran, per llei, està obligada a viure en residències. Però al film mai es veu aquesta situació, ja que la història es desenvolupa en una illa aïllada en la qual una jove, Gaëlle, es cuida d’un grup d’avis en un exercici de resistència contra el sistema. Però un dia arriba una embarcació amb una doctora, el seu germà i la seva filla petita. I el peculiar ecosistema fa un tomb –amb una sèrie d’imprevisibles morts– tot i que no se sap gaire bé en quina direcció: La isla de la Belladona deixa un ventall de possibilitats de comprensió per a l’espectador.

El relat és contemplat des del punt de vista de Gaëlle, que s’oposa al que els nouvinguts ofereixen als seus estimats avis: vi, menjar suculent, tabac i lectures eròtiques. Però malgrat els riscos, ¿no arriben així a una inesperada felicitat a la tardor de les seves vides? Un dels avis repeteix amb gràcia que "estem tots fotuts", en català. Però no ho volen estar. Se’ls planteja una nova oportunitat i l’aprofiten, tot i que les intencions de la doctora i el seu germà no acaben mai de ser clares. La jove Nadia Tereszliewicz sosté la pel·lícula, però el complement d’antigues glòries del cine francès (Miou-Miou, Alexandra Stewart, Féodor Atkine, Patrick Chesnais) és excel·lent.

Notícies relacionades

Valors segurs i escalfor familiar

Julio Iglesias rebutja en un comunicat les acusacions

‘La isla de la Belladona’

Alanté Kaïwanté (Estrena: 16/1/2026)