Vuit boxejadores amb tot el seu futur temps perdut

Rita Bullwinkel va néixer a San Francisco el 1988. Quan era nena no feia altra cosa que llegir historietes de Nancy Drew. ¿Coneixen Nancy Drew? És una detectiva adolescent. La va crear un paio als anys 30 del segle passat. El paio es deia Edward Stratemeyer. Però no era ell l’autor de les seves aventures. O ho era, a vegades, però amb un altre nom.

El nom amb què s’escrivien i es publicaven les aventures de Nancy Drew era Carolyn Keene. Al darrer d’aquest nom hi havia centenars d’autors i autores. Però les nenes nord-americanes dels 90 –Bullwinkel es va passar tot el tercer grau llegint aquestes historietes– no en tenien ni idea. L’únic que sabien era que, de grans, els agradaria ser com la Nancy. Sortir a resoldre misteris amb les seves dues millors amigues. No haver d’anar a l’institut ni a treballar.

Perquè la Nancy era una mena de Bruce Wayne, el paio que hi ha darrere de Batman. Tenia una majordoma, i no tenia pare, perquè el seu pare s’havia mort. Però tenia 18 anys, i era molt brillant, com un Sherlock Holmes amb Watson dividit en les seves dues amigues –Bess Marvin i Georgia George Fayne– i, a vegades, el seu xicot, un tal Ned.

Un homenatge a Stranger things

Se suposa que la Nancy sap molt de psicologia, és una bona pintora, parla francès, pilota amb freqüència embarcacions de motor i condueix de manera talentosa tota mena de cotxes. També és una gran tiradora, una excel·lent nedadora, una cuinera gurmet i una bona jugadora de bridge. Tota una icona nerd a la qual, per cert, l’acabada d’acomiadar Stranger things –quin gran final– rendia un homenatge amb el personatge de la Nancy.

Sí, hi ha algú que en algun moment crida Nancy Wheeler, Nancy Drew i ella arrufa el front, però els germans Duffer no feien altra cosa que tancar una altra pulp fiction més en la seva impressionant obra mestra. Com Nancy Wheeler, Nancy Drew vivia en un petit poble. Un lloc anomenat River Heights. A Rita Bullwinkel tot això li encantava. "Vaig arribar a creure que només existien els seus llibres i les seves historietes. En vaig llegir centenars. Va ser un alleujament descobrir, quan vaig acabar, que el món era ple d’altres històries", va confessar la talentosa autora de Golpe de luz (Sexto Piso), una primera novel·la extraordinàriament brillant. Tant fins al punt d’encertar-la i acabar de finalista del Booker. La història de set combats de boxa entre dues dones –joves, molt joves– que es lliuraven alhora a fora i a dins.

Quan dic a dins em refereixo als seus caps. El fascinant de Golpe de luz és l’estructura. "Soc una persona obsessiva", va dir Bulwinkell en una de les poques entrevistes que va concedir quan es va saber que formava part de les nominades al premi Booker.

No és habitual que una debutant sigui entrevistada per The Paris Review, com li va passar a ella amb la primera col·lecció de relats, una cosa anomenada Belly up, francament admirable. Però tornem a allò d’"obsessiva". "Vaig escriure aquesta novel·la perquè volia recordar com em sentia quan era molt més nena i competia obsessivament en cada esport amb què em trobava", va explicar en aquesta entrevista. La boxa en va ser un. I la manera en què l’aborda a Golpe de luz és una cosa que val molt la pena.

A on et mudaràs

Perquè pot ser que no t’interessen les baralles. Però a on et mudaràs, com a lector o lectora, és al capdavant de cada una de les contrincants en cada un dels combats. Sentiràs com confessen que els seus pares ni tan sols saben que estan a més de 4.000 quilòmetres de casa –perquè han pujat al cotxe i han conduït fins allà, encara no saben bé per què–, o com odien les seves germanes perquè van tenir èxit en això mateix abans que elles –tal com li passa a Artemis Victor, que només pot ser perfecta–, o, i això és el més interessant, què passarà quan tot això s’acabi, quan el temps passi, i aquell moment no sigui més que un record en la vida d’una farmacèutica qualsevol de cabell, encara, horrorós. Perquè el narrador intrusiu de Bulwinkell és prodigiós.

Notícies relacionades

Una Barcelona de sèries

La venda de llibres tanca un gran any amb una pujada del 4,5% per Nadal

Tant que, sí, es permet –com un dron que avancés per un espai convertit en temps, i l’espai és el ring, en cada un dels moments en què les noies s’enfronten, i són diferents moments, petites bombolles, relats– completar part de la història de cada una, anar, com en un combat real, del cos a cos –tot allò que pot tocar-se, des dels barbs de la cara fins a les trenes que no surten mai bé– a la visió zenital, o de conjunt, l’anticipació del cop, el futur temps perdut, tot, traduït a llenguatge existencial, i a convivència amb una mateixa i la resta.

Sota l’auspici de Virginia Woolf –Cap al far és la novel·la que Bulwinkell ha llegit més–, no hi ha res que pugui sortir mai malament. Si estan pensant a rescatar una novel·la del 2025, no ho dubtin.