Uclés guanya el Nadal amb una carta d’amor onírica a Barcelona

Nit de gala a l’Hotel Palace i regal de Reis somiat per a David Uclés (Úbeda, 1990), l’autor-fenomen que ha ressuscitat el realisme màgic i ha aconseguit la proesa de despatxar 300.000 exemplars de La península de las casas vacías, ambiciosa saga familiar que relata la Guerra Civil en clau de portentosa fantasia literària. Amb ell, el filòsof Francesc Torralba (Barcelona, 1967) va ser proclamat guanyador del 58è premi Josep Pla per Anatomia de l’esperança, assaig que explora "els mecanismes que sostenen l’esperit humà quan tot sembla perdut" a través de la filosofia, la literatura i l’experiència humana.

Rodoreda, Laforet i Mercury

El mateix camí que va portar Uclés a La península de las casas vacías o un de bastant semblant, transita l’escriptor a La ciudad de las luces muertas, obra a la qual ja s’havia referit anteriorment com una "carta d’amor onírica a Barcelona" i per la qual desfilen figures totèmiques del món cultural com Carlos Ruiz Zafón, Gabriel García Márquez, Eduardo Mendoza, Pau Casals, Simone Weil, Julio Cortázar, Woody Allen, Freddie Mercury, Antoni Gaudí o, evidentment, Mercè Rodoreda, per a qui el d’Úbeda va arribar a demanar un Nobel a títol pòstum i de qui ha pilotat una nova edició de La mort i la primavera que Club Editor publicarà el mes d’abril vinent.

A tots ells (i a uns quants més) invoca el també autor d’El llanto del león en un llibre que vol ser, alhora, celebració cultural i al·legoria d’uns temps negres marcats pel ressorgir del feixisme. El jurat, format en aquesta edició per Víctor del Árbol, Juan Luis Arsuaga, Inés Martín Rodrigo, Care Santos i Emili Rosales, destaca el lirisme d’una prosa atemporal que barreja personatges històrics per explicar una història plenament actual i rellevant en aquesta arrencada del 2026; un relat en el qual les arts són consciència social.

A la novel·la guanyadora, ambientada a la Barcelona de postguerra però amb personatges que travessen el segle XX, tot es posa a rodar quan una tal Carmen Laforet demana una mica de foscor per poder escriure i voilà, la penombra s’apodera de tot Barcelona. Es desplomen edificis, n’apareixen d’altres que no hi haurien de ser i un grapat de personatges, celebritats culturals tots ells, coincideixen alhora al mateix temps per intentar descobrir com diantre recuperar la llum a través de la unió de les seves arts. En un moment del llibre, pel que sigui, un tal Mario Vargas Llosa se sotmet a una operació perquè li canviïn el cor de costat perquè ha renegat de l’esquerra i a partir d’ara vol que li bategui a la dreta.

Uclés, que va acomiadar el 2025 amb una intervenció cardíaca i barallant-se amb trols d’extrema dreta –se’n va anar d’X perquè, va dir, allò era "un niu de feixistes"-, estrena el 2026 destapant en gran el calendari de premis literaris i, per a gran pena de Siruela, que suma una trentena d’edicions de La península de las casas vacías, recuperant certa emoció en el mercat de fitxatges llibresc: des de fa més de 15 anys, gairebé tots els premiats amb el Nadal ja provenien de l’òrbita Planeta. ¿La ironia? Destino, com tantes altres editorials, va rebutjar al seu dia publicar La península de las casas vacías.

Notícies relacionades

Les lectures més esperades per al 2026

Els cotillons teatrals acomiaden un altre gran any per al sector a BCN

Confiança "indestructible"

D’Anatomia de l’esperança, obra amb la qual Francesc Torralba va conquerir el Pla i els 10.000 euros que l’acompanyen, el jurat format per Montse Barderi, Jaume Clotet, Manuel Forcano, Glòria Gasch i David Bueno destaca la prosa clara i fonda amb què Torralba "mostra com es construeixen horitzons, reneix el sentit i per què necessitem més que mai aquesta confiança indestructible que ens manté dempeus malgrat tot". Torralba, doctor en Filosofia, Teologia i Pedagogia, ha dedicat bona part de la seva carrera a reflexionar sobre la tecnologia, la llibertat i l’humanisme. L’any passat va publicar No hi ha paraules. Com assumir la mort d’un fill, llibre sobre la mort del seu fill l’agost del 2023 durant una excursió pels Pics d’Europa.