Lise Davidsen encapçala ‘Tristan und Isolde’ al Liceu
La producció de l’òpera de Wagner, amb Bárbara Lluch com a directora d’escena, significa el debut mundial de la soprano en el rol d’Isolda.
El Gran Teatre del Liceu presenta l’òpera de Wagner Tristan und Isolde, una nova producció de Bárbara Lluch, que explica amb el debut mundial de la soprano noruega Lise Davidsen al paper d’Isolda. L’obra s’estrenarà dilluns i es podrà veure fins al dia 31.
Inspirada en una llegenda medieval d’origen celta del segle XII i considerada un títol referencial, Tristan und Isolde narra la tràgica història d’amor entre el cavaller Tristán i la princesa Isolda. Després de beure per error una poció d’amor, tots dos s’enamoren perdudament, desafiant les normes establertes. Les convencions socials i l’honor condueixen els amants a un tràgic final.
Per a Víctor García de Gomar, director artístic del Liceu, aquesta producció suposa "una efemèride única i un regal per al teatre per l’esforç sobrenatural que implica fer aquests dos rols". Va resumir així l’obra: "L’amor com una força que desplaça el món i ens fa veure qui som quan cedim a les nostres passions". Susanna Mälkki, directora d’orquestra, va destacar per la seva banda la rellevància d’aquest títol: "És tan destacable perquè tracta i qüestiona tots els elements fonamentals de la vida, de l’amor, de la mort i del més enllà, i el rang expressiu que porta Wagner a la partitura és senzillament increïble".
La directora d’escena, Bárbara Lluch, va qualificar l’esdeveniment com a "màgic, històric i emblemàtic". I va destacar el minimalisme de la posada en escena. "Hem limitat al màxim el vestuari i l’escenografia per poder gaudir de la interpretació musical i actoral dels artistes i no entorpir la màgia de Wagner, centrant-nos en les actuacions psicològiques".
Un duo d’un altre món
Notícies relacionadesLluch va explicar també que l’obra té un component "surrealista": "Els sentiments són humans, però la música és inhumana". Va destacar especialment una escena del segon acte: "Hi ha un duo molt difícil de cantar que és gairebé d’un altre món. Els protagonistes prenen la poció i el món del voltant desapareix; ja no importa res del que els envolta. És una galàxia on floten, amb espais imaginatius, bonics i simples". Gomar va afegir que aquell moment "és un univers on tot s’atura, i aquesta flotació eterna que Wagner dibuixa, Bárbara l’ha sabut captar molt bé".
La soprano Lise Davidsen va parlar del repte: "Isolda ha sigut cantada per molta gent que admiro i s’ha de cantar molt. El paper no m’ha resultat difícil, però sí complex, per haver d’entendre-la del tot". Al seu costat, el tenor nord-americà Clay Hilley, que fa uns mesos va cantar Tannhäuser a Viena, serà Tristán, un personatge que ha abordat una quinzena de vegades. "És el paper més depressiu de l’òpera, i la primera vegada que el vaig cantar va ser el 2022", va recordar Hilley, que no oblida l’exigència que demana una obra amb una durada de quatre hores i 35 minuts (amb dues pauses). "No hi ha marge d’error, qualsevol desviació et mata. Cal molt treball previ, i res de socialització les 48 hores prèvies abans de sortir a escena". Tots dos protagonitzaran cinc de les set funcions de Tristan und Isolde: els dies 12, 19, 23, 27 i 31 de gener.
- La fortuna somriu Sainz i Roma pateix una penalització
- Natura L'espectacular poble de conte a només 30 minuts de Vic
- Més traçat del metro sense nous combois
- La cultura que ve 15 pel·lícules que marcaran el 2026 a les sales de cine
- Badalona Albiol oblida el desallotjament de l’antic B9 en el missatge de Cap d’Any
- Foment de l'ús Barcelona i Òmnium es conjuren per reduir «a zero» les llistes d'espera per aprendre català
- L'opinió de Salut Mental Catalunya DDaniel Osiàs, Fundació Marianao: "Un casal de barri o un grup de cant coral poden ser tant o més terapèutics que una consulta mèdica"
- Predicció de Meteocat Els termòmetres tornaran a baixar a Catalunya en un cap de setmana de cel clar i avisos per vent
- Finançament autonòmic La Generalitat calcula que ingressarà 1.700 euros més per català amb el nou model de finançament
- 'El segon cafè' de La 2Cat L'editorial de Cristina Villanueva: Alliberats, però no lliures
